Guerra deixar¨¤ l¡¯esc¨® al desembre despr¨¦s de 37 anys al Congr¨¦s

Alfonso Guerra (Sevilla, 1940) plega de la pol¨ªtica quan ell ho ha volgut i decidit. En acabar l'actual per¨ªode de sessions parlamentari, el mes de desembre, no tornar¨¤ al seu esc¨®. Ni a la presid¨¨ncia de la Comissi¨® de Pressupostos del Congr¨¦s quan es reprengui l'¨²ltim any de la legislatura. Per a ell ¨¦s la desena, a la qual cal afegir l'anomenada ¡°constituent¡± del 1977, la primera despr¨¦s que la llibertat torn¨¦s a Espanya passats quaranta anys de dictadura i tres de guerra civil.

Se'n va amb el distintiu d'haver estat l'¨²nic diputat en actiu des de les primeres Corts, que van tenir com a enc¨¤rrec elaborar una Constituci¨® per a tots els espanyols. Ell estava al b¨¤ndol dels perdedors de la guerra civil, per¨° va fer molt perqu¨¨ en aquest text hi cab¨¦s tothom.

Mantindr¨¤ la presid¨¨ncia de la Fundaci¨® Pablo Iglesias que elabora treballs de recerca hist¨°rica

No ha estat una sorpresa per al seu partit, el PSOE, del qual va ser n¨²mero dos, darrere de Felipe Gonz¨¢lez, amb un poder immens. S¨ª que ho ha estat per a molts parlamentaris, quan, al migdia, ha comentat al Congr¨¦s que aquests serien els seus ¨²ltims pressupostos, tant com a president d'aquesta comissi¨® com de la vida pol¨ªtica. Despr¨¦s de cert soroll medi¨¤tic, ho ha explicat als passadissos del Congr¨¦s.

¡°He intentat dues vegades no anar en les llistes per¨°, al final, s¨ª que en vaig formar part, i ara ha estat l'¨²ltima¡±, ha assenyalat el diputat per Sevilla. Que aquesta seria la seva ¨²ltima legislatura ja ho sabien l'anterior secretari general del PSOE, Alfredo P¨¦rez Rubalcaba; l'actual, Pedro S¨¢nchez; aix¨ª com el portaveu del grup socialista, Antonio Hernando. Fa un any li va dir a Rubalcaba que, amb seguretat, no acabaria la legislatura. ¡°Quan Alfredo (P¨¦rez Rubalcaba) va anunciar a final de maig que es retirava em va dir que se m'avan?ava perqu¨¨ jo no ho anunci¨¦s abans que ell¡±, va comentar somrient.

Va tenir tot el poder i el va perdre un cop va trencar amb Felipe Gonz¨¢lez, despr¨¦s d'haver portat el PSOE a vict¨°ries successives

No plega del tot, perqu¨¨ mantindr¨¤ la presid¨¨ncia de la Fundaci¨® Pablo Iglesias que elabora treballs de recerca hist¨°rica, per¨° enrere queda una vida pol¨ªtica trepidant amb clarobscurs i marcada per la seva relaci¨® pol¨ªtica amb Felipe Gonz¨¢lez. El seu trencament va tenir gran transcend¨¨ncia perqu¨¨ va partir el PSOE en canal entre partidaris d'un i altre. Va guanyar Gonz¨¢lez i Guerra va perdre el seu poder immens, tot i que va ser el primer qui va abandonar la pol¨ªtica despr¨¦s de perdre les eleccions el 1996 i el n¨²mero dos va continuar, fins al punt de superar-lo en 17 anys de vida parlament¨¤ria en qu¨¨ no ha tingut comandament, per¨° s¨ª un reconeixement que ha anat augmentant amb els anys.

Ara ning¨² ja no recorda l'Alfonso Guerra de verb afilat, feridor per a molts, i reconfortant per a d'altres, davant qui tremolava l'adversari, tant de fora com de dins el partit. Gaireb¨¦ anecd¨°tic es considera ara l'episodi que el va portar a la dimissi¨® el 1990 de la vicepresid¨¨ncia del Govern espanyol quan es va saber que un dels seus germans tenia un despatx en depend¨¨ncies oficials d'Andalusia per rebre visites que li demanaven favors no gaire importants. Els tribunals no van veure cap il¡¤l¨ªcit penal en el comportament de Juan Guerra, per¨° el seu germ¨¤, el vicepresident, va perdre el poder per sempre. Fins llavors havia mantingut el PSOE com a partit guanyador elecci¨® rere elecci¨®.

Des de fa anys preval l'Alfonso Guerra reflexiu i president, fins la legislatura passada, de la Comissi¨® Constitucional del Congr¨¦s, en la qual s'han dirimit les reformes dels estatuts. El seu judici ponderat i la seva experi¨¨ncia s¨®n valorats per tot l'arc parlamentari. El seu esfor? per passar el ribot a l'Estatut de Catalunya per dotar-lo de constitucionalitat va ser ardu, per¨° sempre quedar¨¤ com un personatge clau perqu¨¨ vei¨¦s la llum la Constituci¨® del 1978.

¡°No est¨¤ malament, ja puc plegar, fa 50 anys que cotitzo a la Seguretat Social; cosa que vost¨¨s no aconseguiran lamentablement, tal com estan les coses¡±. Aquest va ser el seu comentari, prosaic, als informadors del Congr¨¦s, sense acritud.