Una llar en altres mons

Tinc un problema greu amb el g¨¨nere de ci¨¨ncia-ficci¨®. Tamb¨¦ amb la ci¨¨ncia, a seques. Per estretor de mires o per des¨ªdia sempre em perdo o no entenc coses pel que sembla tan elementals i a l'abast del cervell d'un nen com la f¨ªsica qu¨¤ntica, els forats negres, la teoria del Big Bang, la teoria de la relativitat, o fins i tot la llei de la gravetat. Per molt que m'hi entest¨¦s em resultaven avorrits els cl¨¤ssics de la ci¨¨ncia-ficci¨® com Isaac Asimov i Arthur C. Clarke, que asseguren que s¨®n assequibles i apassionants fins i tot per als profans. M'agrada molt, per descomptat, Ray Bradbury. Perqu¨¨ ¨¦s un poeta i tamb¨¦ pot fer que tingui molta por. I el gran pioner Jules Verne, perqu¨¨ m'explica aventures.

Amb el cinema de ci¨¨ncia-ficci¨® em passa el mateix. Dues de les meves pel¡¤l¨ªcules preferides de la hist¨°ria del cinema s¨®n el primer Alien?i?Blade runner. Que una passi en una nau espacial i l'altra al m¨®n futur no ¨¦s el que m¨¦s m'apassiona d'aquests films. El que em fascina ¨¦s que em trobo amb una obra mestra del cinema de terror i suspens i l'altra ¨¦s cinema negre amb un to l¨ªric.

Interstellar, potser refor?ada per l'¨¨xit de Gravity, aquella tensa i agredol?a aventura d'astronautes perduts i acorralats al firmament, suposa una altra luxosa aposta de Hollywood perqu¨¨ els espectadors acudim en massa a la seva proposta del que pot passar m¨¦s enll¨¤ de les estrelles. Per¨° no ¨¦s ci¨¨ncia-ficci¨® aparatosa en qu¨¨ l'¨²nic protagonisme recau sobre els efectes especials. La signa el prestigi¨®s Christopher Nolan, que tamb¨¦ ha escrit el gui¨® amb el seu germ¨¤ Jonathan. ?s a dir, cinema d'autor amb format de gran espectacle, cinema que, a m¨¦s d'intentar enlluernar amb les seves imatges, fa pensar i sentir. Nolan, que va comen?ar fent thrillers tan atractius i perversos com Memento i Insomni, va demostrar posteriorment ser un virtu¨®s rodant cinema de gran pressupost sense renunciar a la seva personalitat en les poderoses El truc final, Batman begins i El cavallero fosc. Se'm va entravessar el seu tercer Batman i recordo la venerada Origen com una de les colitis mentals mes irritants dels ¨²ltims anys.

A?Interstellar, com sempre, no entenc l'argot cient¨ªfic, que ¨¦s abusiu, per¨° s¨ª que capto de qu¨¨ va la hist¨°ria. En un futur proper, la Terra ha estat devastada per les plagues i nom¨¦s se sobreviu amb l'agricultura del blat de moro enmig de cont¨ªnues tempestes de pols que amenacen amb l'agonia del planeta. Soluci¨®: trobar planetes habitables en altres gal¨¤xies i traslladar-hi els terr¨ªcoles, a punt de ser desnonats.

Nolan explica l'¨¨pica odissea d'un pilot i enginyer llegendari amb altres cient¨ªfics de la NASA en una missi¨® l'¨¨xit de la qual sembla improbable, en qu¨¨ es desconeix gaireb¨¦ tot el que trobaran en aquesta arriscada travessia. L'aventura est¨¤ ben explicada, no cansa tot i les tres hores de metratge. No em provoca ni fred ni calor, s¨ªmptoma alarmant quan els personatges es juguen la vida per salvar la humanitat. Per¨° el que li interessa m¨¦s a Nolan ¨¦s parlar amb to po¨¨tic de les relacions paternofilials (el torturat protagonista, vidu, ha deixat els seus fills a la Terra), les alteracions de l'espai i el temps, la devastadora separaci¨® de les persones estimades, els vells fantasmes que acaben sent reals. La tem¨¤tica ¨¦s apassionant sempre que el narrador aconsegueixi que hi tinguis una connexi¨® ¨ªntima. No ¨¦s el meu cas. Sento respecte per aquesta pel¡¤l¨ªcula, per¨° no amor.