Mikha?l L¨¨rmontov

La literatura rom¨¤ntica ¨¦s alhora plena d¡¯herois i d¡¯antiherois; tot sovint, les dues coses juntes. Quan un pensa en aquestes grans figures de la literatura rom¨¤ntica europea que s¨®n Faust, Don Joan, Hiperi¨®, en bona mesura la senyora Bovary, Rask¨°lnikov o alguns personatges de Tolstoi, arriba a la conclusi¨® que no s¨®n herois a la manera de les grans figures cl¨¤ssiques (Aquil¡¤les) o medievals (els herois de la cort d¡¯Art¨²s), sin¨® personatges de talla ¨¨pica en alguns aspectes, per¨°, en d¡¯altres, d¡¯una mediocritat elemental. De fet, all¨° que postulava Walter Benjamin tot parlant de Nicolai Leskov, ¨¦s a dir, que l¡¯heroi ¨¦s una figura vacant en la literatura del XIX, nom¨¦s ¨¦s cert si es pensa, com ell ho feia, en la literatura tardorom¨¤ntica de la segona meitat del segle. Si s¡¯analitza, en canvi, el comportament de molts dels personatges citats, gaireb¨¦ tots de la primera fornada del romanticisme, llavors resulta inevitable trobar en ells tanta dosi d¡¯heroisme com de mitjania. Tot el segle i tota la posteritat ¨¦s temps d¡¯apogeu de la burgesia i, doncs, m¨¦s aviat procliu a figures comediogr¨¤fiques que tr¨¤giques, amb totes les excepcions que es vulgui: per aix¨° Flaubert clamava pel retorn d¡¯un Arist¨°fanes, i no d¡¯un S¨°focles, a les lletres franceses.

Aquesta ¨¦s la impressi¨® que hom rep en llegir Un heroi del nostre temps, ara en magn¨ªfica traducci¨® i edici¨® de V¨ªctor Gallego Ballestero: Mija¨ªl Y. L¨¦rmontov, Un h¨¦roe de nuestro tiempo, seguit d¡¯una Antolog¨ªa po¨¦tica (Barcelona, Alba, 2014). La traducci¨® m¨¦s antiga que recordo ¨¦s la de J. Romero de Tejada, del tot satisfact¨°ria: era una ¨¨poca en qu¨¨ els traductors (incl¨°s Cansinos Assens!) tenien un castell¨¤ i un catal¨¤ correctes i bensonants. Despr¨¦s s¡¯han publicat de L¨¨rmontov m¨¦s de mitja dotzena de traduccions catalanes i castellanes (entre les primeres, vull destacar les dues obres d¡¯aquest autor que es troben a l¡¯Editorial Alpha, Barcelona), per¨° mai n¡¯havia vist una que tingu¨¦s aquesta barreja d¡¯estil gentil i sever que caracteritza la prosa del nostre autor d¡¯avui.

L¨¨rmontov explica les aventures d¡¯un tal Petxorin des de diversos punt de vista, essent l¡¯¨²ltim la suposada transcripci¨® d¡¯uns diaris deixats per ell abans de morir en un duel, que va ser tamb¨¦ la manera com va morir l¡¯autor, el 1841, als 27 anys. All¨° m¨¦s interesant del llibre ¨¦s el contrast ¡ªque s¡¯anir¨¤ desvelant a mesura que passin els cap¨ªtols, amb totes les mancances estructurals que els cr¨ªtics observen en aquesta obra¡ª entre un personatge de car¨¤cter eteri, esmunyed¨ªs, i un home que sembla haver nascut per ensopir-se ¡ªel tema apareix una vintena de vegades, fins i tot sota el nom adoptat de l¡¯angl¨¨s o per la via francesa: spleen¡ª, jugar a confondre els amics i les amants, ser incapa? de prendre cap decisi¨® agosarada en tota la seva curta vida (potser com l¡¯autor mateix), espatllar qualsevol situaci¨® que hauria pogut resoldre¡¯s amb harmonia o agradablement (que ¨¦s el que fa Dickens) i, en definitiva, jugar amb el mal gaireb¨¦ per pura delectan?a esnob, aristocr¨¤tica si parlem en termes espirituals.

En aix¨°, L¨¨rmontov demostrava haver llegit no solament el Don Joan de Byron ¡ªa qui va dedicar un dels poemes de l¡¯antologia que inclou aquesta edici¨®¡ª sin¨® tamb¨¦ molt possiblement el seu drama Ca¨ªn (Quaderns Crema), a m¨¦s d¡¯uns altres quants autors en angl¨¨s i en franc¨¨s, lleng¨¹es que coneixia des de petit. Un heroi del nostre temps no t¨¦ solament el valor de ser la primera novel¡¤la russa de gran categoria del segle, sin¨® dels primers llibres del continent en qu¨¨ es juga la dial¨¨ctica entre el b¨¦ i el mal, de la qual anir¨¤ plena la novel¡¤la russa posterior a ell. ?s com si abans de Baudelaire, que va escriure tot un llibre florit dedicat al mal ¡ªllibre d¡¯arrels cristianes, de fet, tant com ho s¨®n les novel¡¤les de Dostoievski¡ª, L¨¨rmontov ja hagu¨¦s endevinat, com mig deia Benjamin, que la civilitzaci¨® burgesa deixaria vacant (qui sap per quant de temps) la figura de l¡¯heroi. No ¨¦s una vacant absoluta, per¨° el protagonista de la seva gran obra comen?a a quedar molt lluny, encara m¨¦s que el Michael Kohlhass de Kleist, dels grans herois dels segles medievals i renaixentistes, i del teatre cl¨¤ssic franc¨¨s.