¡°No som ni un pa¨ªs ni un Govern populista¡±

¡ªJo no tinc cap addicci¨® al poder. I sobretot quan, com a president de la Rep¨²blica, un sap que t¨¦ moments gloriosos i moments molt durs i dif¨ªcils. I, per tant, la ra¨® per tornar no ¨¦s per una addicci¨® a aquest c¨¤rrec, en absolut, sin¨® per la convicci¨® que a Xile hi havia reptes pendents. I un grup important de persones pensava que jo havia de ser qui port¨¦s a aquest nou proc¨¦s. Va ser una decisi¨® que em va costar molt prendre.

¡ªQuins errors del seu primer mandat no cometr¨¤ de nou?

La ra¨® per tornar no ¨¦s per una addicci¨® a aquest c¨¤rrec, en absolut, sin¨® per la convicci¨® que a Xile hi havia reptes pendents"

¡ªEls errors m¨¦s importants que he com¨¨s, o el Govern, ¨¦s quan no ens vam posar al lloc exacte del que li passava a la gent. Eren bones idees, per¨° finalment les conseq¨¹¨¨ncies no van ser les millors. Ara hi ha una nova etapa, es mant¨¦ tot el que hi havia de bo abans i es canvia el que no ha funcionat o les noves tasques que cal assumir. De vegades un ha de fer pol¨ªtiques que canvien cultures, que van modificant situacions. No es tracta de mantenir sempre el mateix, perqu¨¨ en cas contrari no es podria progressar. Per¨°, justament quan hi ha aquests canvis, un s'ha de donar els temps, la gradualitat o l'exercici pedag¨°gic suficient perqu¨¨ aquest proc¨¦s no sigui dram¨¤tic.

Precisament la manca d'aquests temps i el detriment en la gradualitat de la governaci¨® ¨¦s el que els seus cr¨ªtics m¨¦s acarnissats li retreuen ara. Davant la Bachelet moderada del primer mandat, la Bachelet radical i populista del segon, diuen. La veritat ¨¦s que des que va arribar un altre cop al poder, l'11 de mar? passat, el Govern de Bachelet ha mantingut un ritme trepidant en les seves propostes de canvi: una reforma fiscal profunda, una modificaci¨® del sistema electoral ¡ªheretat de Pinochet¡ª, mesures per afrontar les defici¨¨ncies cr¨°niques del pa¨ªs en energia, una reforma radical del sistema educatiu, no ¨²nicament en el finan?ament, sin¨® tamb¨¦ en l'estructura, des de la sala bressol?fins a la universitat.

Abans que acabi l'any s'espera una llei de l'avortament i una reforma laboral. Tot aix¨° enmig d'una desacceleraci¨® econ¨°mica, que, tot i que ja va comen?ar en els ¨²ltims temps del seu predecessor, s'ha vist accentuada per la recent debilitat econ¨°mica regional i global.

El Govern de Bachelet ha mantingut un ritme trepidant en les seves propostes de canvi

A prop¨°sit de la reforma fiscal, la que m¨¦s soroll ha generat juntament amb l'educativa, pregunto a la presidenta si, com ella deia abans, els temps van ser mesurats. O, en cas que no ho fossin, si aix¨° va crear tensions innecess¨¤ries. La reforma es va aprovar ¨²nicament amb els vots de la coalici¨® de govern, i nom¨¦s al final, davant l'evid¨¨ncia que passaria pel Senat sense canvis, hi va haver converses amb l'oposici¨®, es van acceptar algunes de les seves esmenes i la llei va sortir per consens. Els empresaris, que sempre es van mostrar contraris a l'augment tributari, van acusar la tensi¨® i la incertesa. Es podria haver enfocat d'una altra manera des del principi, sense aquests tres o quatre mesos d'irritaci¨® continuada?

