Deconstrucci¨® del somni

La grua devora la casa a dentades. Copeja les parets, la teulada, la xemeneia. Al cap d'uns minuts tot haur¨¤ acabat. Nom¨¦s quedaran els enderrocs.

¡°Mesos per construir-la i mitja hora per enderrocar-la¡±, diu Rick Whetstone, membre de l'equip de demolicions de l'Ajuntament de Youngstown, vella capital sider¨²rgica a la conca del riu Mahoning, a l'Estat d'Ohio.

En els anys de l'esplendor, els alts forns de Youngstown produ?en acer 24 hores al dia i componien un paisatge de ¡°xemeneies que s'al?aven com els bra?os de D¨¦u, cap a un magn¨ªfic cel de sutge i fang¡±, com va cantar Bruce Springsteen a la balada Youngstown. Des de llavors ha perdut m¨¦s de la meitat de la poblaci¨®. Fa quaranta anys, en vig¨ªlies de la desindustrialitzaci¨®, tenia 140.000 habitants. Ara en t¨¦ poc m¨¦s de 60.000. I un problema: milers de cases buides i abandonades a les quals ning¨² no tornar¨¤ mai.

Youngstown ¨¦s el cor del rust belt (el cintur¨® de l'¨°xid), la regi¨® que s'est¨¦n de Pennsilv¨¤nia a Minnesota, i ¨¦s el m¨¦s semblant als Estats Units a la conca del Ruhr alemanya. S¨®n llocs amb una mitologia particular: l'orgull blue-collar, de classe obrera, que Springsteen reflecteix en els seus himnes. Hi ha una mitologia de Detroit i l'autom¨°bil com la que hi ha de Youngstown i l'acer.

M¨¢s informaci¨®n

Iowa: Somalis a ¡®La casa de la pradera¡¯

Dakota del Nord: Surfejant sobre petroli

Aquestes ciutats van ser l'¡°arsenal de la democr¨¤cia¡±, segons l'expressi¨® que el president Franklin Roosevelt va usar el desembre del 1940, 22 dies despr¨¦s de l'atac japon¨¨s a Pearl Harbor. Aqu¨ª es van fabricar les armes, els avions, els vaixells que van derrotar Hitler. Aqu¨ª, despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, es va crear la vasta classe mitjana ¡ªla caseta amb jard¨ª, el salari digne, l'acc¨¦s dels fills a una educaci¨® millor: el somni americ¨¤¡ª, que va comen?ar a desintegrar-se precisament als anys setanta, amb l'inici del tancament en cadena de les plantes d'acer. Perqu¨¨ l'orgull de ciutats com Youngstown ¡ªl'excel¡¤l¨¨ncia en un ¨²nic sector¡ª va ser la seva condemna: quan, per la competici¨® estrangera o per les pol¨ªtiques p¨²bliques, aquest sector va entrar en declivi, la ciutat no tenia alternativa.

El primer cop, per a Youngstown, va ser el 19 de setembre del 1977, quan es va anunciar el tancament de Sheet and Tube's Campbell Works, la planta m¨¦s gran de la conca del Mahoning. ¡°A Youngstown, aquest dia va acabar coneixent-se com el dilluns negre. Ning¨² no ho va veure venir¡±, escriu el periodista George Packer a The unwinding, un llibre publicat el 2013 que aborda el declivi de la classe mitjana i la desigualtat creixent. ¡°En els mesos seg¨¹ents 5.000 treballadors perdrien la feina¡±, expliquen Sherry Lee Linkon i John Russo, de la Universitat Estatal de Youngstown, en l'assaig Steeltown USA. ¡°En cinc anys, m¨¦s de 50.000 persones acabarien despla?ades pels tancaments de plantes d'acer a l'¨¤rea de Youngstown i Warren¡±.

