De gamma extra

?s innegable que n¡¯hi ha, de proeses. Fa trenta anys, les places de la Vila de Vilafranca i del Blat de Valls s¡¯estremien en veure un castell de nou, i ara sembla que si no fas castells de nou no ets ning¨²; i si en fas, ja et quedes curt. Ha millorat la preparaci¨® dels castellers, les t¨¨cniques dels assajos, les mesures de seguretat, i al costat de construccions monumentals s¡¯afegeix un grau de fiabilitat i de seguretat mai vistos. Mai s¡¯havien fet castells tan grossos i mai n¡¯havien caigut tan pocs.

Per¨° vet aqu¨ª que la din¨¤mica informativa necessita grans titulars, r¨¨cords batuts, estad¨ªstiques esmicolades, i per a aix¨° no hi ha res millor que la difusa categoria dels castells de ¡°gamma extra¡±, farcida de castells de nou, de deu, sense folre i amb agulla al mig. Qui ha perpetrat un bunyol tal? No ho sabrem mai, per¨° al capdavall s¡¯ha creat una categoria de castells inigualables que facilita la not¨ªcia: nom¨¦s has de dir quants castells de gamma extra s¡¯han fet en una mateixa diada, tant se val els castells que siguin. I si una colla ¨¦s capa? de fer-ne un, ja rep autom¨¤ticament l¡¯etiqueta de ¡°colla de gamma extra¡± com a distintiu de pedigr¨ª.

La resta de castells sembla que no existeixin. Ja no parlo dels castells de set i de vuit, ignorats pels mitjans, sin¨® tamb¨¦ dels de nou. La categoria de nou pisos (m¨ªtica als anys setanta, quan nom¨¦s se¡¯n tenia not¨ªcies del segle XIX) ha quedat redu?da a dos castellets de no res, el tres i el quatre ?amb folre?, mentre que la resta han passat a engrossir la ditxosa gamma, i aix¨ª com la torre i el cinc de vuit s¨®n castells de vuit, doncs la torre i el cinc de nou no s¨®n castells de nou, sin¨® de la concorreguda gamma extra. ?s evident que la dificultat constructiva d¡¯aquestes edificacions suposa un grau superior respecte dels hom¨°legs tres i quatre, per¨° ning¨² diu que la torre i el cinc de vuit siguin igual de dif¨ªcils que el tres i el quatre. Aix¨ª les coses, ¨¦s f¨¤cil que les cr¨°niques d¡¯una diada parlin de m¨¦s castells de gamma extra que de nou pisos, i fins i tot aquests queden ara com castells de pa sucat amb oli. A canvi de destacar unes construccions per justificar el titular llampant hem acabat banalitzant la resta.

L¡¯adjectiu extra no enganya ning¨². D¡¯una banda, vol dir ¡°extraordinari, no acostumat¡±, per¨° aquest ha acabat sent un significat que, a base d¡¯abusar-ne, ja ha perdut tota la gr¨¤cia; i de l¡¯altra, equival a dir ¡°de qualitat superior¡±, un sentit que, aplicat a les construccions humanes, qualsevol casteller podria discutir, ja que el prop¨°sit dels castells no ¨¦s arribar com m¨¦s amunt millor, sin¨® fixar-se un objectiu col¡¤lectiu realitzable i treballar plegats per arribar-hi sense prendre mal. No hi ha doncs castells millors que d¡¯altres: per a una colla de castells de set la proesa pot ser senzillament bastir un quatre de vuit.

Deixem estar sisplau la gamma extra, o fem-la servir per a castells t¨¨cnicament singulars, que es caracteritzin no pel nombre de pisos, sin¨® per caracter¨ªstiques constructives, com ara la torre de vuit (sense folre), el tres de vuit aixecat per sota o el quatre de nou (tamb¨¦ sense folre). Altrament, nom¨¦s provoquem l¡¯efectisme grandiloq¨¹ent.