El ¡®m¨®n neur¨°tic¡¯ de Guadalupe Nettel guanya l'Herralde de Novel¡¤la

Guadalupe Nettel (Ciutat de M¨¨xic, 1973), membre del grup capdavanter de la nova narrativa del seu pa¨ªs, creu que, vist de prop, ning¨² ¨¦s normal. ¡°M¡¯agrada enfocar el que la gent creu que ¨¦s anormal, el que amaga, el que pensa que s¨®n defectes; m¡¯ho passo b¨¦ descrivint les seves manies i obsessions, segurament perqu¨¨ aix¨ª no em sento tan sola¡±. Per aix¨° potser la millor manera de definir la seva ¨²ltima obra, Despu¨¦s del inverno, ¨¦s asseverant que ¨¦s ¡°una trobada xocant entre dos neur¨°tics¡±, amb la qual ha obtingut el 32¨¨ premi Herralde de novel¡¤la, amb els seus respectius 18.000 euros, que convoca l¡¯editorial Anagrama.

¡°No entenc com no s¨®c de l¡¯Institutum Pataphysicum Granatensis¡±, bromeja a Barcelona Nettel amb el no menys particular curr¨ªculum de l¡¯espanyol Manuel Moyano (C¨°rdova, 1963), que ha quedat finalista del guard¨® amb la novel¡¤la El imperio de Yegorov, malson dist¨°pic a partir de la malaltia parasit¨¤ria que una estudiant d¡¯antropologia contreu a Papua Nova Guinea i que acabar¨¤ desembocant en un thriller pol¨ªtic repuntat per reflexions sobre la fugacitat de l¡¯exist¨¨ncia humana.

En Claudio, cub¨¤ establert a Nova York i que treballa en una editorial (¡°¨¦s un personatge obsessiu, amb uns rituals que executa inexorablement¡±), i la Cecilia, una estudiant mexicana resident a Par¨ªs (Nettel va viure m¨¦s de cinc anys a la capital francesa i gaireb¨¦ 15 a Fran?a), van deixant entreveure les seves neurosis i f¨°bies, que s¡¯acabaran entrecreuant a Par¨ªs. ¡°A la vida xoquem amb una altra persona i de vegades ens la trastoca completament¡±, fixa com a g¨¨nesi de la novel¡¤la Nettel. O sigui, en perfecta sintonia amb la seva obra narrativa anterior, en la qual destaquen les novel¡¤les El hu¨¦sped (amb la qual ja va quedar finalista del premi el 2005) i la m¨¦s autobiogr¨¤fica El cuerpo en que nac¨ª (2011). Per aix¨° no ¨¦s d¡¯estranyar que els dos narradors siguin emigrants i sentin una incomoditat existencial: ¡°S¨®n en un pa¨ªs que no ¨¦s el seu, no pertanyen al lloc al qual potser un vol estar o ser¡±. Ni tampoc la pres¨¨ncia de la mort, tots dos narradors fascinats ¨Ccom l¡¯autora¨C pels cementiris. ¡°S¨ª, hi tinc certa afici¨®, potser conseq¨¹¨¨ncia que m¡¯agrada anar a rescatar els morts que sempre ens acompanyen i, a la seva manera, ens rescaten¡±.

?s inevitable rastrejar en tota la seva obra la biografia de Nettel, marcada com ella mateixa ha reconegut, pels seus problemes de visi¨® redu?da, que van modelar la seva inf¨¤ncia. ¡°No ¨¦s tan autobiogr¨¤fica com El cuerpo en que nac¨ª, per¨° s¨ª que hi ha retalls de les meves experi¨¨ncies¡±, admet, en el marc d¡¯arrencar sempre en les seves obres d¡¯¡°hist¨°ries reals i, a partir d¡¯elles, explorar altres possibilitats, de com les coses poden anar a pitjor¡±. L¡¯escriptora mexicana es fa seva la imatge que va construir el seu compatriota Juan Villoro que la hiena hauria de ser la deessa de l¡¯escriptura. ¡°M¡¯alimento de trossos palpitants de vides d¡¯altres i aquesta tamb¨¦ ¨¦s una novel¡¤la de rapinya: s¨®n fragments de vides d¡¯altres persones, ¨¦s un collage de diverses exist¨¨ncies¡±. La m¨²sica de Nick Drake (favorita de la protagonista i de la seva creadora) o de Miles Davis o de Keith Jarrett amb prou feines mitiga aquestes inquietants obsessions en la que fins ara ¨¦s la seva novel¡¤la m¨¦s llarga; segurament les refor?a.

