Serm¨® laic

En un primer moment, el lector de Les dones de La Principal, la segona novel¡¤la de Llu¨ªs Llach (Girona, 1948) despr¨¦s de Mem¨°ria d¡¯uns ulls pintats, pot creure que la voluntat de l¡¯autor ¨¦s tra?ar la cr¨°nica de tres generacions d¡¯una fam¨ªlia vinatera del sud de Catalunya, i que seguir¨¤ l¡¯empenta amb qu¨¨ al llarg dels anys les tres protagonistes ¡ª¨¤via, mare i filla¡ª lluiten contra les adversitats naturals i hist¨°riques per consolidar i modernitzar el negoci a partir de la crisi de la fil¡¤loxera. Per¨° al cap de ben poc s¡¯adona que el relat canvia d¡¯eix, i que les disputes pel poder, les tra?cions, els duels morals i les relacions entre els diferents membres de l¡¯estirp s¨®n nom¨¦s una via per desembocar en el territori de les convencions policials: un cop acabada la Guerra Civil, un inspector de policia, lector d¡¯Agatha Christie, es presenta al casal familiar per reobrir un crim irresolt esdevingut justament el 18 de juliol de 1936. De mica en mica, per¨°, el lector va descobrint que tant les desventures familiars com els episodis de la investigaci¨® detectivesca no s¨®n res m¨¦s que uns simples pretextos narratius per il¡¤lustrar amb exemples pr¨¤ctics el que, al cap i a la fi, importa de deb¨° a Llach: proclamar una s¨¨rie de disquisicions morals que satisfaran ¨²nicament els partidaris del serm¨® laic, alli?onar i fer saber, per exemple, que en el m¨®n ¡°hi ha uns immorals que ostenten l¡¯immens poder de controlar la moralitat i es serveixen d¡¯aquest poder per protegir-se m¨²tuament tancant cercles esgarrifosos de repressi¨® mentre obren les seves disbauxes, arrasant tot el que troben¡±.

Formalment, Les dones de La Principal es podria resumir d¡¯aquesta manera: Maria Roderich i el seu marit posen els fonaments d¡¯un imperi vin¨ªcola per tal que la seva filla, Maria Mag¨ª, protagonitzi l¡¯episodi que concentra la m¨¤xima energia de la novel¡¤la amb la finalitat exclusiva que la n¨¦ta de la fundadora, Maria Costa, pugui analitzar-lo des de l¡¯admiraci¨® i comentar-lo amb el seu pare: ¡°La mare es va enamorar d¡¯un invertit, tu. D¡¯un maric... Ostres, no, valga¡¯m d¨¦u, molt pitjor, i tant, per¨° molt pitjor! Es va enamorar d¡¯un in-de-fi-nit! D¡¯aix¨° que anomenen un bisexual, quin nom tan lleig. D¡¯un destarotador de les caselles socials, que no ¨¦s ni maric¨® del tot ni tetoster¨°nic follador de dones¡±. Que, a m¨¦s a m¨¦s, resulti que l¡¯amor de Maria Mag¨ª sigui el capat¨¤s de la finca no deixa de concedir un plus simb¨°lic a la realitat de ficci¨® que Llach va organitzant amb una verbositat una mica atropellada i entusiastament ing¨¨nua, amb un exc¨¦s de frases teatrals quan els personatges dialoguen, i sense aconseguir gaireb¨¦ mai que la vessant polic¨ªaca de la trama estimuli la imaginaci¨® del lector per saber abans d¡¯hora el nom de l¡¯assass¨ª. Al capdavall, l¡¯inspector ja ¨¦s prou conscient que la hist¨°ria que est¨¤ vivint no ser¨¤ mai una novel¡¤la de policies a l¡¯anglesa perqu¨¨ a la seva terra hi ha ¡°massa rostoll i calorada per a delicadeses criminals¡±. D¡¯altra banda, la pres¨¨ncia omnipresent de la hiperb¨°lica ?rsula, la guardiana de la casa pairal i la cust¨°dia de tots els secrets familiars, tampoc acaba de donar el joc que se li vol atribuir, potser perqu¨¨ sempre sembla ser una parenta llunyana del realisme m¨¤gic.

A pesar de tot, s¡¯ha de recon¨¨ixer que Llach ha triat una mat¨¨ria narrativa que pot seduir el lector que es commogui amb les hist¨°ries d¡¯amor dif¨ªcil situades en temps convulsos, que li agradi estar a la vora d¡¯una nissaga de rics i poderosos, o que es conformi amb el car¨¤cter pla i la conducta vodevilesca d¡¯uns protagonistes que, al final, sembla que es rebel¡¤lin contra els designis de l¡¯autor i, per iniciativa pr¨°pia, decideixin decantar-se pel grotesc. Fer actuar aquests personatges en un ambient de pa¨ªs i en virtut d¡¯unes motivacions sentimentals sofisticades, usant procediments psicol¨°gics perfectament assimilables, provocar¨¤ una reacci¨® satisfact¨°ria en els lectors poc constants que pal¡¤lien la seva ¨¤nsia de ficci¨® amb les s¨¨ries televisives de producci¨® pr¨°pia, mentre que l¡¯abs¨¨ncia de trucs formals complexos i de pretensions estil¨ªstiques guanyar¨¤ la voluntat dels lectors poc complicats, per¨° qui estigui una mica m¨¦s avesat a la lectura conclour¨¤ que Les dones de La Principal ¨¦s una d¡¯aquelles novel¡¤les que no t¨¦ l¡¯anhel d¡¯aguantar una relectura.