Els republicans obtenen al Senat la vict¨°ria m¨¦s gran de l'era Obama

El Partit Republic¨¤ ha obtingut aquest dimarts la vict¨°ria electoral m¨¦s gran des que el dem¨°crata Barack Obama va arribar a la Casa Blanca, l¡¯any 2009. Impulsats pel descontentament envers el president d'Estats Units i per l'apatia dels votants dem¨°crates, els republicans han conquerit el Senat, fins ara amb una majoria del Partit Dem¨°crata, i han ampliat la seva majoria a la Cambra de Representants. Les eleccions de meitat de mandat, les darreres abans que Obama abandoni el poder, l¡¯any 2017, concedeixen a l'oposici¨® el control absolut del Congr¨¦s i a?llen un president afeblit i en retirada.

La vict¨°ria culmina sis anys en els quals, elecci¨® darrere elecci¨®, els republicans han ocupat noves parcel¡¤les de poder a Washington. L¡¯any 2009, el Senat i la Cambra de Representants eren dem¨°crates. L¡¯any 2010, els republicans van guanyar la majoria a la Cambra de Representants. El darrer pas seria la conquesta de la Casa Blanca d¡¯aqu¨ª a dos anys.

Per¨° les legislatives rarament serveixen per predir els resultats de les presidencials. La batalla per succeir Obama ha comen?at i inclou pesos pesats del Senat ¡ªels republicans Rand Paul, de Kentucky, i Marco Rubio, de Florida s¨®n figures emergents¡ª i la favorita, la dem¨°crata Hillary Clinton.

La vict¨°ria culmina sis anys en els quals, elecci¨® darrere elecci¨®, els republicans han ocupat noves parcel¡¤les de poder

El resultat de les legislatives, despr¨¦s d'una campanya en qu¨¨ s'han gastat prop de 4.000 milions de d¨°lars, no ¨¦s una sorpresa completa. La majoria de sondejos pronosticava que el Partit Republic¨¤ sumaria els sis escons que necessitava per aconseguir la majoria.

Cap a dos quarts de dotze de la nit, els republicans han proclamat la vict¨°ria despr¨¦s de confirmar-se que havien arrabassat als dem¨°crates els sis estats que calien per a la majoria de 51 escons: Colororado, Arkansas, Montana, Virg¨ªnia Occidental, Dakota del Sud i Carolina del Sud (l¡¯estat que els ha donat la vict¨°ria final).

El senador per Kentucky, Mitch McConnell, actual l¨ªder de la minoria, ha de convertir-se en el nou capdavanter de la majoria del Senat. Al costat del president de la Cambra de Representants, el tamb¨¦ republic¨¤ John Boehner, ser¨¤ el principal interlocutor d¡¯Obama a l'hora de governar la primera pot¨¨ncia mundial.

Obama ha convidat aquest divendres a la Casa Blanca els l¨ªders dels dos partits al Congr¨¦s

Obama ha convidat aquest divendres a la Casa Blanca els l¨ªders dels dos partits al Congr¨¦s, segons van anunciar, fins i tot abans de con¨¨ixer-se el resultat final, fonts de l¡¯ Administraci¨® d¡¯Obama. En un discurs despr¨¦s de proclamar-se vencedor en l'elecci¨® per l'esc¨® de Kentucky, McConnell ha obert la m¨¤ a Obama i ha dit que tots dos hauran de buscar punts de coincid¨¨ncia per treballar plegats.

En l'essencial, el domini republic¨¤ en ambdues Cambres del Congr¨¦s no altera els equilibris de poders. Des que el Partit Republic¨¤ va assumir el control de la Cambra de Representants, l'oposici¨® ja disposava d'un dret de veto sobre qualsevol iniciativa de la Casa Blanca. Amb el Senat i la Casa Blanca en mans dem¨°crates i un ambient de polaritzaci¨® ideol¨°gica, la pol¨ªtica federal va quedar bloquejada. En els darrers anys, el Congr¨¦s, un dels m¨¦s improductius de la hist¨°ria, no ha adoptat cap llei important.

La par¨¤lisi pot accentuar-se despr¨¦s de la vict¨°ria republicana. Aquest partit ¨¦s avui m¨¦s poder¨®s i disposa de m¨¦s ressorts per impedir nomenaments d'alts c¨¤rrecs, iniciar investigacions per casos de mala gesti¨® o corrupci¨® i desmuntar lleis com la reforma sanit¨¤ria. Per¨° el president preserva el poder de vetar les lleis del Congr¨¦s.

Les legislatives han estat en part un refer¨¨ndum sobre Obama

Una altra hip¨°tesi, a partir d'ara, ¨¦s que el Partit Republic¨¤ ¡ªdretanitzat en els darrers anys sota l'influx del moviment populista Tea Party¡ª abandoni la pol¨ªtica del no i es converteixi en un partit de govern. Ja no podr¨¤ argumentar que el Senat ¨¦s dem¨°crata. Tot el poder legislatiu ¨¦s seu.

Les eleccions han renovat els 435 escons de la Cambra de Representants i 36 escons del Senat. La vict¨°ria republicana reflecteix el rebuig dels votants conservadors envers Obama i el desenc¨ªs de les seves bases tradicionals.

Les legislatives han estat en part un refer¨¨ndum sobre Obama i les seves pol¨ªtiques: des de Franklin D. Roosevelt, tots els presidents, amb comptades excepcions, han perdut escons en les eleccions de meitat de mandat. Les fites econ¨°miques aconseguides per Obama ¡ªla taxa de desocupaci¨®, d'un 9,5% el 2010, ¨¦s ara d'un 5,9%¡ª signifiquen poc per a unes classes mitjanes que en l'¨²ltima d¨¨cada han perdut poder adquisitiu i que no se senten beneficiades per un ritme de creixement que la majoria de pa?sos europeus envejaria.

A m¨¦s de la impopularitat d¡¯ Obama, la baixa participaci¨®, habitual en les legislatives, ha perjudicat els dem¨°crates. L'¨¤mplia coalici¨® de votants que el president va treure a votar el 2008 i el 2012 ¡ªjoves i minories, entre elles la m¨¦s puixant: la hispana¡ª s'ha quedat a casa.

Que estiguessin en joc m¨¦s escons dem¨°crates que republicans ha influ?t: entre els derrotats hi ha senadors que van guanyar el 2008 aprofitant l'ona de l'obamamania en estats conservadors.

Per¨° les eleccions envien signes preocupants per a Obama i el seu partit: el Partit Republic¨¤ ven? en estats com Colorado i frega la vict¨°ria a Virginia, feus conservadors que Obama va convertir en dem¨°crates en les presidencials de 2008 i 2012. ?s arriscat extrapolar els resultats d'aquestes eleccions a unes presidencials, per¨° la coalici¨® i el mapa d¡¯ Obama sembla des d'avui m¨¦s fr¨¤gil que mai.