Jo (no) s¨®c la just¨ªcia

Si Tarantino va utilitzar l'esquema narratiu del thriller de venjan?a per construir una catedral postmoderna i el core¨¤ Park Chan-Wook el va posar al servei del seu barroquisme expressiu, Jeremy Saulnier porta la contr¨¤ria a tots dos a Blue ruin. La seva pel¡¤l¨ªcula planteja un contrapunt de nuesa formal i vocaci¨® cl¨¤ssica, extraient una eloq¨¹¨¨ncia poderosa de les seves imatges, amb freq¨¹¨¨ncia lliures de di¨¤legs que facilitin el posicionament moral de l'espectador. El t¨ªtol d'una pel¡¤l¨ªcula de Park Chan-Wook, Sympathy for Mr. Vengeance, ajudaria a definir la medul¡¤la de l'interessant problema que planteja Blue ruin: podem sentir simpatia per l'executor d'una venjan?a, encara que sigui un individu fr¨¤gil?

En la mirada de cadell abandonat sota la pluja de l'actor Macon Blair ¨Crefor?ada quan el personatge s'afaita la descuidada barba d'excl¨°s social¨C hi ha l'¨¤nima de la pel¡¤l¨ªcula: la seva identitat i, tamb¨¦, la seva naturalesa problem¨¤tica autoconscient.

Quan comen?a?Blue ruin, en Dwight (Blair) ¨¦s un tipus que viu dins del seu cotxe?atrotinat i entra en cases alienes per fer-se algun bany reparador. La pel¡¤l¨ªcula va desvelant la informaci¨® a foc lent, per¨° l'espectador no triga a saber l'origen de la situaci¨® desemparada del personatge: el cruel assassinat dels seus pares, perpetrat per un individu que est¨¤ a punt de sortir de la pres¨®. El que segueix t¨¦ poc a veure amb aquesta ritualitzaci¨® de la venjan?a a la qual tant ha recorregut l'imaginari del g¨¨nere: no ¨¦s sin¨® la cr¨°nica hiperrealista d'aquesta revenja executada no tant per un tipus com¨², sin¨® per un subjecte fal¡¤lible i aterrit, els actes del qual tenen conseq¨¹¨¨ncies fatals, per¨° l'imperatiu d'acci¨® de les quals obliga a seguir endavant.

Antiheroi perplex, en Dwight, a qui no cal confondre amb una figura c¨°mica, ¨¦s l'aliat perfecte del director, que acredita la seva confian?a en el poder de les imatges i el control absolut d'un registre lac¨°nic lliure de manierismes. Les converses que el personatge mant¨¦ amb la seva germana, un vell amic o les seves v¨ªctimes aporten la informaci¨® precisa en el moment just i demostren que Saulnier no ha volgut fer un exercici d'estil, sin¨® construir i revelar un microcosmos brutal.