I aix¨ª fins a la crisi final

D'on ve tot aix¨°? Com ha pogut cr¨¦ixer tan vigorosa en un sistema democr¨¤tic la corrupci¨® p¨²blica entre els governants? L'excusa que alguns pocavergonyes s'aprofiten de certes situacions no explica l'expansi¨® com una taca d'oli de la idea que les Administracions p¨²bliques existeixen perqu¨¨ els pol¨ªtics les saquegin, que ¨¦s el que mostren el cas G¨¹rtel i les seves m¨²ltiples derivacions o el cas Millet i molts d'altres. No explica tampoc com ha pogut ser tan extensa la convicci¨® d'impunitat, la creen?a que el poder pol¨ªtic tamb¨¦ serveix per protegir, arribat el cas, qui sigui enxampat en una falta. Ni la idea que, si enxampen alg¨², nom¨¦s hagi de dimitir si el partit l'hi exigeix.

Aqu¨ª tenim un intent d'explicaci¨®. Durant quatre llargues d¨¨cades, des de la Guerra Civil, el que estava perm¨¨s als titulars de l'Administraci¨® p¨²blica era, simplement, el que la superioritat permetia. Aquest era el control veritablement existent, tant en el pl¨¤nol pol¨ªtic com en el de la moral p¨²blica. Era aix¨ª i punt. Era un sistema d'una verticalitat total, que acabava en un v¨¨rtex unipersonal lliure de qualsevol obligaci¨® de retre comptes. Es vanagloriava obscenament que, en tot cas, els comptes els retria nom¨¦s davant de D¨¦u i la hist¨°ria. Per¨°, la superioritat, qu¨¨ era, materialment? Era una l¨ªnia directa, vertical, jer¨¤rquica, en la qual tenir la confian?a i l'assentiment directe o indirecte del nivell immediat per dalt assegurava al de baix la correcci¨® del que cadasc¨² decid¨ªs que era bo o dolent, correcte o incorrecte. Si la superioritat deia que pel b¨¦ del partit, o de la p¨¤tria, calia fer aix¨° o all¨° altre, es feia, per descomptat. Si mentrestant se'n derivaven beneficis marginals i colaven, doncs aix¨°, colaven. Des del Govern fins a l'¨²ltim alcalde. Per descomptat, no es dimitia, se cessava.

Aquest va ser el model del franquisme i el franquisme va ser, cal recordar-ho, l'h¨¤bitat pol¨ªtic de les dretes d'aquest pa¨ªs des del 1939, o el 1936 en segons quines zones, fins al 1977. Quatre d¨¨cades seguides donen per a molt i aix¨° explica en gran mesura que aquest model es convert¨ªs en cultura, que quall¨¦s com la cultura pol¨ªtica de gran part de les dretes i de les elits econ¨°miques crescudes a la seva ombra, que van ser les benefici¨¤ries de la dictadura. L'Administraci¨® era patrimoni exprimible per qui la regentava, fins a nova ordre.

El que se sap del cas dels ERE a Andalusia parla m¨¦s d¡¯una mimetitzaci¨® d¡¯aquest model d¡¯arrel caciquista

Se sap de sobres que hi ha hagut casos de corrupci¨® pol¨ªtica tamb¨¦ en partits com CiU i el PSOE, que a difer¨¨ncia del PP no es van forjar a partir del motlle pol¨ªtic del franquisme. M¨¦s aviat al contrari, es van formar o van ren¨¦ixer com els seus adversaris. El cas m¨¦s notable que afecta el PSOE, el dels ERE d'Andalusia, mostra similituds amb el comportament del PP en els seus feus de Madrid, Val¨¨ncia i les Balears. Per¨° en aquesta ocasi¨® es tracta m¨¦s aviat de l'assimilaci¨® d'una altra de les caracter¨ªstiques de la tradici¨® pol¨ªtica de les dretes, que ¨¦s anterior al franquisme, la del clientelisme derivat del sistema caciquista de l'¨¨poca de la Restauraci¨® borb¨°nica. Com el del franquisme, s¨®n els sistemes que han perm¨¨s la dominaci¨® social i pol¨ªtica de les dretes durant un segle, amb intervals breus, brev¨ªssims. El que se sap del cas dels ERE a Andalusia parla m¨¦s d'una mimetitzaci¨® d'aquest model d'arrel caciquista per una esquerra que, amb els anys, acaba per enquistar-se en l'Administraci¨® m¨¦s que dirigir-la per governar.

Evidentment, no es tracta de remetre al franquisme o al caciquisme del segle XIX la culpa del que passa ara. La descripci¨® d'aquests models tampoc ho explica tot. En un pa¨ªs amb una moral p¨²blica mitjanament digna d'aquest nom, l'aparici¨® del nom del president del Govern en una llista de dirigents del seu partit que cobrava en negre, com ¨¦s el cas de Rajoy, n'hauria provocat la dimissi¨®. Com que en aquesta llista tamb¨¦ hi ha el ministre d'Hisenda en pla?a i molts altres pol¨ªtics amb altes responsabilitats, el m¨¦s normal ¨¦s que una crisi d'aquesta envergadura requer¨ªs una refundaci¨® del partit. I unes eleccions. Aix¨° no es va fer i des de llavors el que ha passat ¨¦s una pluja d'esc¨¤ndols protagonitzats per pol¨ªtics destacats del PP que, incomprensiblement, no s'afronten. En espera de qu¨¨? Que la ciutadania se n'oblidi, que cada nou cas tapi el de la setmana anterior?

El Govern format per un partit immers en aquestes condicions est¨¤ legitimat per dur a terme la venda del patrimoni p¨²blic, com vol fer el de Rajoy amb AENA, per exemple? No, no ho est¨¤. El fet que ho faci refor?a la idea que manca d'una moral p¨²blica homologable a la de pa?sos similars. Per¨° no d'objectius. A l'inrev¨¦s, aquests objectius es converteixen en la justificaci¨® de la seva continu?tat a ulls dels mitjans econ¨°mics beneficiats per les seves pol¨ªtiques. Es tracta de seguir utilitzant la conjuntura de crisi econ¨°mica per continuar amb el gegant¨ª trasp¨¤s de riquesa de les classes mitjanes i populars a una fracci¨® privilegiada: la que gestiona els entramats econ¨°mics i la que no para de cridar al Govern: ¡°Aix¨ª, aix¨ª¡±. I aix¨ª fins que cristal¡¤litzi la crisi de r¨¨gim.