¡ªQui sap. Potser si no hagu¨¦s passat el primer, no hauria passat el segon. Jo l'¨²nic que vull dir ¨¦s que vaig rebre tots els partits aqu¨ª, en aquest mateix sal¨®, i a tots els vaig dir el mateix: si tenen propostes ¡ªdes del comen?ament, no a la segona part, des del principi¡ª que millorin la nostra proposta, per¨° que mantinguin dos objectius fonamentals que t¨¦ la reforma: que ajunti 8.000 milions de d¨°lars [6.277 milions d'euros] i que avanci en equitat tribut¨¤ria, aportin-les. Si es mantenen aquests dos criteris, jo no tinc cap problema a rebre i escoltar. I la veritat, ¨¦s que no hi va haver una activitat tan immediata de lliurament de propostes... A mi em sembla que despr¨¦s sempre es pot?avaluar si els temps van ser suficients, que si tomba o que si gira, per¨° de manera concreta, en poc temps ¡ªque era el nostre prop¨°sit¡ª, es va aconseguir un acord transversal i, probablement, tal com van anar les coses, el que va permetre que hi hagu¨¦s un acord transversal va ser, entre d'altres, que era clar que nosaltres far¨ªem la reforma tribut¨¤ria. Hi ha una vella dita: mai ¨¦s el moment per a una reforma tribut¨¤ria perqu¨¨ o ¡°l'economia est¨¤ molt b¨¦, per a qu¨¨ cal una reforma tribut¨¤ria?¡± o ¡°l'economia est¨¤ desaccelerada, com es pot fer una reforma tribut¨¤ria?¡±. Jo crec que al final tots els grups es van adonar que el pa¨ªs necessitava ¡ªperqu¨¨ no som un pa¨ªs populista, no som un Govern populista¡ª ingressos permanents per a despeses que s¨®n permanents.

Aquests ingressos addicionals permanents de qu¨¨ parla la presidenta, 8.000 milions de d¨°lars, uns tres punts percentuals del PIB, portaran la c¨¤rrega fiscal a Xile, sense comptar amb les contribucions socials, a un 23% del PIB, encara per sota de la mitjana dels pa?sos de la OCDE, que ¨¦s d'un 25%.

Xile t¨¦ una renda per capita de 23.000 d¨°lars, no gaire lluny de Portugal o Gr¨¨cia, per¨° amb una profunda desigualtat

S¨®n diners necessaris, segons Bachelet, per invertir en una millor educaci¨® que a mitj¨¤ i llarg termini millori la competitivitat de Xile, proveeixi ocupacions m¨¦s qualificades i permeti al pa¨ªs continuar escalant en riquesa i benestar com ho ha anat fent durant les ¨²ltimes d¨¨cades. Tamb¨¦ per reduir la desigualtat, una altra de les grans batalles de Bachelet. Xile t¨¦ una renda per capita de 23.000 d¨°lars, no gaire lluny de Portugal o Grecia, per¨° amb una profunda desigualtat que la presidenta confia a combatre tamb¨¦ amb la reforma fiscal.

¡ª?s, a m¨¦s, una reforma gradual, del 2014 al 2018, de manera que d¨®na temps perqu¨¨ les empreses es vagin adaptant, superseriosa i superresponsable. Al Govern no disposem de mitjans de comunicaci¨®. I, d'una banda, els sectors que es poden veure econ¨°micament afectats per algunes d'aquestes decisions s'inquieten si no saben b¨¦ qu¨¨ volem fer i on anem. D'altra banda, moltes vegades la informaci¨® que surt ¨¦s una informaci¨® que no ¨¦s neutra i que no ¨¦s gaire proreformes tampoc i, per tant, tamb¨¦ els ciutadans comencen a veure fantasmes i a espantar-se. Hi ha gent que comen?a a dir "volen tancar els col¡¤legis privats".

En nom¨¦s un dia i mig a Santiago, li comento, he escoltat diverses falques a la r¨¤dio convocant a una manifestaci¨® que es far¨¤ aviat contra la reforma, en les quals s'assegura que el seu Govern vol tancar 1.500 escoles amb la reforma educativa.

¡ªPer aix¨° li estic dient que hi ha tota una campanya del terror davant aquests canvis totalment injustificada. Nosaltres no volem tancar les escoles privades, no volem que nom¨¦s hi hagi escoles p¨²bliques; per¨° el que s¨ª que volem ¨¦s que les escoles que siguin privades garanteixin qualitat d'educaci¨®. De les escoles que s¨®n privades, subvencionades, per¨° amb finalitats de lucre, algunes s¨®n bones; per¨° hi ha un grup molt important que, lamentablement, quan un veu els estudis a llarg termini, mostren que tenen m¨¦s problemes fins i tot que les municipals p¨²bliques. Llavors, els recursos p¨²blics que s'estan gastant en quantitats importants?en aquests llocs no estan servint perqu¨¨ els joves tinguin una educaci¨® de qualitat. L'objectiu essencial ¨¦s que l'educaci¨® es transformi del que ¨¦s avui dia, un b¨¦ de consum, i que qui pot pagar paga la millor que hi ha; i qui no pot, li toca la que li toca, o sigui, municipal o particular subvencionada, que pot ser o no ser de bona qualitat i sovint no aconsegueix que els nois que poden ser talentosos arribin a la universitat. A l'¨¨poca de la dictadura, l'educaci¨® p¨²blica va passar a dependre del municipi i si el municipi t¨¦ recursos, pot tenir uns instituts i escoles estupendes amb bones tecnologies; i si el municipi ¨¦s pobre, doncs es reflecteix tamb¨¦ a les escoles. La primera gran decisi¨® ¨¦s que l'educaci¨® no pot seguir depenent dels municipis, passa a l'Estat de Xile, torna a l'Estat, on era abans dels anys vuitanta, en un sistema descentralitzat, a escala regional, provincial i local, per¨° ¨¦s l'Estat llavors qui garanteix els recursos i no dep¨¨n ni de la voluntat de l'alcalde ni del valor que l'alcalde doni a l'educaci¨®.

