El que de deb¨° us diu una bossa de patates (i no voleu saber)

Hi ha pocs productes al supermercat que ens produeixin, quan els consumim, tant sentiment de culpa com les patates fregides de bossa. Les posem al carro en previsi¨® d'un probable atac d'ansietat a mitja tarda; i quan aquest, no cal dir-ho, es produeix, obrim la borsa amb la ferma determinaci¨® de menjar-ne nom¨¦s quatre o cinc per, finalment i amb sort, deixar-hi poc m¨¦s que uns trossets diminuts al fons, aparentment inaccessibles. S'han donat casos de gent que els escura utilitzant els dits humitejats. Les patates fregides tenen alguna cosa addictiva, i fins i tot la bossa sembla que est¨¤ conscientment dissenyada per cruixir tant o m¨¦s que elles, de manera que resulta impossible no mirar-la hipnotitzats quan sentim a prop el so caracter¨ªstic i prometedor del paper setinat que s'estripa. Encara que no h¨¤giu perpetrat la compra, la visi¨® de la simple obertura horitzontal de la bossa al nostre costat ¨¦s una invitaci¨® clamorosa a ficar-hi la m¨¤. No hi ha dubte que estan bon¨ªssimes, per¨° la perspectiva de la bossa buida (perqu¨¨, reconeguem-ho: tots mirem dintre del fragant abisme a la recerca d'un fragment perdut) ens deixa la sensaci¨® que hem fet alguna malifeta.

Segons el Ministeri de Sanitat, no hi ha cap aliment que s'hagi d'eliminar de la dieta, per¨° al gr¨¤fic de la pir¨¤mide aliment¨¤ria situa les patates fregides a l'extrem de color vermell, sin¨°nim de perill, al costat de productes de rebosteria i refrescs i el dibuix d'una senyora asseguda veient la televisi¨® cruspint-se un gelat. Tots (excepte la senyora) ¡°s'han de consumir ocasionalment, ja que s¨®n aliments amb una alta concentraci¨® energ¨¨tica i, alhora, poc nutritius¡±, diu el text oficial. ¡°En general, es tracta d'aliments amb un alt contingut en ¨¤cids grassos saturats, sucres i sal, de manera que un consum elevat afavoreix l'aparici¨® de sobrep¨¨s i obesitat, entre altres malalties¡±. I afegeix: ¡°Cal evitar-ne un consum freq¨¹ent perqu¨¨ no interfereixi amb la ingesta d'aliments m¨¦s saludables i s'instaurin en els nens patrons d'alimentaci¨® inadequats¡±.

Assumint que hem de rec¨®rrer a les entranyables patates de bossa nom¨¦s de tant en tant, ¨¦s aconsellable dedicar uns minuts a intentar desxifrar els misteris de la informaci¨® nutricional que hi ha a la part del darrere del paquet. De tot aquest glossari de termes i xifres incomprensibles, conv¨¦ saber quina ¨¦s la part dolenta, la part encara m¨¦s dolenta i si n'hi ha cap de bona, per, en conseq¨¹¨¨ncia, triar les patates m¨¦s apropiades. La professora de nutrici¨® Iva Marques, de la Facultat de Ci¨¨ncies de la Salut i de l'Esport de la Universitat de Saragossa i editora de la revista de la Fundaci¨® Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (FEDN), ens ajuda en aquesta dif¨ªcil tasca.

Valor energ¨¨tic: millor la varietat light

Una bossa de patates fregides normals de mida petita (45 grams) t¨¦ prop de 228 kcal. O el que ¨¦s el mateix, i segons explica l'especialista, com dos filets mitjans de vedella a la planxa. Si us criden l'atenci¨® les patates light, sapigueu que per llei han de tenir un 30% menys de calories. Desenfundeu la calculadora del m¨°bil i comproveu si es compleix la proporci¨® (els quilojoules ¨CkJ¨C s¨®n la mesura internacional i apareixen a l'etiqueta d'informaci¨® nutricional perqu¨¨ ho exigeix la legislaci¨® vigent; n'hi ha prou que us fixeu en la seva equival¨¨ncia en quilocalories ¨Ckcal¨C).

