A Iguala falten m¨¦s de 43 persones

En Jorge fabrica pinyates i decora festes amb globus. La seva empresa familiar lidera el sector al centre d'Iguala, tot i que els ¨²ltims anys, aquest municipi de Guerrero de 120.000 habitants t¨¦ poques coses per celebrar. Per ell el malson no va comen?ar la nit del 26 de setembre, quan sis persones van ser assassinades i 43 estudiants de magisteri van desapar¨¨ixer despr¨¦s d'un enfrontament amb la policia local. Va passar un mes abans, el 23 d'agost, quan va rebre una trucada de tel¨¨fon en qu¨¨ l'informaven del segrest de la seva esposa i els tres fills petits.

¡°Se'ls van endur enganyats, els van dir que em tenien a mi, que s'emport¨¦s els diners i els nens per dissimular¡±, explica seixanta dies despr¨¦s. ¡°Vaig comen?ar a buscar amb el suport dels companys de la UPOEG¡±, la Uni¨® de Pobles i Organitzacions de l'Estat de Guerrero, una mena de guardes comunitaris que estan dirigint els grups de recerca i les mobilitzacions ciutadanes a la regi¨®. En Jorge explica que de seguida va parlar amb Jos¨¦ Luis Abarca, que llavors era president municipal d'Iguala i avui ¨¦s pr¨°fug de la just¨ªcia despr¨¦s d'haver ordenat l'atac als estudiants. ¡°Li vaig preguntar si ell hi tenia res a veure. Em va dir que no. Segur? Segur, em va repetir¡±. Les connexions entre el narcotr¨¤fic, la presidenta del DIF municipal, Mar¨ªa de los ?ngeles Pineda i el mateix Abarca eren un secret de domini p¨²blic entre els ve?ns. L'esposa d'en Jorge l'ajudava amb les pinyates. Creu que la localitzar¨¤ aviat, la mateixa esperan?a que han tingut durant setmanes els familiars dels normalistes.

La ciutat d'Iguala, boca d'entrada a la violenta regi¨® de Tierra Caliente, es despertava dimecres empaperada. Dels fanals, edificis p¨²blics i restaurants penjava el cartell amb el rostre dels 43 joves perduts, la r¨¤dio emetia anuncis oficials que prometien suculentes recompenses i l'establiment de la pla?a servia quesadillas al ritme de la guitarra d'un local. Una estranya manera de conviure amb el fantasma de la trag¨¨dia gestada en aquests carrers setmanes enrere, despr¨¦s d'un assetjament d'anys del crim organitzat. La calma tibant esclataria hores despr¨¦s, quan al migdia joves encaputxats trencaven els vidres i calaven foc a l'edifici consistorial despr¨¦s d'una multitudin¨¤ria marxa que demanava just¨ªcia per als estudiants.

¡°Abans la gent era al carrer a les tres de la matinada, les fam¨ªlies passejaven a les onze de la nit, per¨° van arribar els 'malandros'¡±

Un taxista que treballa al lateral de la pla?a recorda que fa cinc anys el poble d'Iguala era un lloc tranquil. ¡°La gent era al carrer a les tres de la matinada, les fam¨ªlies passejaven davant de l'esgl¨¦sia a les onze de la nit, per¨° van arribar els malandros¡±, diu per referir-se als narcotraficants del c¨¤rtel local, Guerreros Unidos. ¡°Tenia companys que agafaven com a passatger un integrant d'una banda. Llavors arribaven els rivals i el mataven. I despr¨¦s al taxista perqu¨¨ no hi hagu¨¦s testimonis¡±.

¡°Mira tot el que ha hagut de passar perqu¨¨ vingu¨¦ssiu fins a Guerrero!¡±, es queixa una jove d'uns vint anys despr¨¦s del robatori de televisors en un centre comercial a l'auxili del qual han acudit uns quaranta agents de la policia federal. ¡°L'ambient era molt feixuc, molt tibant. La policia municipal et parava de nit, et preguntaven si havies begut encara que anessis en taxi. T'acusaven i et demanaven 3.000 pesos o la pres¨®¡±, explica esplaiant-se.