Hi ha tota una campanya del terror davant d'aquests canvis totalment injustificada"

Certa tensi¨® s'ha fet evident tamb¨¦ durant les ¨²ltimes setmanes al si de la mateixa coalici¨® de govern (Nova Majoria), que inclou des dels democristians als comunistes i altres grups d'esquerra m¨¦s o menys radical, una amalgama impossible d'ajuntar a qualsevol altre pa¨ªs sense el trauma de la dictadura de Pinochet i on el mapa pol¨ªtic es defineix m¨¦s aviat per l'actitud que cadasc¨² va mantenir davant el r¨¨gim militar i no pel cl¨¤ssic eix dreta-esquerra.

Un senador de la coalici¨® governamental va parlar de la necessitat d'una retroexcavadora per eliminar els fonaments del model neoliberal implantat per la dictadura, i el recentment nomenat ambaixador xil¨¨ a l'Uruguai va afirmar, a prop¨°sit d'una s¨¨rie d'atemptats de petita escala, que ¨¦s la ¡°dreta empresarial¡± qui posa bombes a Xile i la dreta ¡°feixistoide¡± qui s'oposa a la reforma fiscal. I per posar-hi la cirereta, es va referir tamb¨¦ a les responsabilitats al cop d'Estat de Pinochet de Democr¨¤cia Cristiana, avui soci al Govern. Si ja resulta dif¨ªcil governar amb un espectre tan ampli, tot aix¨° no ajuda gaire a calmar els ¨¤nims, dic a Bachelet, amb el risc afegit que la majoria governamental, abans coneguda com Concertaci¨®, ara Nova Majoria, despr¨¦s d'incorporar els comunistes i altres, vegi com el seu tradicional perfil de centre liberal moderat es difumina.

¡ªJo el que he demanat a tots els dirigents pol¨ªtics ¨¦s que siguem prudents amb les nostres declaracions. Tothom pot tenir opinions personals i cadasc¨² t¨¦ una avaluaci¨® hist¨°rica del que van ser els processos a Xile, oi?, i el rol que cadasc¨² hi va tenir, que cada organitzaci¨® pol¨ªtica hi va tenir, tant els que avui dia s¨®n al Govern com els que s¨®n a l'oposici¨®. El que he demanat a tothom ¨¦s que busquem aquells elements en qu¨¨ tinguem acords; i en els que tinguem desacords, potser serem capa?os, amb respecte, d'enfrontar aquestes difer¨¨ncies. Ara, fixi's que l'altra vegada jo sopava amb alguns empresaris i justament parlaven d'aquest tipus de declaracions, i jo els deia: "I per qu¨¨ vost¨¨s nom¨¦s veuen aquest tipus de declaracions en persones que pertanyen a la Nova Majoria?". Perqu¨¨ si jo veig les declaracions de gent de l'oposici¨® hi ha declaracions tremendament odioses. Tremendament odioses.

El que he demanat a tothom ¨¦s que busquem els elements en qu¨¨ tinguem acords"

¡ªVost¨¨ no diria llavors que ara el pa¨ªs est¨¤ m¨¦s polaritzat que fa quatre o que fa vuit anys?

