M¨²sica & humanisme

Renunciar a una distinci¨® important com ¨¦s el Premi Nacional de M¨²sica, atorgat pel Ministeri de Cultura, com a reconeixement a m¨¦s de quaranta anys de dedicaci¨® apassionada i exigent a la difusi¨® de la m¨²sica com a for?a i llenguatge de civilitzaci¨® i de conviv¨¨ncia, ha estat un gran sacrifici, per¨° una decisi¨® al cap i a la fi relativament clara de prendre. Tot i que el va concedir un jurat compost en part per m¨²sics i personalitats independents, com podia acceptar-lo venint d'una instituci¨® que des de temps immemorials ha girat l'esquena als m¨²sics i especialment al patrimoni musical hist¨°ric del pa¨ªs? Com podia callar i beneficiar-me dels 30.000 euros que l'acompanyen, sense pensar en les veus cada dia m¨¦s nombroses i m¨¦s desesperades de tants m¨²sics que demanen ajuda i oportunitats, i que s'han quedat sense feina davant la r¨¤pida desaparici¨® de festivals i reducci¨® de programacions de concerts en auditoris de resultes de la dr¨¤stica supressi¨® de les modestes ajudes?

La cultura, l'art, i especialment la m¨²sica, s¨®n la base de l'educaci¨® que ens permet realitzar-nos personalment i, al mateix temps, estar presents com a entitat cultural en un m¨®n cada vegada m¨¦s globalitzat. Estic profundament conven?ut que l'art ¨¦s ¨²til a la societat, que contribueix a l'educaci¨® dels joves i a elevar i a enfortir la dimensi¨® humana i espiritual de l'¨¦sser hum¨¤. Durant segles i fins a la Revoluci¨® Francesa, van ser majorit¨¤riament la noblesa i l'Esgl¨¦sia les que van finan?ar la cultura i l'art. En temps moderns ¨¦s la filantropia d'alguns rics negociants i burgesos que, per amor a les seves ciutats o pa?sos, fa possibles la construcci¨® de museus, hospitals, estacions, esgl¨¦sies, teatres d'¨°pera, auditoris.

En ple segle XXI el m¨®n econ¨°mic i les grans fortunes estan totalment globalitzats, i al nostre pa¨ªs cal afegir que no ha existit la tradici¨® filantr¨°pica dels pa?sos anglosaxons i, per a m¨¦s desgr¨¤cia, no tenim ni una llei de mecenatge correcta. Per¨° el m¨¦s greu ¨¦s que, malgrat un extraordinari i creixent inter¨¨s a tot el m¨®n per les m¨²siques barroques, renaixentistes i medievals, a Espanya no hi ha un ple reconeixement institucional de la gran import¨¤ncia del nostre patrimoni musical hist¨°ric. Aix¨° ¨¦s degut, en gran part, a la tr¨¤gica p¨¨rdua de mem¨°ria de la consci¨¨ncia musical europea que havia perdurat fins als anys cinquanta, i que encara continua vigent al nostre pa¨ªs, ja que el nostre repertori musical anterior al 1800 roman soterrat sota les successives capes culturals que el romanticisme i el modernisme han afegit sobre ell. El resultat d'aquesta grav¨ªssima desatenci¨® de la qual no hi ha una consci¨¨ncia clara ¨¦s una imatge incompleta i distorsionada de la nostra tradici¨® i identitat culturals, a les quals ha estat retallat un dels seus aspectes m¨¦s vitals, brillants i originals.