Alguna cosa d¡¯escriptura inquietant, com alguna estranya afiliaci¨® de la seva vida, t¨¦ tamb¨¦ l¡¯obra finalista de Moyano, la base de la qual, va admetre, va escriure ¡°en tot just dues setmanes¡±, fenomen que va atribuir, fent broma, a la seva resid¨¨ncia a la localitat murciana de Molina de Segura, on va caure el meteorit m¨¦s gran d¡¯Espanya (el desembre del 1858) i g¨¨nesi de l¡¯explicaci¨® paranormal que hi hagi tants escriptors d¡¯aquesta localitat (Lola L¨®pez Mond¨¦jar, Jer¨®nimo Tristante¡­), la majoria adscrits a la Molt Noble i Molt Lleial Orde del Gran Meteorit de Molina de Segura.

El tema d¡¯El imperio de Yegorov alimenta el cas estrany: la malaltia parasit¨¤ria que una expedicion¨¤ria contreu el 1967, i de la qual alg¨² pret¨¦n treure rendibilitat econ¨°mica, s¡¯acaba convertint en una dist¨°pia, en una hist¨°ria sense veu narradora omniscient recognoscible i que ¨¦s explicada sempre a partir de textos: des de prospectes farmac¨¨utics fins a SMS, passant per cartes o testaments. ¡°M¡¯agradava jugar amb la desconstrucci¨® per¨° narrant una hist¨°ria tradicional, un thriller, insinuant nom¨¦s les famoses puntes de l¡¯iceberg d¡¯una hist¨°ria com va definir Hemingway¡±, situa l¡¯autor, m¨¦s assidu dels relats, i que va debutar amb El amigo de Kafka (2001), amb el qual va obtenir el premi Tigre Juan.

Enginyer agr¨°nom de professi¨®, Moyano tamb¨¦ ¨¦s ¡°s¨¤trapa transcendent¡± d¡¯aquest Institutum Pataphysicum Granatensis que tant sedueix Nettel i que sembla que segueix la del moviment que va crear el 1893 l¡¯escriptor Alfred Jarry. ¡°Es pot prendre com una bajanada o com una derivada del surrealisme; l¡¯Institut Pataf¨ªsic segueix Jarry i aborda la ci¨¨ncia de les excepcions; jo vaig ser desocultat¡±, diu l¡¯autor de Dietario m¨¢gico (2002), fruit d¡¯un treball de camp sobre la curanderia.

Nettel, la novel¡¤la de la qual es publicar¨¤, com la del finalista, el proper 19 de novembre, ¨¦s el vuit¨¨ autor dels ¨²ltims deu guanyadors que procedeix de l¡¯Am¨¨rica Llatina i el cinqu¨¨ mexic¨¤ que obt¨¦ l¡¯Herralde (despr¨¦s de Pitol, Villoro, Sada i Enrigue). Qu¨¨ passa a M¨¨xic amb aquesta eclosi¨® d¡¯escriptors? ¡°Amb la literatura no ho s¨¦, per¨° en la vida quotidiana ¨¦s desastr¨®s; M¨¨xic ¨¦s avui la meva idea de l¡¯infern: durant els ¨²ltims vuit anys han desaparegut 30.000 persones i cada dia no es fa m¨¦s que trobar fosses i fosses plenes de cad¨¤vers torturats o calcinats; aquesta viol¨¨ncia s¡¯ha est¨¨s tant que ja no queden estats a resguard; ni a M¨¨xic capital: al meu fins ara barri tranquil de Coyoac¨¢n la setmana passada hi va haver dos assassinats¡±.

Aquesta extensi¨® de la viol¨¨ncia tamb¨¦ es d¨®na en els feminicidis, que han transcendit l¡¯escenografia de la tristament c¨¨lebre Ciudad Ju¨¢rez. ¡°Al llarg del recorregut m¨¦s o menys establert dels immigrants que intenten creuar la frontera per anar als EUA, amb el seu fam¨®s tren anomenat La b¨¨stia, si ets dona tens el 99% de possibilitats de ser, com a m¨ªnim, violada¡±, constata Nettel, que recomana sobre el tema el documental de Marcela Zamora, Mar¨ªa en tierra de nadie. La viol¨¨ncia en l¡¯obra de Nettel ¨¦s m¨¦s soterrada i circumscrita a l¡¯¨¤mbit familiar, per¨° no ha d¡¯estranyar aquesta pres¨¨ncia ni la de la foscor o l¡¯anormalitat; en el fons, tot aix¨° ¨¦s, tristament, el m¨¦s normal.