El Nou Sud altera l¡¯aritm¨¨tica pol¨ªtica als EUA

Desean Ceasar, un afroameric¨¤ de 31 anys, ¨¦s un exemple de l'anomenat Nou Sud dels Estats Units: m¨¦s negre i llat¨ª, amb m¨¦s joves blancs molt qualificats i m¨¦s urb¨¤. Nascut a Los Angeles, es va mudar fa vuit anys a Atlanta, on t¨¦ familiars. Integra la tend¨¨ncia de retorn al sud de les ¨²ltimes dues d¨¨cades de la poblaci¨® negra que va emigrar despr¨¦s de la fi de la segregaci¨® racial als anys seixanta. Ceasar treballa de cambrer al restaurant Paschal's, icona del Vell Sud per¨° tamb¨¦ del Nou.

El Paschal's, situat al sud-oest del centre d'Atlanta (Ge¨°rgia), era un lloc de trobada als seixanta dels l¨ªders del moviment dels drets civils, entre els quals hi havia el reverend negre Martin Luther King. Fa deu anys es va traslladar un parell de blocs al sud: avui ¨¦s un restaurant multiracial en una ¨¤rea en auge d'Atlanta, amb hotels i projectes de construcci¨® al seu voltant. La zona no t¨¦ gaire encant, per¨° ¨¦s molt diferent del que era. ¡°Fa sis anys hi havia habitatges per a gent de pocs recursos. L'Ajuntament els va enderrocar i va construir-hi edificis nous. Ha millorat molt¡±, explica Ceasar. Els residents eren afroamericans, que van ser despla?ats als afores. ¡°Ara el barri ¨¦s majorit¨¤riament d'afroamericans de classe mitjana¡±.

El Nou Sud ¨¦s menys pobre que abans. El paisatge m¨¦s heterogeni en aquesta zona dels EUA beneficia el Partit Dem¨°crata. Si aconsegueix mobilitzar-los en les eleccions legislatives de dimarts que ve, aquests col¡¤lectius amenacen de minvar l'hegemonia del Partit Republic¨¤ als vells Estats de la Confederaci¨®. El 2010, l'¨²ltim any amb dades disponibles, un 57% de la poblaci¨® del sud era negra, el nivell m¨¦s alt des del 1960 per¨° per sota del 90% de principis del segle passat. Tres quartes parts de l'increment de poblaci¨® negra als EUA entre el 2000 i el 2010 es va produir al sud. Atlanta ha superat Chicago com la segona ¨¤rea metropolitana amb m¨¦s negres.

El viratge demogr¨¤fic ha beneficiat durant els ¨²ltims anys ¨Ci tot apunta que en les eleccions legislatives tamb¨¦¨C els dem¨°crates a Virg¨ªnia i Carolina del Nord, fins fa poc feus conservadors fidels. I ara pot fer-ho a Ge¨°rgia, un Estat clau per determinar si els dem¨°crates mantenen la majoria al Senat. Els pron¨°stics coincideixen que els republicans s¨®n favorits per arrabassar-los el control. Per aconseguir-ho necessiten guanyar sis escons dels 36 en joc, prop d'un ter? de la cambra.

Els republicans tenen moltes opcions de prendre als dem¨°crates dos escons meridionals: Louisiana i Arkansas. A Ge¨°rgia passa el contrari: ¨¦s on la disputa est¨¤ m¨¦s renyida i hi ha m¨¦s risc de p¨¨rdua d'un esc¨® conservador. La candidata dem¨°crata Michelle Nunn i el republic¨¤ David Perdue estan pr¨¤cticament empatats en els sondejos. I hi ha la possibilitat que, per la irrupci¨® d'un independent, cap dels dos aconsegueixi el 50% dels vots i sigui necess¨¤ria una segona volta al gener. Igual d'atape?da est¨¤ la carrera pel governador de l'Estat, a la qual es presenta per als dem¨°crates Jason Carter, n¨¦t de l'expresident nord-americ¨¤.

Durant l'¨²ltima d¨¨cada, Ge¨°rgia ha estat un domini republic¨¤ s¨°lid. La majoria d'Estats del sud ho s¨®n des d'abans: la llei del final de la segregaci¨® racial el 1964 ¨Cimpulsada per un president meridional, el dem¨°crata Lyndon Johnson¨C va propiciar un gir gradual cap a la dreta dels 11 antics Estats esclavistes que van perdre la Guerra Civil el 1865. En les eleccions presidencials del 2008, el dem¨°crata Barack Obama nom¨¦s va guanyar en tres Estats del sud: Carolina del Nord, Virg¨ªnia i Florida. Quatre anys despr¨¦s, va repetir als dos ¨²ltims. Dels 11 Estats de la Confederaci¨®, nou estan governats pel Partit Republic¨¤. Tamb¨¦ controla 16 dels 22 escons meridionals del Senat.

El sud dels Estats Units ¨¦s m¨¦s negre i llat¨ª, amb m¨¦s joves blancs molt qualificats i m¨¦s urb¨¤. Tot aix¨° pot minvar l¡¯hegemonia del Partit Republic¨¤

A Ge¨°rgia, dimarts pot comen?ar un viratge de llarg recorregut. ¡°Si voteu, guanyem¡±, va proclamar? divendres l'expresident dels EUA Bill Clinton ¨Ctamb¨¦ meridional¨C en un m¨ªting al restaurant Paschal's amb Nunn i Carter. Les estad¨ªstiques juguen a favor dels dem¨°crates, per¨° per traduir-les en vots necessiten mantenir l'electorat ¨Cuna part del qual est¨¤ irritat amb Obama¨C i mobilitzar el Nou Sud.

Entre el 1980 i el 2013, segons dades oficials, la poblaci¨® blanca a Ge¨°rgia va passar de suposar el 72% del total al 55%, la negra del 26% al 31% i la llatina de l'1% al 9%. En paral¡¤lel, entre el 2000 i el 2010 es va disparar un 51% el nombre de fam¨ªlies blanques joves ¨Cun 16% amb ingressos superiors a 200.000 d¨°lars anuals¨C que vivien a Atlanta. La ciutat va resistir b¨¦ la recessi¨® gr¨¤cies al creixement de sectors com les telecomunicacions i el transport.

Els dem¨°crates han multiplicat durant les ¨²ltimes setmanes els esfor?os per mobilitzar els negres, que solen votar m¨¦s en eleccions presidencials i van ser clau en les vict¨°ries d'Obama. Tamb¨¦ els immigrants llatins i asi¨¤tics. La majoria viuen en suburbis al nord d'Atlanta, que experimenta des de fa m¨¦s d'una d¨¨cada un auge immobiliari.

Una mica m¨¦s al nord, tamb¨¦ hi ha cases noves per¨° menys immigrants. La majoria de residents s¨®n blancs i l'atracci¨® dem¨°crata ¨¦s inferior. ¡°Em sorpr¨¨n que siguin unes eleccions disputades¡±, diu Tom Clearman, blanc d'uns 50 anys, a la casa on viu a White, un suburbi m¨¦s rural del Gran Atlanta i a 40 minuts amb cotxe de la ciutat.

Clearman es mostra molt cr¨ªtic amb Obama. En aquests comicis, explica, vota els republicans principalment per evitar un domini dem¨°crata. Lamenta la ¡°polaritzaci¨®¡± pol¨ªtica i que els conservadors no aconsegueixin atreure les minories. A les carreteres dels voltants, es veuen diversos vehicles amb la bandera creuada de la Confederaci¨®. Aqu¨ª el Vell Sud es resisteix a la irrupci¨® del Nou.