¡ªJo no crec que estigui m¨¦s polaritzat que fa quatre o fa vuit anys. El que crec que passa ¨¦s que com que ens hem plantejat reformes que s¨®n estructurals algunes persones senten incertesa. Per¨° jo li vull dir que no ¨¦s nou; i d'entrada far¨¦ tot el possible perqu¨¨ no hi hagi una polaritzaci¨® en la nostra societat m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s un debat d'idees sa i normal, que de vegades pot ser un debat apassionat, per¨° que ¨¦s aix¨°; i dir¨¦: Miri debatem, per¨° debatem de deb¨°, amb respecte, amb altura de mires, oi? Perqu¨¨ jo he apr¨¨s les lli?ons del passat i crec que la polaritzaci¨® extrema no ajuda ning¨². Havent-li dit aix¨°, un pot estar en els debats m¨¦s aferrissats, jo no s¨¦ si a Espanya passa el mateix, per¨° despr¨¦s la gent es troba en un dinar, un sopar, i tothom ¨¦s com: no hi havia res personal, aix¨° ¨¦s la pol¨ªtica, jo haig de jugar aquest rol. Llavors no entenc per qu¨¨; tal vegada perqu¨¨ jo s¨®c una marciana en aix¨°. Vaig viure la polaritzaci¨® [als anys setanta], la vaig viure com a estudiant universit¨¤ria. No vivim aix¨°. El que s¨ª ¡ªi aix¨° jo ho entenc b¨¦¡ª?ens obliga a fer a nosaltres com a Govern ¨¦s ser molt m¨¦s clars, expl¨ªcits, comunicar m¨¦s b¨¦ el que vulguem fer perqu¨¨ els graus d'incertesa que puguin existir disminueixin i la gent pugui saber el que volem fer. Ara, ¨¦s molt diferent que hi ha gent que no vol canviar les coses; hi ha gent que vol que tot quedi tal com estan avui i fins i tot creu que no hi ha desigualtat a Xile.

¡ªAbans que acabi l'any es presentar¨¤ la llei de l'avortament. Quant marge hi haur¨¤ perqu¨¨ les dones prenguin una decisi¨®?

¡ªQuan un ¨¦s president d'un pa¨ªs, pot tenir les seves opinions, el cor posat en un lloc. Per¨° tamb¨¦ hi ha un comprom¨ªs amb un programa de govern que va ser l'acord a l'interior d'una coalici¨® pol¨ªtica. Jo, com a dona, com a metgessa, com a directora executiva d'ONU Dones, sempre he plantejat que em sembla que les dones tenim drets en tots els ¨¤mbits, que no se'ns poden restringir tots els drets i que haur¨ªem de prendre decisions en tots els ¨¤mbits. Aquesta ¨¦s la meva opini¨® personal. Ara, com que Xile ¨¦s un pa¨ªs que en aix¨° estem a anys llum de poc avan?ament, i perqu¨¨ la nostra coalici¨® est¨¤ conformada per sectors diversos, jo m'he comprom¨¨s amb la despenalitzaci¨® de l'avortament terap¨¨utic en tres ¨¤mbits: en l'¨¤mbit de les dones violades, en l'¨¤mbit del risc vital per a les dones i en l'¨¤mbit dels nens amb malformaci¨® cong¨¨nita que no tenen cap possibilitat de sobreviure. Aquests s¨®n els tres ¨¤mbits que jo vaig esmentar. Ara, a mi em sembla que aix¨° requereix un debat. Estem analitzant el projecte de llei, per¨° jo vull dir que m¨¦s enll¨¤ d'aix¨°, em sembla que permet debatre sobre un tema que a Xile no s'ha debatut durant molt temps, permet tamb¨¦ obrir tot el tema de drets de les dones.

¡ªEl seu primer viatge a l'estranger va ser a l'Argentina, i hi va parlar de la necessitat d'acostar l'Alian?a del Pac¨ªfic a Mercosur. Creu que ¨¦s possible? O que, fins i tot, t¨¦ cap sentit? S¨®n dues aliances tan diferents en els seus plantejaments pol¨ªtics, comercials, duaners, fins i tot legals...

¡ªMiri, Xile ¨¦s membre actiu de l'Alian?a del Pac¨ªfic. Va sortir del meu predecessor i la veritat ¨¦s que ¨¦s una milit¨¤ncia molt positiva, molt ¨²til, penso de deb¨° que ¨¦s molt pragm¨¤tica, no ¨¦s una alian?a pol¨ªtica; aix¨° ¨¦s una alian?a comercial, duanera, de lliure tr¨¤nsit de b¨¦ns, de productes, de persones, superpr¨¤ctica, que acosta pol¨ªtiques, aprofita oportunitats dels uns amb els altres, mira les coses en conjunt. El que no es tracta ¨¦s de dir que el Pac¨ªfic d¨®na l'esquena a l'Atl¨¤ntic, no. No ¨¦s una cosa excloent, exclusiva. Jo li diria: el que ¨¦s central ¨¦s que jo no estic a favor de cap tipus de proc¨¦s que sigui excloent, que doni l'esquena a altres pa?sos de la regi¨®.