No oblidem que les nostres orquestres simf¨°niques, els nostres grans cors, els nostres grans teatres d'¨°pera, que tamb¨¦ pateixen les retallades, responen a un model cultural centreeuropeu especialitzat en els repertoris del segle XIX, mentre que el nostre patrimoni m¨¦s universal ¨Cdes de les Cantigas de Santa Mar¨ªa d'Alfonso X el Savi fins a les ensalades de Mateo Flecha, des de les misses de Crist¨®bal de Morales i de Tom¨¢s Luis de Victoria fins a les nadales de Sebasti¨¢n Dur¨®n, des de les ¨¨glogues de Juan del Enzina fins a les ¨°peres de Vicente Mart¨ªn i Soler¨C, depenen exclusivament del bon fer de la iniciativa privada. Espanya necessita un projecte cultural que rebi el suport d'una clara voluntat pol¨ªtica que li permeti recuperar les seves principals m¨²siques hist¨°riques, ja que representen un dels patrimonis intangibles de la humanitat m¨¦s importants i m¨¦s significatius per la seva especial relaci¨® hist¨°rica amb les cultures musicals del Mediterrani i del Nou M¨®n.

¡°La riquesa cultural d'un pa¨ªs dep¨¨n no nom¨¦s de la import¨¤ncia del seu patrimoni, sin¨® m¨¦s aviat de la seva capacitat de valorar-lo, cosa que implica un projecte, que suposa una voluntat...¡± Aquestes paraules, que li recordava fa exactament 10 anys (en una carta del 25 de novembre del 2004) a Carmen Calvo, ministra de Cultura del Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, continuen definint les causes essencials d'una greu situaci¨® de desinter¨¨s i inefic¨¤cia per la nostra cultura i els seus creadors, i especialment per la m¨²sica hist¨°rica i els m¨²sics que la mantenen viva. Tres paraules clau en tota pol¨ªtica cultural: valor, projecte i voluntat. Totes qualitats que des de temps remots no formen part del quefer quotidi¨¤ dels nostres m¨¤xims responsables en programar una pol¨ªtica cultural que hauria de ser digna i generosa, i sempre vetllant que totes les classes socials puguin accedir-hi. Les causes d'aquest desinter¨¨s? Primer per ignor¨¤ncia, ja que no es pot valorar el que no es coneix. Segon per falta de projecte, ja que cap pol¨ªtica cultural d'inter¨¨s general pot afermar-se sense un projecte seri¨®s. I, finalment, per falta de voluntat: sense un m¨ªnim suport institucional estable ¨¦s impossible consolidar la recuperaci¨® i la difusi¨® d'un patrimoni musical mil¡¤lenari.

Quants espanyols han pogut alguna vegada a la vida escoltar en directe les sublims m¨²siques de Crist¨®bal de Morales, Francisco Guerrero o Tom¨¢s Luis de Victoria? Potser alguns milers de privilegiats hagin pogut assistir a algun concert dels poqu¨ªssims festivals que programen aquesta mena de m¨²sica. Per¨° la immensa majoria mai podr¨¤ beneficiar-se de la fabulosa energia espiritual que transmeten la divina bellesa d'aquestes m¨²siques. Podr¨ªem imaginar un Museu del Prado en el qual tot el patrimoni antic no fos accessible? Doncs aix¨° ¨¦s el que passa amb la m¨²sica, ja que la m¨²sica en directe nom¨¦s existeix quan un cantant la canta o un m¨²sic la toca. Els m¨²sics s¨®n els veritables museus vivents de l'art musical. ?s gr¨¤cies a ells que podem escoltar les Cantigas de Santa Mar¨ªa d'Alfonso X el Savi, les nadales i motets dels Segles d'Or, els tons humans i divins del barroc¡­ Per aix¨°, ¨¦s indispensable idear els mecanismes institucionals per donar als millors m¨²sics un m¨ªnim de suport institucional estable, ja que sense ells el nostre patrimoni musical continuaria dormint el trist somni de l'oblit i de la ignor¨¤ncia.