¡°El bressol de la bandera nacional -com diu el lema a les portes de la ciutat al costat d'un Mc Donalds i una cadena de supermercats- ha esdevingut el bressol de la sang¡±, cridaven els manifestants el dimecres 22. Iguala, la tercera ciutat m¨¦s poblada de Guerrero, va ser tamb¨¦ escenari de grans episodis en la hist¨°ria de M¨¨xic, com la consumaci¨® de la Independ¨¨ncia. L'urbs apareix en l'himne nacional i va ser la primera capital de l'Estat. Avui la seva economia es basa en l'agricultura, la ramaderia, i sobretot, el comer?.

"Nom¨¦s espero que la ciutadania s'aixequi, perqu¨¨ el poble va triar el Govern i el poble el pot treure¡±

¡°Aquesta ¨¦s una ciutat treballadora, organitzada, culta, religiosa, amb vida pr¨°pia i possibilitats, a difer¨¨ncia de Chilpancingo, que ¨¦s bur¨°crata i dep¨¨n del pressupost. Aqu¨ª no, aqu¨ª la gent sempre ha tingut recursos propis¡±, defensa el capell¨¤ Francisco Javier Tejeda Camacho, que oficia a la parr¨°quia del centre d'Iguala, a pocs metres de l'Ajuntament. La conversa transcorre al seu despatx, en els escassos minuts que falten per a missa de set. ¡°?s una ciutat molt bonica, treballadora i progressista¡±. Per ell els problemes van comen?ar amb l'arribada de gent forana que mai va aconseguir arrelar-se a Iguala. ¡°Avui mateix assist¨ªem com a espectadors molestos a aquesta expressi¨® violenta dels qui estan exigint just¨ªcia atropellant els drets d'aquesta ciutadania¡±, diu despr¨¦s de la crema del consistori. Tejeda Camacho assegura sense canviar el to assossegat de la xerrada que la comunitat est¨¤ dolguda pels esdeveniments. ¡°Ten¨ªem alguna sospita que l'ambient pol¨ªtic s'estava descomponent, cada vegada m¨¦s tibant i ennuvolat. Ara, veient tot el que ha passat ens sentim defraudats per les autoritats. Aix¨° a les portes de la campanya electoral enrareix l'ambient pol¨ªtic¡±, diu quan falten uns mesos per als comicis municipals i estatals que tindran lloc el 7 de juny. ¡°Crec que v¨¦nen temps dif¨ªcils, que la campanya estar¨¤ farcida de viol¨¨ncia i hem de preparar-nos pel que vingui.¡±

A ¨²ltima hora de la tarda, a la pla?a central, Miguel ?ngel Jim¨¦nez, integrant de la UPOEG, intenta conv¨¨ncer uns comerciants que denunci?n la situaci¨® de viol¨¨ncia i submissi¨® en qu¨¨ viuen des de fa temps. Ells assenteixen, per¨° li diuen que torni l'endem¨¤, que s'ho han de pensar. L'edici¨® vespertina del diari local La Tarde ja ¨¦s els quioscs del parc, amb les fotos del palau municipal cremant a primera p¨¤gina. Encara fa pudor de fum el carrer, tot i que els bombers van arribar-hi fa hores.

¡°La ciutadania est¨¤ espantada¡±, confirma en Jorge, que embasta frases com si estigu¨¦s repetint un discurs que s'ha apr¨¨s de mem¨°ria. ¡°Ara s¨®n aqu¨ª les forces federals, per¨° ning¨² no sap qu¨¨ passar¨¤ quan se'n vagin. Abans els segrestos eren diaris, s'emportaven la gent amb l'ajuda dels municipals. La troballa de fosses clandestines no ¨¦s res estrany per nosaltres. Nom¨¦s espero que la ciutadania s'aixequi, perqu¨¨ el poble va triar el Govern i el poble el pot treure¡±. Ara com ara, Iguala ¨¦s una ciutat sense llei ni consistori, que cont¨¦ la respiraci¨® pendent de trobar familiars, amics, ve?ns. Molts m¨¦s de 43.