Les xemeneies ja no treuen fum. Gasolineres i centres comercials en ru?nes flanquegen les avingudes que porten al centre. Youngstown ¨¦s un puzle de cases encara habitades, cases deshabitades i forats verds, on una vegada va haver-hi una casa que va ser enderrocada. Aquesta ¨¦s una ciutat d'abs¨¨ncies.

Al despatx de l'Ajuntament, l'alcalde, John McNally, evoca aquell hivern del 1977. ¡°Recordo que els meus pares em van explicar que molts amics meus potser no tindrien un gran Nadal aquell any perqu¨¨ alg¨² de la seva fam¨ªlia, un pare, una mare, s'havia quedat sense feina. Ho recordo b¨¦¡±, diu.

El dilluns negre i les seves conseq¨¹¨¨ncies ¡ªla fugida de la poblaci¨®, la deterioraci¨® urbana, el tancament d'escoles, les cases buides¡ª defineix cadascuna de les accions de l'alcalde. ¡°El 40% o 50% de les trucades que rebem s¨®n preguntes de l'estil: ¡®Quan s'enderrocar¨¤ aquesta casa?¡±

A una illa de l'Ajuntament, Phil Kidd ¡ªactivista ve?nal, propietari d'un comer? amb marxandatge local i resistent que segueix creient en la ciutat¡ª, compara l'aband¨® de les cases amb un c¨¤ncer. Una casa buida atreu les rates i augmenta el risc d'incendi. De vegades es converteixen en refugi de negocis il¡¤l¨ªcits. ¡°Quan una casa queda buida en un carrer, devalua les altres¡±, diu Kidd. Per aix¨° els ve?ns acostumen a ser els primers interessats en qu¨¨ s'enderroquin.

El 1990, hi havia a Youngstown 3.763 habitatges buits; el 2010, eren 6.289, un 19% del total, segons un informe del laboratori d'idees Brookings Institution. A la desindustrialitzaci¨®, s'hi va sumar un segon xoc: la gran recessi¨® del 2008, que es va originar en una bombolla immobili¨¤ria, i va provocar una marea de desnonaments que va engreixar l'inventari d'habitatges buits. ¡°Entre el 2000 i el 2010, el nombre total d'unitats d'habitatge buit als Estats Units va cr¨¦ixer m¨¦s de 4,5 milions, un augment d'un 44%¡±, es llegeix en aquest informe.

El fenomen no passa ¨²nicament a Youngstown: passa a Detroit, a Cleveland, a Baltimore. Ni tan sols, ¨²nicament as EUA: els paisatges del cintur¨® de l'¨°xid recorden els de l'Alemanya de l'Est o el bloc sovi¨¨tic, bastions industrials que, amb la caiguda del comunisme, van haver de tancar i van perdre poblaci¨®.

Fa uns anys, les grues desmuntaven bloc a bloc edificis de pisos en llocs com Hoyerswerda, antiga ciutat model del socialisme de la Rep¨²blica Democr¨¤tica Alemanya. El m¨¨tode ¨¦s diferent a Youngstown, ciutat model del capitalisme industrial del segle XX. Entre altres motius, perqu¨¨ aqu¨ª la majoria d'habitatges s¨®n unifamiliars i hi ha pocs edificis de pisos.

Surt m¨¦s barat treure la grua. I aix¨° fan Tom Sakmar ¡ªM¨ªster Derrocs a Youngstown¡ª i el seu equip, que inclou Pat Menanock, l'operari de la grua, i a Rick Whetstone, que condueix el cami¨® que s'endur¨¤ les restes. Davant d'una casa al carrer East High, a l'East Side de Youngstown, Sakmar ensenya una llibreta amb els deures per a les properes setmanes: 21 cases.

Florence Blackshear, una dona de 77 anys, mira des de la porta del seu habitatge com la grua fa les ¨²ltimes dentades a la casa ve?na. Explica que all¨¤ hi havien viscut drogoaddictes i que una vegada va haver-hi un incendi.

¡°Me n'alegro que caigui¡±, diu Blackshear.