¡°La meva mare est¨¤ a l¡¯atur i jo no puc ajudar-la¡±

Luis Miguel Sanz era directiu d'una empresa de maquin¨¤ria de fred industrial. El seu fill el veia sortir de casa amb corbata. Un dia Sanz es va quedar a l'atur, va deixar de poder pagar la hipoteca, va passar a estar sempre preocupat. Va comen?ar una vaga de fam per reclamar la daci¨® en pagament i demanar que li perdonessin el deute pendent, 100.000 euros. Per aquelles dates al seu fill gran, de 10 anys, li canviava el car¨¤cter. D'alegre i responsable es tornava taciturn i rebel. Sanz va decidir denunciar als mitjans el banc i aix¨° va empitjorar l'estat del menor. El col¡¤legi, a Guadalajara, alertava que havia baixat molt el seu nivell d'estudis. El nen va perdre l'autoestima, va comen?ar a preguntar si es quedarien al carrer, a plorar sense motiu. Trigarien encara a descobrir que a m¨¦s estava patint assetjament escolar pels seus companys. L'envoltaven i, mentre li pegaven, li preguntaven: ¡°Ara ets pobre? Et veurem buscant a les escombraries?¡±.

"Gaireb¨¦ no hi ha programes d'ajuda per als infants¡±,

Molts menors estan donant senyals que la preocupaci¨® que es respira a casa seva els ha afectat. El pediatre Jes¨²s Garc¨ªa, de l'Hospital Infantil Universitari Nen Jes¨²s, explica com ho exterioritzen: ¡°Pateixen ansietat, crisis d'angoixa, excitaci¨®, trastorns emocionals, o de sobte deixen d'acceptar els l¨ªmits, es tornen m¨¦s rebels... Els adolescents poden arribar a menysprear la vida pr¨°pia o aliena, tenir m¨¦s inclinaci¨® per addiccions i desenvolupar sexualitats precoces¡±, diu. ¡°Perdre el suport d'uns pares destrossats provoca inseguretat i temor¡±.

A Espanya ha crescut el nombre de menors sota el llindar de la pobresa, denuncia Unicef, que els xifra en 2,3 milions. Malgrat aquest augment, les ajudes (despesa en serveis socials, beques menjador...) destinades a menors han caigut gaireb¨¦ un 15% des del 2010 (6.370 milions), any fins al qual s'havia mantingut una tend¨¨ncia alcista.

¡°La mare de Nacho t¨¦ molt d'estr¨¨s i ell sent culpa¡±, diu una terapeuta

No hi ha dades de quants menors estan deprimits pels problemes econ¨°mics dels pares. La Societat de Psiquiatria Infantil aporta estimacions de menors deprimits en general: un 1,1% fins als 6 anys, entre un 1,8% i un 2,3% des dels 6 fins als 14 i entre un 4% i un 5% en adolescents. Algunes entitats dedicades al tractament de menors amb problemes afirmen que tenen m¨¦s demanda, com la Federaci¨® Catalana d'Entitats d'Atenci¨® i d'Educaci¨® a la Inf¨¤ncia i a l'Adolesc¨¨ncia (Fedaia). Al juliol van denunciar l'augment de problemes de salut en els menors, les fam¨ªlies dels quals tenen problemes econ¨°mics. Marta Garc¨ªa, de la junta directiva, diu que Espanya hauria d'incrementar la inversi¨® en pol¨ªtiques socials dirigides al menor, que ¨¦s d'un 1,4% del PIB, per sota de la mitjana de la UE: d'un 2,1%.

El pediatre Jes¨²s Garc¨ªa explica que el que ¨¦s habitual ¨¦s enviar els menors que donen mostres de depressi¨® al psic¨°leg i, si no milloren, al psiquiatre. Guillermo Fouce, president de Psic¨®logos sin Fronteras, afirma que el sistema p¨²blic triga uns quatre mesos a atendre els afectats i que, una vegada acceptats, les visites tenen lloc una vegada al mes en els casos m¨¦s greus i cada tres mesos en la resta. ¡°Una atenci¨® seriosa ha de tenir assidu?tat setmanal¡±, afirma. D'altra banda, moltes fam¨ªlies, precisament pels problemes econ¨°mics, no poden rec¨®rrer a la xarxa privada. ¡°Pagar les visites costa i s'espaien massa¡±, afirma la psic¨°loga Silvia ?lava. ¡°Gaireb¨¦ no hi ha programes d'ajuda als menors¡±, diu la psic¨°loga Lila Parrondo. ¡°Els nois que pitjor ho estan passant ho tenen complicat. La majoria de l'atenci¨® que reben ¨¦s de col¡¤legues que no cobren¡±.

Un dia el menor va dir

Mar¨ªa, 51 anys, t¨¦ dos bessons de 14. Viu a Carabanchel (Madrid). Treballava de secret¨¤ria de direcci¨®, per¨° es va quedar sense feina el febrer del 2012. ¡°Tinc el car¨¤cter agrit¡±. Un dels dos bessos, Nacho, la preocupa molt. Ella voldria que estudi¨¦s m¨¦s. Ell se sent culpable perqu¨¨ no pot concentrar-se. ¡°Aquest any he canviat d'escola per veure si canvia la meva actitud perqu¨¨ no feia res¡±, diu el menor. ¡°La meva mare es preocupa, per¨° no dono resultats. Quan la veig trista per l'atur, m'entristeixo jo tamb¨¦. No puc ajudar-la¡±. La cinesi¨°loga Mar¨ªa Docavo l'at¨¦n gratu?tament, tot i que el veu amb assidu?tat variable. ¡°La seva mare t¨¦ molt d'estr¨¨s i ell, sentiment de culpa¡±, diu. ¡°La reacci¨® instintiva ¨¦s posar-se en situaci¨® d'atac, fugida o par¨¤lisi. En els nens es veu clar, per¨° els adults no ho entenen i els culpen. I aix¨° no els ajuda¡±.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, davant l'abs¨¨ncia de dades p¨²bliques qualitatives, ha engegat una enquesta a fam¨ªlies perjudicades. Fa dues setmanes van publicar un avan? d'aquest sondeig a Catalunya amb 1.200 fam¨ªlies. Segons les seves dades, el 10% dels nens i el 7% de les nenes estan ¡°gaireb¨¦ sempre¡± tristos.

El menor que va patir assetjament escolar va passar set mesos al psic¨°leg (p¨²blic), per¨° no va canviar res. Un dia va dir als seus pares que creia que era millor no viure. El van derivar al psiquiatre. Fa un any i mig que est¨¤ medicat. ¡°De moment ens diu el psiquiatre que no li pot treure la medicaci¨®¡±. El seu pare va aconseguir la daci¨® en pagament i el perd¨® del deute. Actualment viuen en un xalet que han ocupat i el temor al fet que els facin fora de casa segueix present.