Honorable Encarna Roca

La Universitat de Girona va atorgar el 2012 el doctorat honoris causa a la primera professora a Espanya de Dret Civil, la catedr¨¤tica Encarna Roca i Trias, de tant prestigi jur¨ªdic com impecable traject¨°ria democr¨¤tica, des d'abans que acab¨¦s la dictadura. Entre els motius llorejats, el seu comprom¨ªs amb Catalunya.

Ara, 77 dels 250 claustrals pretenen retirar el t¨ªtol a la doctora Roca, actualment magistrada del Tribunal Constitucional, el qual va suspendre la primera consulta referend¨¤ria del 9-N i ahir va fer el mateix amb el seu ¨²ltim duplicat.

L'intent de linxament a c¨¤rrec d'aquests claustrals ¨Csimplement per exercir l'ofici de jurista en discordan?a amb els seus, diguem-ne, criteris¨C nom¨¦s els desacredita a ells. Podran, si ¨¦s el que volen, incrementar el seu patriotisme col¡¤locant als discrepants un estigma (que es converteix en un honor). Aquest tipus de gent ja va intentar humiliar el cantant Raimon (per ¡°dubtar¡± de la independ¨¨ncia) i el professor de la mateixa casa Quim Brugu¨¦ per haver renunciat a formar part de la junta electoral de la finida consulta, a causa de la falta de garanties.

Al president de la Generalitat, Artur Mas, no sembla que aix¨° el preocupi: el seu portaveu es va inhibir ahir (quina mis¨¨ria), per no interferir en la vida universit¨¤ria. Mas va optar per anunciar una demanda davant el Tribunal Suprem contra el Govern per la suspensi¨® de la pseudoconsulta del 9-N, per ¡°vulneraci¨® de drets fonamentals¡±: els de Raimon, Brugu¨¦ i Roca, que ell ¨¦s incapa? de defensar?

L'anunci de Mas t¨¦ un evident costat positiu, fins i tot si l'anima un designi d'obstruccionisme processal: constitueix una innegable apel¡¤laci¨® a l'autoritat de la just¨ªcia espanyola. I ha de pressuposar una mostra de confian?a i acatament a l'ordenament jur¨ªdic que ell ha de representar a Catalunya. M¨¦s val fixar-se en aix¨°. ?s preferible a la inconcreta xerrameca sobre la continuaci¨® de l'esdeveniment il¡¤legalitzat del 9-N.