Greixos: prioritzeu els que porten el mat¨ªs "al forn"

Un dels atractius principals de les patates xips ¨¦s el seu tall fin¨ªssim; tamb¨¦ un dels seus inconvenients m¨¦s importants des del punt de vista de la dieta sana. ¡°Les patates de bossa fregides absorbeixen molt oli en el proc¨¦s de fregir-les. Com m¨¦s fi ¨¦s el tall de la patata, m¨¦s absorci¨®, i a l'inrev¨¦s¡±, ens informa Iva Marques. Aquesta ¨¦s una de les raons per les quals les patates que fregim a casa normalment s¨®n m¨¦s saludables. ¡°Com que s¨®n m¨¦s gruixudes absorbeixen menys oli i, per tant, tenen menys calories¡±. Les patates xips normals tenen uns 35 grams de greix per cada 100 grams: ¨¦s a dir, m¨¦s d'un ter? d'aquests cent grams correspon a greix pur. A les light,?la xifra descendeix fins als 20 grams. Algunes patates de bossa s'anuncien com ¡°al forn¡± i tenen un 70% menys de greix. ¡°Com que es fan al forn i no fregides n'absorbeixen menys¡±, corrobora la nutricionista.

Respecte a la quantitat de greixos saturats (trobareu aquesta informaci¨® en el mateix ep¨ªgraf), com m¨¦s baixa sigui, millor. ¡°S¨®n greixos d'origen majorit¨¤riament animal, amb efectes fisiol¨°gics relacionats amb l'empitjorament dels nivells de colesterol a la sang i estructura arterial. Actualment la seva quantitat ja no ¨¦s gaire elevada en les patates fregides de bossa pel canvi del tipus d'oli utilitzat en fregir-les¡±.

Hidrats de carboni: no hi ha llum vermella

Us podeu saltar aquest apartat. Es mouen entre 45 i 60 grams per cada 100 grams, quantitats no excessives. ¡°?s la quantitat pr¨°pia d'un cereal, com el pa o l'arr¨°s, de manera que s'han de consumir en les racions recomanades¡±, afirma l'especialista. Aqu¨ª es produeix una curiosa paradoxa, ja que la quantitat d'hidrats de carboni ¨¦s m¨¦s elevada a les patates light que a les normals. ¡°Aquelles, com que tenen menys greix per unitat de pes, tenen m¨¦s hidrats¡±, justifica Marques.

Fibra: quina fibra?

¡°La fibra ¨¦s una part dels hidrats no digerible pels enzims digestius humans, fermentada pels bacteris del c¨°lon o l'intest¨ª gros¡±, diserta la professora. ¡°El valor per 100 grams ¨¦s moderat, per¨° per raci¨® de consum de patates fregides (menys de 50 grams) ¨¦s m¨¦s baix, o sigui, que no s'ha de considerar font de fibra¡±.

Prote?nes: de baixa qualitat

Si voleu estar forts com un roure, descarteu les patates de bossa com a epicentre de la dieta. ¡°El contingut proteic ¨¦s moderat, per¨° la qualitat d'aquestes prote?nes ¨¦s baixa¡±, apunta la nutricionista.

Tipus d'oli: d'oliva, girasol o blat de moro

Generalment surt reflectit a l'apartat d'ingredients, que ¨¦s com la lletra petita dels contractes: una cosa en qu¨¨ no ens fixem mai per¨° que haur¨ªem de mirar. Escodrinyant-la atentament descobrim que aquestes patates es fregeixen principalment en oli ¡°de blat de moro¡± o ¡°vegetal¡±. Depenent de l'un o de l'un altre, seran m¨¦s o menys saludables. ¡°Si ¨¦s d'oliva, de girasol o blat de moro, molt b¨¦¡±, argumenta la nutricionista. Per contra, desconfieu quan us parlin d'¡°oli vegetal¡± a seques. Perqu¨¨, per exemple, podria ser de palma, un oli molt ric en greixos saturats i, per tant, poc recomanable des del punt de vista nutricional.

I qu¨¨ fem amb els nens?

Cuquets, ganxets i altres cosins germans de les patates fregides de bossa comparteixen amb aquestes les caracter¨ªstiques nutricionals. ¡°El que ¨¦s dolent d'aquests productes, a banda de les calories buides pels olis de fregir (molta caloria i poc nutrient), ¨¦s que tenen molts additius i molta, molta sal¡±, subratlla Iva Marques. Malgrat tot, tenen un gran ¨¨xit entre el p¨²blic infantil, de manera que l'especialista recomana limitar-ne el consum als caps de setmana. ¡°Contribueixen a desenvolupar una prefer¨¨ncia molt elevada pel salat per a tota la vida¡±, diu. Per¨° si teniu m¨¦s de 15 anys i el cuquet de picar us assalta amb massa freq¨¹¨¨ncia, hi ha alternatives sanes i molt saboroses. La nutricionista suggereix: ¡°Un entrepanet de formatge o pernil, un pl¨¤tan, un parell de galetes integrals, unes coquetes de blat o blat de moro o fruita seca (un grapat de 20 grams de nous, ametlles, avellanes o fins i tot cacauets), que tenen un munt de propietats nutritives i atipen bastant¡±. A m¨¦s, no deixen els dits de color taronja fosforescent.