El cas Sherlock Holmes segueix obert

Holmes ¨¦s el personatge fictici m¨¦s real que existeix. El banc que va estar situat durant anys al 221B de Baker Street ¨Cl'adre?a en qu¨¨ Arthur Conan Doyle va situar el domicili del detectiu i del seu company Watson¨C va ocupar durant d¨¨cades una persona per contestar el correu que arribava a nom de Holmes. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que l'adre?a, en l'¨¨poca en qu¨¨ es van publicar les aventures del detectiu, no existia perqu¨¨ aleshores el carrer era m¨¦s curt. Per¨°, a qui li importa? El t¨ªtol de la primera exposici¨® dedicada a Holmes a la capital brit¨¤nica des de fa m¨¦s de 60 anys, que oferir¨¤ el Museu de Londres fins al 12 d'abril, no pot ser m¨¦s significatiu: ¡°L'home que mai va viure per¨° que mai morir¨¤¡±.

¡°Creat en un moment en qu¨¨ la vida moderna era cada vegada m¨¦s complexa i accelerada, Sherlock Holmes es va presentar com la persona que podia donar sentit a tot aix¨°¡±, assegura el cat¨¤leg de la mostra, que juga amb una barreja constant entre la realitat i la ficci¨®. L'exposici¨® ofereix des d'un monet i un turner fins a un manuscrit d¡¯Els crims del carrer Morgue, la novel¡¤la amb qu¨¨ arrenca el g¨¨nere de detectius i en qu¨¨ Arthur Conan Doyle (Edimburg, 1859 ¨C Crowborough, 1930) homenatja en la primera aventura de Holmes, publicada el 1887. Es poden veure moltes il¡¤lustracions originals de Sidney Paget, que va crear la imatge de Holmes amb la pipa i el bat¨ª que ha arribat fins a nosaltres, i l'¨²nica entrevista filmada amb l'autor, el 1927, en qu¨¨ explica que es va inspirar en el metge Joseph Bell, que va ser professor seu i que, despr¨¦s d'impressionar-lo amb les seves deduccions, li va donar la idea ¡°de crear un nou tipus de detectiu¡±.

Tamb¨¦ s'exposa l'abric d'espiga que Benedict Cumberbatch llueix a la s¨¨rie de la BBC, que el 2015 estrenar¨¤ una quarta temporada, a m¨¦s d'un tros de paper manuscrit que el comissari de la mostra, Alex Werner, ha definit com ¡°el sancta santorum dels sherlockians¡±: en aquest paper Conan Doyle va escriure les primeres notes del que despr¨¦s seria la primera novel¡¤la de Holmes, Estudi en escarlata. Londres tamb¨¦ ocupa un paper molt important en la mostra perqu¨¨ ¨¦s impossible deslligar la ciutat de les aventures de Holmes i Watson. Una altra cosa que explica Conan Doyle a l'entrevista ¨¦s que els dos primers llibres, l¡¯esmentat i El signe dels quatre, van passar gaireb¨¦ desapercebuts i nom¨¦s van aconseguir un ¨¨xit monumental quan es van comen?ar a publicar com a hist¨°ries curtes per a la revista The Strand, de la qual s¡¯exhibeixen uns quants incunables a la mostra, una an¨¨cdota que diu molt de la influ¨¨ncia que va arribar a tenir la premsa escrita. ¡°Va ser aleshores quan va prosperar¡±, diu el novel¡¤lista escoc¨¨s. L'eclecticisme de la mostra reflecteix tamb¨¦ les lectures inabastables que ofereix el personatge.

Malgrat l'¨¨xit, Conan Doyle va tenir la idea peregrina de matar el detectiu, el desembre del 1893, en el relat El problema final. L'exposici¨® ofereix tant l'exemplar original de The Strand amb la hist¨°ria com un turner amb les cascades de Reichenbach d¡¯on Holmes i el seu gran enemic Moriarty van caure i, aparentment, van morir. Les protestes dels lectors van ser tan sorolloses que el narrador va haver de recuperar el detectiu, primer en el passat, amb El gos dels Baskerville, que transcorre abans que fos engolit pel precipici, i despr¨¦s amb aventures posteriors, ja que va sobreviure a la caiguda miraculosament, cosa que resulta desconcertant per a un personatge que encarna el triomf de la l¨°gica. Per tractar de posar ordre en tot aquest embolic, la fant¨¤stica edici¨® de Jes¨²s Urceloy a C¨¢tedra,Todo Sherlock Holmes, classifica les hist¨°ries per l'ordre en qu¨¨ passen en la ficci¨® i no per l¡¯ordre en qu¨¨ es van escriure. La mostra ofereix tamb¨¦ un dibuix extraordinari, en qu¨¨ es veu Conan Doyle atrapat per la seva creaci¨®, que reflecteix com va condicionar tota la seva vida com a escriptor. L'¨²ltim conte, publicat el 1926, ¨¦s un relat d'espies ambientat al principi de la Primera Guerra Mundial: el detectiu es va retirar aleshores perqu¨¨ potser s¨ª que va desapar¨¨ixer qualsevol esperan?a d'un m¨®n on es podia imposar la ra¨®. De fet, el seu creador es va dedicar al final de la seva vida a l'espiritisme i va defensar l'exist¨¨ncia d'¨¦ssers m¨¤gics del bosc en un cas c¨¨lebre?de falsificaci¨® ¨Cles fades de Cottingley¨C. Havia oblidat les lli?ons de Holmes.

L'home que mai va viure per¨° que mai morir¨¤ reflecteix la fascinaci¨® inesgotable pel personatge, que es pot mesurar tant per les incomptables adaptacions cinematogr¨¤fiques ¨Cactualment n¡¯hi ha tres en marxa: la s¨¨rie de la BBC, que trasllada Holmes i Watson al Londres actual; Elementary, que presenta els personatges a Nova York, i la franqu¨ªcia que protagonitza Robert Downey¨C com per tota la parafern¨¤lia que l¡¯envolta, des de la coca?na dissolta al 7% fins al viol¨ª o els capells de tweed. Algunes peces provenen de societats sherlockianes remotes i unes altres de col¡¤leccionistes ins¨°lits, com Glen Miranker, antic cap t¨¨cnic d¡¯Apple.

El fil¨°sof John Gray va resumir amb lucidesa, en un petit assaig escrit per la BBC titulat L'inesgotable atractiu de Sherlock Holmes, els motius pels quals mai ens podrem desfer del detectiu: ¡°M¨¦s enll¨¤ d'algunes rel¨ªquies del racionalisme victori¨¤, la majoria de nosaltres acceptem que la ra¨® no pot donar un sentit a la vida. Per aix¨° necessitem mites i els mites s¨®n contradictoris. Holmes n¡¯¨¦s un. Com que ¨¦s capa? de trobar ordre en el caos utilitzant nom¨¦s m¨¨todes racionals, demostra el poder permanent de la m¨¤gia. Serem capa?os de ser raonables sense esperar gaire de la ra¨®? Fracassarem quan intentem remodelar el m¨®n basant-nos en principis racionals que en la pr¨¤ctica produeixen el caos?¡±.