Amena?a al sistema

Un nou episodi de corrupci¨® va caure ahir ¡ªuna vegada m¨¦s¡ª sobre l'esquena d'uns ciutadans que assisteixen, entre indignats i resignats, a l'esclat d'esc¨¤ndols en els quals estan implicats pol¨ªtics de tot l'espectre, per¨° sobretot del Partit Popular. La macrooperaci¨® que va iniciar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Gu¨¤rdia Civil va conduir a la detenci¨® de desenes de persones que, presumptament, han participat en una trama de comissions sobre contractes per un valor de 250 milions d'euros en els dos ¨²ltims anys.

Les comissions no es van destinar, aparentment, a finan?ament irregular de partits; es van desviar per al ¡°lucre personal¡± dels acusats. Francisco Granados, un dels homes forts de l'Executiu d'Esperanza Aguirre, sis alcaldes de Madrid ¡ªquatre del PP, un del PSOE, el de Parla, i un independent¡ª i el president de la Diputaci¨® de Lle¨®, tamb¨¦ del PP, es troben entre els detinguts, a m¨¦s d'empresaris i mediadors. La reacci¨® de tots dos partits va ser fulminant: els implicats seran suspesos de milit¨¤ncia i se'ls demanar¨¤ la dimissi¨®.

Per si faltaven m¨¦s proves, aquesta investigaci¨® demostra que la corrupci¨® arriba a totes les formacions amb responsabilitats de Govern als diferents nivells de l'Administraci¨® en les ¨²ltimes d¨¨cades. De l'extensi¨® territorial de les seves trames, el nombre d'imputats i la gravetat dels delictes es dedueix que no ¨¦s un epifenomen indesitjable que greixa i acompanya l'activitat pol¨ªtica, sin¨® part intr¨ªnseca del mateix sistema.

Les oportunitats de corrupci¨® van cr¨¦ixer de forma exponencial amb la construcci¨® de l'Estat auton¨°mic i la potenciaci¨® de la vida municipal, sense l'acompanyament del refor? del control d'una creixent despesa p¨²blica. I aix¨° va coincidir amb una forta compet¨¨ncia de partits de nova planta ¡ªla base d'estabilitat de la democr¨¤cia¡ª necessitats de generoses (i opaques) fonts de finan?ament. Tamb¨¦ els pactes entre formacions d'ideologies dispars, inclosos de vegades els sindicats, han estat brou de cultiu d'acords corruptes o de compravenda de voluntats per assegurar el consens o encobrir activitats dubtoses.

La lentitud de la just¨ªcia, la inutilitat de les auditories de comptes, la incapacitat dels Parlaments per controlar i investigar els Executius, la neglig¨¨ncia i fins i tot complicitat dels Governs i l'autoindulg¨¨ncia generalitzada dels dirigents dels partits van fer la resta. Res ni ning¨² va frenar quan encara s'hi era a temps l'extensi¨® creixent de la podridura que anava passant d'una poma a una altra fins a podrir el cistell sencer.

El car¨¤cter sist¨¨mic de la corrupci¨® proporciona f¨¤cil i demag¨°gica munici¨® als que propugnen una ruptura, no amb el sistema corrupte, sin¨® amb el constitucional, fins i tot per buscar solucions de signe oposat a la democr¨¤cia. Confondre la corrupci¨® amb el consens constitucional aconseguit el 1978 ¨¦s el m¨¦s pervers dels resultats que poden tenir els corruptes. Els partits pol¨ªtics encara majoritaris han de ser conscients de la seva responsabilitat en aquests moments i situar-se, si ¨¦s que encara hi s¨®n a temps, a l'avantguarda d'una regeneraci¨® aut¨¨ntica, no de la farsa que alguns pretenen. Ja que no poden impedir la investigaci¨® de les seves activitats delictives, alguns prefereixen, com Sams¨®, desapar¨¨ixer sota les columnes del temple amb tots els filisteus.

Queda el consol que alguns instruments del sistema encara funcionen: la trama descoberta ahir ho va ser perqu¨¨ va haver-hi funcionaris p¨²blics que van complir amb la seva obligaci¨®. Per¨° els que insisteixen a mirar cap a una altra banda i relativitzar el problema sembla que no entenen que els pol¨ªtics corruptes s¨®n, tamb¨¦, enemics genu?ns de la democr¨¤cia i del consens constitucional.