La ignor¨¤ncia i l'amn¨¨sia s¨®n la fi de tota civilitzaci¨®, ja que sense educaci¨® no hi ha art i sense mem¨°ria no hi ha just¨ªcia. No podem permetre que la ignor¨¤ncia i la falta de consci¨¨ncia del valor de la cultura dels responsables de les m¨¦s altes inst¨¤ncies del Govern d'Espanya erosionin impunement l'ardu treball de tants m¨²sics, actors, ballarins, cineastes, escriptors i artistes pl¨¤stics que tenen el veritable estendard de la cultura i que no mereixen sens dubte el tracte que pateixen, ja que s¨®n els veritables protagonistes de la identitat cultural d'aquest pa¨ªs.

Podr¨ªem imaginar un Museu del Prado en el qual tot el patrimoni antic no fos accessible? Doncs aix¨° ¨¦s el que passa amb la m¨²sica

El meu profund desacord amb aquesta actitud i situaci¨® s¨®n l'¨²nica ra¨® de la meva ren¨²ncia al Premi Nacional de la M¨²sica 2014, i no, com alguns han volgut fer entendre, per altres raons relacionades amb l'actual situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya i per associar-ho al meu clar suport al dret dels catalans de votar el proper 9 de novembre. Fa mig segle de la meva vida que viatjo amb la viola de gamba i els meus m¨²sics d'Arm¨¨nia, Turquia, Israel, Marroc, S¨ªria, Bulg¨¤ria, B¨°snia, S¨¨rbia, del vell i del nou m¨®n, i casa meva ¨¦s on es venera la m¨²sica i l'amistat. Per¨° en un m¨®n cada vegada m¨¦s globalitzat, no puc oblidar-me dels meus or¨ªgens, de la meva llengua ni de la meva cultura, per¨° aix¨° mai m'ha impedit sentir-me a casa tant a Sevilla com a Par¨ªs, a Basilea o a Nova York, a Toledo o a Flor¨¨ncia. Amb la m¨²sica no es pot mentir, i l'ofici de m¨²sic ens ensenya i ens obliga a escoltar, a compartir, a respectar, a dialogar, a buscar l'harmonia i, gr¨¤cies a tot aix¨°, podem establir nous ponts entre les cultures i les creences m¨¦s diverses i allunyades.

Vivim en una ¨¨poca de crisis grav¨ªssimes; pol¨ªtica, econ¨°mica, ¨¨tica, social i cultural, a conseq¨¹¨¨ncia de la qual una quarta part dels espanyols est¨¤ en situaci¨® de gran precarietat i m¨¦s de la meitat dels nostres joves no t¨¦, ni tindr¨¤ potser, cap possibilitat d'aconseguir una feina que els asseguri una vida m¨ªnimament digna. Una crisi que ja anunciava Tom¨¢s Moro el 1516, quan deia: ¡°All¨¤ on tot es mesuri pels diners, no s'aconseguir¨¤ mai organitzar la just¨ªcia i la prosperitat social, tret que consideris justa una societat en la qual les millors prebendes vagin a les mans dels pitjors i que creguis perfectament feli? l'Estat on la fortuna p¨²blica sigui la presa d'un grup d'individus insaciables de plaers, mentre la majoria ¨¦s devorada per la mis¨¨ria¡± (Utopia: "Sobre la Just¨ªcia i la prosperitat social").

La premsa ens d¨®na a con¨¨ixer cada dia nous casos de corrupci¨® de pol¨ªtics i homes de negocis, i al mateix temps es fa p¨²blica la llista de les 100 grans fortunes d'Espanya, desvelant que aglutinen 164.424 milions d'euros, i esmentant que les seves fortunes havien augmentat en un any un 9,2%, mentre que el llindar de pobresa de la poblaci¨® augmenta dia a dia (nom¨¦s en una ciutat com Barcelona s'executen una mitjana de 22 desnonaments diaris de fam¨ªlies que no arriben a poder pagar casa seva!). Aix¨° ens fa recordar que vivim en un m¨®n cruel i profundament injust, en el qual l'1% de la poblaci¨® t¨¦ el que necessita el 99%: habitatges millors, m¨¦s bona educaci¨®, m¨¦s bons metges i formes de vida millors. Ara b¨¦, com assenyala Joseph E. Stiglitz, premi Nobel d'Economia el 2001, a aquesta minoria li falta alguna cosa?"que, pel que sembla, els diners no ha comprat: la consci¨¨ncia que el seu dest¨ª est¨¤ vinculat a la manera en qu¨¨ viu l'altre 99 per cent. Al llarg de la hist¨°ria, ¨¦s una cosa que aquest 1 per cent superior acaba aprenent... massa tarda".

