M¨¦s que un club

I m¨¦s que dos, i m¨¦s que cent, i m¨¦s que... En canvi, la pregunta davant els hipot¨¨tics futurs escenaris pol¨ªtics se simplifica fins al grotesc: la preocupaci¨®, la medi¨¤tica si m¨¦s no, es redueix sovint a saber en quina Lliga competiria el primer equip de futbol del Bar?a en el cas que Catalunya assol¨ªs la independ¨¨ncia.

Un sector de l¡¯esport catal¨¤ ha estat i ¨¦s proactiu per tal d¡¯impulsar el dret a decidir. Guardiola l¡¯ha reivindicat a l¡¯Alexanderplatz de Berl¨ªn i a les p¨¤gines de l¡¯Independent; s¡¯acaba de commemorar el des¨¨ aniversari de l¡¯acceptaci¨® provisional de l¡¯hoquei sobre patins catal¨¤ per part de la Federaci¨® Internacional, que va permetre a la selecci¨® quadribarrada de competir i guanyar el Mundial B a Macau; un reguitzell d¡¯esportistes d¡¯elit s¡¯hi han pronunciat, com ara Marc Gasol, Piqu¨¦, Xavi, Ra¨²l Rodr¨ªguez... El Bar?a, finalment, tamb¨¦ es va adherir el 10 d¡¯octubre al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Les elucubracions sobre si, en el cas que Catalunya s¡¯independitz¨¦s, el Bar?a i l¡¯Espanyol podrien continuar competint a la Lliga espanyola, com fins ara fan, o b¨¦ si en quedarien exclosos, es van substanciar en una pregunta al president de la Lliga de Futbol Professional. Javier Tebas va ser taxatiu: ¡°No podrien jugar a la Lliga¡±. Ho va argumentar: ¡°La Llei de l¡¯Esport t¨¦ una disposici¨® addicional que estableix que nom¨¦s un Estat no espanyol pot jugar la Lliga o competicions oficials espanyoles, i ¨¦s Andorra. Si Catalunya s¡¯independitz¨¦s, aquesta Llei de l¡¯Esport s¡¯hauria de modificar al Congr¨¦s perqu¨¨ els equips de l¡¯Estat catal¨¤ hi poguessin jugar¡±.

?s sorprenent que, posats a prefigurar escenaris futurs, no es plantegi la q¨¹esti¨® d¡¯una forma global. El Bar?a ¨¦s el gran referent, per¨° l¡¯esport catal¨¤ ¨¦s molt m¨¦s ?si m¨¦s no hauria de ser molt m¨¦s? que el Bar?a. Qu¨¨ passaria amb la resta de clubs de futbol que no juguen a Primera o Segona Divisi¨®? I amb el b¨¤squet? On haurien o podrien jugar el mateix Bar?a, la Penya i el Manresa? I amb l¡¯handbol, tamb¨¦ amb nom¨¦s dos clubs catalans a la m¨¤xima divisi¨® estatal, el Bar?a i el Granollers? I amb el rugbi, amb el Bar?a i la Santboiana? I aix¨ª podr¨ªem continuar fins a arribar a esports gaireb¨¦ monopolitzats per clubs catalans, com ¨¦s el cas del waterpolo, l¡¯hoquei patins i l¡¯hoquei herba, o d¡¯altres com l¡¯hoquei gel, el voleibol, el tennis de taula, etc. I, esclar, s¡¯hauria de saber qu¨¨ passaria amb cadascun dels esportistes i amb els esports individuals.

Preveure quin panorama s¡¯esdevindria no es pot resumir amb un parell d¡¯hip¨°tesis sobre si el Bar?a o l¡¯Espanyol continuarien jugant a la Lliga espanyola, si s¡¯integrarien a la lliga francesa, si haurien de competir en una Lliga catalana o v¨¦s a saber qu¨¨. Qu¨¨ farien les federacions, els esportistes, la resta de clubs? Quines serien les conseq¨¹¨¨ncies de deixar de competir a les Lligues espanyoles si aquesta fos la conclusi¨®? El mateix Tebas, sense resposta potser, va deixar anar: ¡°No m¡¯imagino una Lliga sense el Bar?a, l¡¯Espanyol, el Sabadell, el Girona... A tots se¡¯ns esfondraria el negoci¡±. I la resta dels esports i dels esportistes, professionals i amateurs? Qu¨¨ passaria amb ells? I amb les federacions? I amb els clubs? I amb els centres d¡¯alt rendiment? Tot podria ser millor o pitjor, per¨° caldria una visi¨® global sobre el futur d¡¯un esport catal¨¤ que compta amb una llarga tradici¨® i que ¨¦s vigor¨®s, din¨¤mic i potent en for?a disciplines, molt m¨¦s que un club.