Els rostres, la mirada, l¡¯home

Aquest vell que ha caminat pels paisatges m¨¦s abruptes i ex¨°tics es recolza ara en un bast¨® per continuar caminant i observar amb aquests ulls privilegiats llocs, ambients i persones que esgarraparan l'¨¤nima de qui contempli l'obra d'art, moltes vegades dolorosa, que captar¨¤ la seva prodigiosa c¨¤mera fotogr¨¤fica, intentant segons les seves pr¨°pies paraules escriure i reescriure la vida en les seves llums i les seves ombres. I la mirada d'aquest anci¨¤ es mant¨¦ neta, amb una puresa estranya i meravellosa, despr¨¦s d'haver-se capbussat moltes vegades en el cor de les tenebres, de tenir clar despr¨¦s d'haver estat testimoni amarg moltes vegades i en tots els continents que l'¨¦sser hum¨¤ ¨¦s l'animal m¨¦s violent i perill¨®s que viu a la Terra, d'haver recollit en imatges en blanc i negre tones d'horror, desesperaci¨® i agonia.

Es diu Sebasti?o Salgado. Wim Wenders i el seu fill Juliano Ribeiro Salgado l'homenatgen i ens ofereixen dades essencials sobre la seva creativitat?incansable i sobre el personatge, alg¨² profundament hum¨¤, un ¨¦sser el testimoniatge personal del qual i la pot¨¨ncia expressiva de l'obra del qual es converteixen en un acte d'afirmaci¨® en la vida, encara que hagi baixat tantes vegades als inferns terrenals.

I resulta miracul¨®s que aquest senyor brasiler que va estudiar Economia a Europa, destinat a una exist¨¨ncia c¨°moda i tranquil¡¤la, per¨° que va decidir el risc d'intentar plasmar la forma de viure o de sobreviure dels eternament oblidats o menyspreats, no hagi mort o hagi quedat impedit enmig del genocidi de Ruanda, la fam en tants pa?sos de l'?frica, la guerra dels Balcans, els incendis dels pous petrol¨ªfers de Kuwait que va perpetrar Saddam Hussein en la guerra del Golf, les mines d'or en les quals s'amunteguen els nous esclaus, els camps de refugiats apocal¨ªptics on gent que ha perdut les poques coses que tenien intenta amb instint animal sobreviure a la guerra, la gana, la set, l'horror.

De tot aix¨° Salgado extreu una veritat i un realisme que fan mal, un lirisme tenebr¨®s, l'¨¤nima del que fotografia. Per¨° tamb¨¦ existeix el Salgado que se sorpr¨¨n de goig en descobrir civilitzacions desconegudes que sembla que viuen en harmonia amb la seva exist¨¨ncia, que despr¨¦s d'observar amb vuit ulls l'intr¨²s que s'ha apropat a ells saben que els respectar¨¤, que aquestes fotografies no els robaran l'esperit. I descobreixes amb hilaritat tribus amaz¨°niques, cristianes i piadoses que mantenen el ritual fix, homes i dones, d'emborratxar-se cada cap de setmana. I una altra tribu mexicana d'indis que en comptes de caminar, corren. Deu ser per alguna cosa.

I hi ha el Salgado que fa una oda a la naturalesa al grandi¨®s G¨¨nesi. El que viatja a l'?rtic i a geografies deshabitades per l'home per retratar amb paci¨¨ncia infinita reunions de lleons marins, ping¨¹ins, balenes que es deixen acariciar sense relaci¨® amb Moby Dick. ?s el Salgado que replanta la naturalesa en una finca amaz¨°nica devastada per la sequera perqu¨¨ ressusciti la vida. Hi ha molts moments que creen emoci¨® i et remouen en aquest admirable documental sobre un home digne i un artista gran. Tamb¨¦ la necessitat de tornar a observar aquestes fotografies que formen un univers intransferible.