La mortalitat per infart mostra la desigualtat entre regions
La difer¨¨ncia arriba al 40% entre la taxa m¨¦s baixa, a Navarra, i la m¨¦s elevada, a Val¨¨ncia
Les probabilitats de morir per un infart augmenten o disminueixen en funci¨® de la comunitat aut¨°noma de resid¨¨ncia, amb una disparitat de fins al 40% entre les regions amb millors taxes de superviv¨¨ncia i les pitjors. Un estudi de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), amb estad¨ªstiques oficials del Ministeri de Sanitat, revela grans desigualtats en l'atenci¨® a les cardiopaties. Navarra presenta la menor taxa de mortalitat per infart agut de miocardi (6,08%), mentre que Val¨¨ncia t¨¦ la m¨¦s alta (8,49%). L'exist¨¨ncia de programes espec¨ªfics d'atenci¨® a l'infart sol coincidir amb la millor taxa de mortalitat, segons la SEC, que avui presenta aquestes dades al seu congr¨¦s anual a Santiago.
¡°En el cas de l'infart, ja no ¨¦s justificable que no hi hagi una organitzaci¨® que defineixi clarament qu¨¨ cal fer amb un pacient, a quin hospital cal portar-lo. Totes les ¨¤rees sanit¨¤ries i les comunitats haurien de disposar d'aquests programes perqu¨¨ tenen un impacte terrible sobre la mortalitat¡±, explica el president de la SEC, el cardi¨°leg Jos¨¦ Ram¨®n Gonz¨¢lez-Juanatey. Nom¨¦s?nou comunitats aut¨°nomes disposen actualment del denominat Codi Infart: Ast¨²ries, Cant¨¤bria, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Gal¨ªcia, Madrid, M¨²rcia i Navarra.
Aquests programes ofereixen una atenci¨® urgent i coordinada per evitar morts i seq¨¹eles. Quan s'activa el Codi Infart, s'engega un protocol que indica a quin centre cal traslladar el pacient. Per exemple, hi ha hospitals que nom¨¦s fan angiopl¨¤sties prim¨¤ries ¡ªla t¨¨cnica m¨¦s recomanada per tractar l'infart agut¡ª en horari de mat¨ª. Una bona coordinaci¨® en xarxa permet que l'ambul¨¤ncia no porti el pacient a l'hospital m¨¦s proper, sin¨® al m¨¦s ben preparat en aquell moment.
¡°La quantitat d'angiopl¨¤sties que es fan est¨¤ inversament relacionada amb la mortalitat¡±, assenyala Juanatey. Per aix¨° l'informe tamb¨¦ posa l'accent en les disparitats en aplicar aquesta t¨¨cnica entre comunitats. Ast¨²ries, M¨²rcia i Navarra, per exemple, en fan m¨¦s de 400 per mili¨® d'habitants, mentre que Andalusia i les Can¨¤ries estan per sota de 200. Una difer¨¨ncia, per tant, de m¨¦s del doble d'angiopl¨¤sties practicades entre algunes comunitats. Aquesta t¨¨cnica consisteix a tractar l'obstrucci¨® de l'art¨¨ria mitjan?ant l'aspiraci¨® del trombe i la implantaci¨® d'un stent (una esp¨¨cie de malla met¨¤l¡¤lica) que dilata l'art¨¨ria afectada. L'altre tractament ¨¦s la fibrin¨°lisi, l'administraci¨® de f¨¤rmacs que dissolen el co¨¤gul, per¨° ¨¦s menys efectiva i t¨¦ pitjors taxes de superviv¨¨ncia, segons la SEC.
Gonz¨¢lez-Juanatey precisa que no nom¨¦s ¨¦s important que es practiqui aquesta t¨¨cnica, sin¨® tamb¨¦ fer-ho r¨¤pid, en un m¨¤xim de 90 a 120 minuts des que el pacient t¨¦ l'infart fins que se li obre l'art¨¨ria obstru?da. El president de la SEC destaca que les xifres han millorat entre el 2011 i el 2012, les ¨²ltimes disponibles. La mortalitat per infart ha caigut d'un 7,84% de mitjana a un 7,31%. Algunes comunitats, com el Pa¨ªs Basc, les Balears i Madrid, han redu?t en m¨¦s d'un punt la seva mortalitat per infart. Ast¨²ries i Cant¨¤bria han augmentat m¨¦s d'un 20% la taxa d'angiopl¨¤sties.
El president de la SEC creu que la publicaci¨® d'aquests informes, anomenats Recalcar (Recursos y Calidad en Cardiolog¨ªa) ha provocat que algunes comunitats aut¨°nomes que no tenien Codi Infart ho hagin establert i que les seves pr¨¤ctiques hagin millorat. ¡°Fer transparents els resultats i comparar-nos sempre funciona¡±, explica. El Ministeri de Sanitat els ha perm¨¨s fer p¨²blics les dades per comunitats, per¨° no per hospitals. Aquests ¨²ltims els envia la SEC al responsable de cada centre, juntament amb una comparaci¨® amb els del seu mateix nivell, perqu¨¨ pugui avaluar la seva efici¨¨ncia. ¡°Tant de bo es fessin m¨¦s transparents els resultats en salut. Una experi¨¨ncia a Ontario va demostrar que la mortalitat en cirurgia card¨ªaca va baixar del 3,5% a l'1% quan els resultats es van fer p¨²blics¡±, afegeix Gonz¨¢lez-Juanatey.
La SEC tamb¨¦ presentar¨¤ durant el congr¨¦s el programa Incardio, que estableix per primera vegada est¨¤ndards m¨ªnims en indicadors com la mortalitat o els reingressos. Una ¡°qualitat m¨ªnima¡± que haurien de tenir tots els centres que fan aquestes operacions i que, segons Gonz¨¢lez-Juanatey, no ¨¦s homog¨¨nia. De fet, opina que hi ha massa hospitals fent determinats procediments. ¡°Haurien de concentrar-se¡±, assegura. Les dades mostren que les difer¨¨ncies que m¨¦s criden l'atenci¨® entre comunitats es donen en la mortalitat en cirurgies card¨ªaques amb bypass. Les Can¨¤ries i M¨²rcia superen el 8,5% de defuncions; a Navarra i Cant¨¤bria no arriben ni al 2%.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.