Un jo faig i desfaig

Al cap de poques hores de l'anul¡¤laci¨® d'Artur Mas (per impugnaci¨® del Govern central i posterior suspensi¨® del Tribunal Constitucional) de la seva convocat¨°ria de consulta no referend¨¤ria del 9-N, Mariano Rajoy es va afanyar a compartir el seu alleujament amb la premsa. Mas es va apressar a interpretar aquesta relaxaci¨® com un cant de vict¨°ria. Aqu¨ª el president va demostrar poca m¨¤ esquerra i va amargar l'alegria al seu col¡¤lega amena?ant-lo amb una altra de les seves demostracions d'ast¨²cia. El president espanyol li va oferir di¨¤leg. Em va semblar que l'oferiment era sincer, encara que faltava corroborar si les q¨¹estions que li va presentar en el seu document Artur Mas al juliol s'estaven estudiant a Madrid. El que em va sorprendre ¨¦s que qui semblava que havia oblidat la seva visita a la Moncloa, amb totes les expectatives que aix¨° va despertar en els mitjans i en l'opini¨® p¨²blica, i el seu plec de reivindicacions era el mateix Mas. Qu¨¨ havia passat?

Mas va optar per fer l'orni als insistents precs de di¨¤leg que li oferia Rajoy i es va treure de la m¨¤niga un substitut de consulta que es podria qualificar com el m¨¦s semblat al ¡°jo faig i desfaig¡±. No calia esperar res m¨¦s dels partits signataris de la convocat¨°ria de consulta, amb les traves corresponents no del tot clares d'Iniciativa per Catalunya. I molt menys de les associacions que donen suport log¨ªstic a tot el que nom¨¦s sigui obtenir la independ¨¨ncia en una hora. Sempre va semblar que Artur Mas estava esperant amb candeletes que des de Madrid es mogu¨¦s fitxa. Jo vaig sentir dir al senyor Rajoy, l'endem¨¤ de l'anul¡¤laci¨® de la consulta: ¡°Estic disposat a parlar de tot¡±. I em va sorprendre no escoltar, perqu¨¨ no el va enunciar, el m¨¦s que sabut afegit¨® ¡°per¨° dins de la Constituci¨®¡±. En aquesta mateixa l¨ªnia d'apel¡¤laci¨® al di¨¤leg es va sentir el president de la Cambra baixa aquest dilluns passat advocar per crear lligams com m¨¦s aviat millor, fer encaixar d'una vegada per sempre Catalunya dins d'Espanya i si cal fer reformes que siguin les que facin falta. Aix¨ª es va pronunciar el senyor Jes¨²s Posada.

Artur Mas dissenya el seu singular men¨² i tot seguit proposa unes eleccions plebiscit¨¤ries. Amb una llista ¨²nica (independentista) i si pot ser (sense dir-ho) ell com a candidat

Per¨° Artur Mas ja t¨¦ decidit el seu full de ruta. Dissenya el seu singular men¨² i tot seguit proposa unes eleccions plebiscit¨¤ries. Amb una llista ¨²nica (independentista) i si pot ser (sense dir-ho) ell com a candidat. (L'ANC ja ha suggerit la possibilitat de gestar-se com a partit pol¨ªtic, i jo no m'imagino ning¨² que no sigui Carme Forcadell com a candidata). El paisatge que s'observa ¨¦s com m¨¦s del mateix. Un altre diumenge fant¨¤stic.

Per¨° tot no sempre quadra com ens pensem. Artur Mas ja comen?a a pregar que els d¨¦us li siguin propicis, ¨¦s a dir, a desitjar que al planificat berenar hi assisteixin uns dos milions de s¨ªs¨ªs, a m¨¦s d'intuir, amb ins¨°lita facultat vision¨¤ria, que nom¨¦s aniran a votar els independentistes. Si nom¨¦s cuines per a tu, no pretenguis que els no convidats es presentin.

El que est¨¤ clar ¨¦s que els jocs d'ast¨²cia d'Artur Mas comencen a fer vergonya aliena. I les exig¨¨ncies a plena veu de Carme Forcadell no ruboritzen menys. El que podia haver estat un estira-i-arronsa constructiu entre Catalunya i Espanya, un debat llarg per¨° esperan?ador, en el qual no falten cada dia m¨¦s veus a un costat i l'altre de l'Ebre per acostar l'espatlla i construir un veritable Estat federal, fins i tot un federalisme asim¨¨tric, es va convertint cada dia m¨¦s en un embolic absurd i esgotador.

Convertir a marxes for?ades el 2014 en l'any m¨¤gic de Catalunya, un altre error maj¨²scul. Oblidar-se dels pressupostos del 2015 (de qu¨¨ pot servir una fotesa com aquesta si el 2015 es declarar¨¤ la independ¨¨ncia) i no sondejar socis possibles per fer realitat nombres urgents per pal¡¤liar la pobresa ascendent que s'enceba en la poblaci¨® m¨¦s indefensa ¨¦s tamb¨¦ un altre error, a m¨¦s d'una indignitat.

Estem a punt que tamb¨¦ el renovat 9-N sigui impugnat. Rajoy permet que Mas es continu? equivocant. De vegades ho interromp amb alguna apel¡¤laci¨® al di¨¤leg, que repeteixo, em crec. I tamb¨¦ hauria de creure-s'ho Mas. Per¨° el nostre president segueix tractant, tossudament, de fer encaix de boixets entre el mon¨°ton discurs de Forcadell i Oriol Junqueras, i el seu propi instint de superviv¨¨ncia pol¨ªtica.

En aquest estat de coses, no aniria malament, tal vegada, fer com se sol procedir quan el nostre ordinador decideix passar de nosaltres: desendolles i comences de nou. No em sembla desencertada la proposta de Miquel Iceta: convocar eleccions ordin¨¤ries amb la inclusi¨® de la independ¨¨ncia als programes dels partits pol¨ªtics que la vulguin. (El que s¨ª que em va semblar molt desencertat va ser comparar el terror¨ªfic plebiscit del 19 d'agost del 1934 convocat per Hitler per donar suport a la seva pol¨ªtica, entre ella l'antisemita, amb el que vol fer Mas).

I si el nostre president esper¨¦s la resposta que Rajoy es va comprometre a donar-li abans del 2015? Si no m'equivoco, un d'aquests 23 punts ja es va acordar: la connexi¨® entre la T-1 i el centre de Barcelona mitjan?ant un tren llan?adora.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.