Vivim en un m¨®n cruel i profundament injust, en el qual l'1% de la poblaci¨® t¨¦ el que necessita el 99%: habitatges millors, m¨¦s bona educaci¨®, m¨¦s bons metges i formes de vida millors

Actualment, com observa amb extraordin¨¤ria lucidesa Tony Judt (1948-2010), "el nostre culte contemporani a la llibertat econ¨°mica il¡¤limitada, combinat amb la intensificada sensaci¨® de por i inseguretat, condueixen a la reducci¨® de les prestacions socials i a una regulaci¨® econ¨°mica m¨ªnima¡­ La por ressorgeix com un ingredient actiu de la vida pol¨ªtica de les democr¨¤cies occidentals. La por del terrorisme, per descomptat; per¨° tamb¨¦, i potser d'una manera fins i tot m¨¦s insidiosa, la por de la incontrolable velocitat del canvi, la por de la p¨¨rdua de la feina, la por de perdre terreny enfront d'uns altres en una distribuci¨® cada vegada m¨¦s desigual dels recursos, la por de perdre el control de les circumst¨¤ncies i les rutines de la pr¨°pia vida quotidiana. I, potser per sobre de tot, la por que ja no nom¨¦s no puguem dirigir la nostra vida, sin¨® que tamb¨¦ hagin perdut el control els qui tenen l'autoritat en profit de forces situades m¨¦s enll¨¤ del seu abast". Judt conclou defensant el lloc de la hist¨°ria recent en una ¨¨poca d'oblit: "Creiem que hem apr¨¨s prou del passat per saber que moltes de les velles respostes no funcionen, i pot ser que sigui cert; per¨° en el que el passat pot ajudar-nos ¨¦s a comprendre l'eterna complexitat de les preguntes?.

Ens diu Elias Canetti: ¡°Com m¨¦s la poblaci¨® terrestre es va tornant m¨¦s densa, com m¨¦s la vida es torna m¨¦s maquinal, menys podrem passar de la m¨²sica. No ¨¦s lluny el dia on ella sola podr¨¤ salvar-nos de la cenyida xarxa d'all¨° funcional, i ¨¦s el primer deure la intel¡¤lig¨¨ncia futura preservar de tota influ¨¨ncia aquesta formidable reserva de llibertat. Ella ¨¦s la hist¨°ria vivent de la humanitat ja que, sense ella, nom¨¦s tindr¨ªem parcel¡¤les mortes¡±. S¨®n tots els m¨²sics actuals els que mantenen viva aquesta hist¨°ria de la humanitat, ja que amb els seus cants i els seus sons, amb el seu talent i la seva sensibilitat, ens transmeten dia a dia tota la bellesa creada per tots els grans compositors del passat. Sense ells, sense l'emoci¨® d'aquest etern ren¨¦ixer, que ¨¦s el miracle de l'art, dormirien el trist somni de l'oblit. Tot aix¨° explica la meva ren¨²ncia al Premi Nacional de M¨²sica 2014, conven?ut que aquest sacrifici ser¨¤ compr¨¨s com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes i pugui, potser, servir de reflexi¨® per imaginar i construir un futur m¨¦s esperan?ador per als nostres joves.

Crec, com deia Dostoievski, que la Bellesa salvar¨¤ al m¨®n, per¨° per aix¨° ¨¦s necessari poder viure amb dignitat i tenir acc¨¦s a l'educaci¨® i a la cultura.