Contra la irresponsabilitat del mal

La celebraci¨® aquest cap de setmana passat de la III Fira d'Economia Solid¨¤ria de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d'Economia Solid¨¤ria de Catalunya (XES) al recinte de l'antiga Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona, amb gaireb¨¦ 10.000 visitants, ¨¦s un bon motiu d'optimisme. Ho ¨¦s pel lloc, aquest antic conjunt industrial convertit en f¨¤brica de creaci¨®, sempre ple de vida i que es va transformant per allotjar associacions i per promoure activitats socials i d'art contemporani, teatre, m¨²sica o dansa, tant a les naus com als espais lliures.

I ho ¨¦s pels continguts, dedicats a l'espai emergent de les cooperatives, que el 2013 van fer cr¨¦ixer l'ocupaci¨® a Catalunya en 1.400 persones, fins a sumar un total de 40.000 llocs de treball en tot el sector. Excepte algunes excepcions, la feina que es crea a les cooperatives ¨¦s digna, t¨¦ car¨¤cter indefinit en un 80% dels casos, i m¨¦s del 50% dels llocs estan ocupats per dones. El 2013 el nombre de cooperatives de treball va cr¨¦ixer un 8%. Aporten el 83% de l'economia social i ja representen gaireb¨¦ l'1% del total d'empreses de Catalunya que, amb el 22,5% del total d'Espanya, ¨¦s la comunitat aut¨°noma amb m¨¦s cooperatives.

La fira ha potenciat interrelacions i ha mostrat aquest m¨®n de l'economia social, en el qual els protagonistes no s¨®n individus i empresaris sin¨® persones i col¡¤lectius: cooperatives d'habitatge, d'energia verda, agr¨¤ries i d'alimentaci¨®, de turisme sostenible, d'arquitectura, enginyeria i rehabilitaci¨®, de producci¨® t¨¨xtil i reciclatge de roba, de consum i de serveis. Hi ha, a m¨¦s, banca i finances ¨¨tiques, bancs de temps, grups feministes, comer? just, economats, horts comunitaris, tallers, editorials i revistes alternatives, grups de comunicaci¨® i educaci¨®, monedes socials alternatives a l'euro, col¡¤lectius d'aturats i tota mena d'associacions, plataformes i xarxes de cooperaci¨®.

Els llocs de feina que es creen a les cooperatives s¨®n dignes, tenen car¨¤cter indefinit en un 80% dels casos, i m¨¦s del 50% estan ocupats per dones

El refor?ament d'aquest tipus d'economia local, basada en l'autoorganitzaci¨® i la proximitat, no ¨¦s una moda, sin¨® que t¨¦ una traject¨°ria i planteja una alternativa aut¨¨ntica davant d'un m¨®n dominat pels grans operadors econ¨°mics, la banca i els sectors immobiliaris i tur¨ªstics. Encara que s¨®n una part molt petita de les empreses, el seu valor simb¨°lic ¨¦s m¨¦s alt, perqu¨¨ significa que, entre fissures i oportunitats, ha renascut i s'ha consolidat una manera auda?, solid¨¤ria i responsable de treballar, consumir i viure, de relacionar-se i cooperar, gens menyspreable si volem imaginar altres mons possibles i necessaris.

Un fenomen que no ¨¦s nou, sin¨® que segueix la nostra tradici¨® associativa d'ateneus i sindicats, de cooperatives de producci¨®, com les vin¨ªcoles que encara perviuen, i de recerca d'estils de vida comunitaris, per¨° que t¨¦ un car¨¤cter emergent en aquest context de canvi de cicle caracteritzat per l'afartament social i la voluntat de les persones de ser art¨ªfexs i responsables del seu dest¨ª. De la mateixa manera que no ¨¦s nova l'onada de corrupci¨® que estem vivint aquests ¨²ltims anys: en els partits pol¨ªtics al poder, als bancs i caixes d'estalvis, en el sector immobiliari, en institucions civils com equips de futbol o entitats culturals, en el rentat de diner negre i en els moviment financers a trav¨¦s dels paradisos fiscals.

Les justificacions dels corruptes, presumptes o confessos, ens recorden aquell fam¨®s judici a Jerusalem a l'oficial nazi Adolf Eichmann el 1961, al qual va assistir la fil¨°sofa Hanna Arendt i que la va portar a la seva teoria de ¡°la banalitat del mal¡±. Les t¨ªpiques frases de ¡°no ho sabia¡±, ¡°ning¨² em va avisar que havia de declarar a Hisenda¡±, ¡°ho feia pel b¨¦ de la naci¨®¡± o ¡°complia amb el meu deure¡±, dites per expresidents de comunitats aut¨°nomes i de bancs, s'assemblen als arguments d'Eichmann. I el que va assenyalar Hanna Arendt, que el mal radicava en la mediocritat del bur¨°crata, en la incapacitat de pensar amb un esperit cr¨ªtic i de tenir valors humans, continua sent v¨¤lid i ho podr¨ªem actualitzar i sintetitzar en ¡°la irresponsabilitat del mal¡±.

Les cooperatives signifiquen l'1% del total d'empreses i els corruptes que dominen els negocis deuen sumar un 1% de la societat, encara que moguin un alt percentatge de capital. El que m¨¦s els diferencia ¨¦s que les cooperatives, en la majoria dels casos, es basen en la responsabilitat: Com podem estalviar energia, reciclar, generar les condicions per a feines dignes, organitzar estils de vida dialogant sobre cadascun dels processos, responsabilitzar-nos de l'altre, del migrant, del que pateix desnonament i marginaci¨®?

Els que encap?alen aquest capitalisme corrupte, per contra, s¨®n, entre altres coses, uns irresponsables, que amb la seva enginyeria financera i el seu malbaratament ostent¨®s fan que augmenti la pobresa i la desigualtat, s'esgotin els recursos, es deteriori l'entorn i s'amenaci la cohesi¨® social. ?s a dir, la irresponsabilitat del mal.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedr¨¤tic de l'ETSAB-UPC