Aquella i aquesta Barcelona

Montju?c s'ha posat interessant. Mentre que el MNAC es decanta per la gran petjada modernista en la nova presentaci¨® i ordenaci¨® dels seus fons, a la Fundaci¨® Mir¨® una nova exposici¨® vindica l'art catal¨¤ noucentista, que considera cubofuturista en algunes de les seves obres majors. Els recomano que la visita no sigui el mateix dia, cosa que podria ser excessiva, les dues mostres s¨®n denses, per¨° s¨ª en dies no gaire allunyats entre si, ja que totes dues es complementen. A la Mir¨®, l'exposici¨® est¨¤ centrada en la Barcelona dels quatre anys de la Gran Guerra.

Una exposici¨® tem¨¤tica planteja sempre el mateix problema, de moltes cares: com plasmar la complexitat? No solament afirmant-la en els seus textos de sala o al programa de m¨¤, sin¨® ensenyant-la. A difer¨¨ncia d'un llibre, una exposici¨® ¨¦s com un film o un relat televisiu i t¨¦ molt de representaci¨® teatral: el que s'explica cal mostrar-ho, no s'hi val a dir aix¨° o all¨° altre sense m¨¦s, cal veure les obres que confirmen el que es vol dir, o millor, cal buscar, trobar i mostrar les obres gr¨¤cies a les quals ¨¦s possible confirmar el que pr¨¨viament s'intueix o se sap.

El noucentisme va ser llavors un art pol¨ªtic de govern, implicat a fons amb la construcci¨® de la Catalunya de la Mancomunitat, que tamb¨¦ va comen?ar a caminar el 1914

Davant Barcelona, zona neutral 1914-1918 arribo a una primera conclusi¨®: la invisibilitat de la Barcelona obrera ¨¦s fins i tot m¨¦s gran que la de les seves artistes dones, que ja ¨¦s a dir. Cosa que resulta bastant xocant, tenint en compte l'ebullici¨® en anys anteriors de la que va ser anomenada Rosa de Foc i de la vaga general revolucion¨¤ria del 1917 que va tenir a Barcelona un dels seus majors epicentres. Tal vegada no hi havia gaires dones artistes creant (n'hi havia), per¨° per descomptat existia un moviment obrer potent¨ªssim que estava gestant una de les principals f¨¤briques de cultura popular de la hist¨°ria recent. Si aix¨° fos Londres ho sabr¨ªem pel dret i pel rev¨¦s. I la complexitat saltaria a la vista nom¨¦s d'entrar a l'exposici¨®.

La CNT s'havia fundat quatre anys abans, el 1910, al Palau de les Belles Arts (precisament), un edifici on avui s'hi alcen els jutjats barcelonins (molt propi). El sindicat anarquista donaria origen, per¨° no nom¨¦s ell, a formes alternatives culturals importants en els anys posteriors que es van gestar llavors, quan la Gran Guerra va enriquir la Barcelona neutral i tamb¨¦ la va incitar a la rebel¡¤li¨®.

?s clar que hi ha, en l'exposici¨®, refer¨¨ncies al moment social. Molt simptom¨¤tiques i per descomptat eloq¨¹ents: fotos de l'abs¨¨ncia representativa de l'agitaci¨® obrera del 1917. En les de Brangul¨ª nom¨¦s s'hi veu policia i en una de Sagarra, una gran manifestaci¨® al passeig de Sant Joan. Les c¨°pies originals, petites, no poden competir en capacitat representativa amb l'autom¨°bil en el centre de la sala ni amb el retrat d'un militar condecorat que resulta ser Josep de Caralt, president del Foment de Treball. Per aix¨° mateix, per la seva fragilitat, resulten emocionants aquestes fotografies del que no es podia mostrar llavors ni evocar ara.

Les crisis economicosocial i del model auton¨°mic han posat en q¨¹esti¨® unes pautes basades en les subvencions i en un imaginari que sovint ha defugit els amplis marges del que estava establert

Els comissaris Fan¨¦s i Minguet s'han limitat a obres datades en els anys de la Primera Guerra Mundial a Barcelona, una aposta que si corre el risc d'alguns buits conceptuals t¨¦, tamb¨¦, l'esplendor del que s'ha recollit en l'¨¤mbit de l'alta cultura ¡ªpintura i escultura¡ª i de la cultura de masses ¡ªpublicitat, foto i cinema¡ª. Una de les seves tesis, a partir de les Mem¨°ries de Josep M. de Sagarra, ¨¦s que en aquells anys Barcelona liquidava el seu segle XIX. Cada context t¨¦ el seu propi sentit de la hist¨°ria i del temps, en efecte. Al cap d'un segle, en aquest 2014 que tant de passat celebra i alhora tant est¨¤ inaugurant, ¨¦s possible preguntar-se, al fil d'aquesta exposici¨®, si la ciutat i el pa¨ªs no estan liquidant ara el seu segle XX.

Em cenyeixo al que ¨¦s cultural, mirall de tant. El noucentisme va ser llavors un art pol¨ªtic de govern, implicat a fons amb la construcci¨® de la Catalunya de la Mancomunitat, que tamb¨¦ va comen?ar a caminar el 1914, just quan la guerra atreia a Barcelona un exili econ¨°mic i art¨ªstic d'envergadura. Ara, la crisi economicosocial i del model auton¨°mic han posat en q¨¹esti¨® unes pautes basades, des del 1980, en les subvencions i en un imaginari que sovint ha defugit els amplis marges del que estava establert. El pujolat, vaja.

Va ser en els marges de l'oficialitat on en aquells anys, a Barcelona, alguna cosa profunda emergia, quan all¨° nou no havia nascut i all¨° vell no havia mort. Com passa ara mateix. Tamb¨¦ llavors l'art nou que s'exposava en la recentment oberta Sala Dalmau no interessava a ning¨²; tamb¨¦ llavors la pres¨¨ncia a la ciutat del dadaista Francis Picabia i la seva revista 391 les apreciaven tres gats; tamb¨¦ Picasso tornava al classicisme; tamb¨¦ llavors les batusses amb el govern dels dissidents D'Ors i Torres-Garcia es comentaven en veu baixa despr¨¦s del tempestu¨®s assumpte dels frescos del pintor a la Sala dels Passos Perduts del Palau de la Generalitat.

La cosa d¨®na per a molt. El que s¨ª que celebraven tots a l'un¨ªson va ser el cinema de Charlot, que es va estrenar, just el 1914, a tot arreu. Doncs aix¨°, aneu a Montju?c.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.