La consulta des dels ant¨ªpodes

Uns 220.000 catalans han vist els ¨²ltims dos anys el proc¨¦s sobiranista de Catalunya des de la dist¨¤ncia. Per¨° avui, molts d'ells ¨Cm¨¦s grans de 16 anys i amb un municipi catal¨¤ com a ¨²ltim empadronament abans de registrar-se en el consolat de torn¨C, es podran apropar-se a alguna localitat del seu pa¨ªs de resid¨¨ncia per opinar sobre el futur de Catalunya. El seu vot no ser¨¤ definitiu, per¨° s¨®n un term¨°metre que calcula fins on ha arribat l'onada expansiva de la reivindicaci¨® pol¨ªtica catalana i com es valora en la comunitat internacional. Austr¨¤lia, R¨²ssia, el Canad¨¤, l¡¯Argentina¡­ Uns els veuen amb l'escepticisme que afavoreix la dist¨¤ncia, uns altres amb ll¨¤stima per no poder participar plenament en el que consideren un esdeveniment important¨ªssim i uns pocs que no entenen tot l¡¯enrenou que hi ha hagut.

Montse Pacheco des de Par¨ªs: es palpa un gran menyspreu des del Govern d'Espanya a Catalunya que dol

A Fran?a, la comunitat m¨¦s nombrosa de catalans a l'estranger de tot el m¨®n amb 28.497 residents, el proc¨¦s est¨¤ molt present als informatius i a la premsa generalista. Montse Pacheco, de 49 anys, fa gaireb¨¦ tota la vida que viu a Par¨ªs, per¨° es considera una persona ¡°amb el cul entre dues cadires¡±. Es va educar a Fran?a, per¨° no va demanar mai la nacionalitat, perqu¨¨ ho consideraria ¡°una tra?ci¨®¡±. Tot i aix¨°, s¨ª que voldria tenir la catalana. ¡°No m'ho havia plantejat fins ara. No s¨®c independentista. Per¨° es palpa un gran menyspreu des del Govern d¡¯Espanya a Catalunya que dol. I mira que vinc d'una educaci¨® molt francesa, en un pa¨ªs molt centralista en qu¨¨ has d'explicar de manera permanent qu¨¨ s¨®n les autonomies¡±, sost¨¦.

En alguns llocs com Fran?a hi ha un cert efecte contagi en regions amb implicacions semblants, com Bretanya o C¨°rsega, explica Pacheco. Per¨° a l¡¯Argentina (24.919 catalans) per exemple, costa m¨¦s d'entendre, segons explica el perruquer catal¨¤ de 26 anys Ricard Stockdale, que fa un parell d'anys que viu a Buenos Aires. ¡°Aqu¨ª hi ha molts argentins descendents d'espanyols que no els sembla gens b¨¦ perqu¨¨ a ells els encanta Barcelona. Els torna bojos, per¨° tots tenen nacionalitat espanyola. Si Catalunya s'independitz¨¦s tindrien m¨¦s problemes per anar-hi, pensen¡±, sost¨¦. Ricard anir¨¤ avui a votar al barri de Belgrano, lloc escollit a Buenos Aires per dipositar la papereta. Ell respondr¨¤ s¨ª a les dues preguntes: ¡°Estic fart de la confrontaci¨® Catalunya i Espanya i, sobretot, no vull que em torni a governar mai m¨¦s el PP. Es podria haver conviscut perfectament, per¨° no ha estat aix¨ª. Aquesta ¨¦s la millor soluci¨® per a tots¡±, assegura.

La independ¨¨ncia ¨¦s la millor soluci¨® per a tots", Ricard Stockdale, des de l'Argentina

Tamb¨¦ hi ha llocs on la independ¨¨ncia d'una regi¨® pot ser anatema. La Xina, per exemple, on darrerament les not¨ªcies del proc¨¦s han comen?at a arribar, no veu amb bons ulls una separaci¨® perqu¨¨ li recorda perillosament els conflictes que t¨¦ oberts amb zones com el Tibet. Entre els 1.053 catalans que viuen al gegant asi¨¤tic agafa el tel¨¨fon Joan Cornet, que amb 75 anys en fa 33 que ¨¦s a Pequ¨ªn. Hi va arribar com a turista el 1979, va aconseguir una pla?a a la universitat i es va casar amb una alumna, amb qui ha tingut dues filles bessones. Tal com est¨¤ formulada la pregunta de la consulta, ell votaria avui que no a la independ¨¨ncia, explica. ¡°Aqu¨ª, si jo deix¨¦s de ser espanyol, perdria moltes coses pr¨¤ctiques. El Govern xin¨¨s no vol ni sentir parlar de la independ¨¨ncia. A la pr¨¤ctica, Catalunya aqu¨ª gaireb¨¦ no existeix, nom¨¦s s¡¯ha comen?at a con¨¨ixer ara amb el proc¨¦s: aix¨° s¨ª que ha estat positiu. Per¨° ¨¦s un tema molt sensible¡±, assenyala. Cornet creu que els lla?os amb Espanya s'aniran reconstruint amb el temps, arribi la independ¨¨ncia o no. ¡°La dist¨¤ncia et fa relativitzar la q¨¹esti¨® de les identitats. Per¨° veig que per a la meva fam¨ªlia ¨¦s molt important el proc¨¦s. Ho respecto i tenen dret a seguir-ho¡±, assenyala.

?s interessant observar la reacci¨® que ha causat l'anomenat proc¨¦s en pa?sos que han viscut anteriorment una situaci¨® semblant. Al Canad¨¤, on viuen oficialment 1.930 catalans, la protesta catalana ha calat de manera definitiva en els ¨²ltims mesos. Marc Duran, periodista de 27 anys que fa prop de dos anys que ¨¦s a Mont-real, explica com el que m¨¦s sorpr¨¨n al seu pa¨ªs d'acollida ¨¦s que no es permeti votar als catalans. ¡°No entenen que s'hagi impugnat. No creuen que el Govern canadenc jugu¨¦s net aleshores, per¨°¡­ Per ells ¨¦s completament incomprensible, fins i tot per als contraris a la independ¨¨ncia. Hi ha una comprensi¨® de la democr¨¤cia m¨¦s estesa¡±, assegura.

Catalunya aqu¨ª gaireb¨¦ no existeix, nom¨¦s s'ha comen?at a con¨¨ixer ara amb el proc¨¦s", explica Joan Cornet des de Pequ¨ªn

Marc viu a prop d'una oficina d¡¯Acci¨® de la Generalitat de Catalunya, on s'habiliten les urnes, a una sola parada de metro de casa seva per votar avui. Tot i aix¨°, rebr¨¤ amics que volaran des de llocs com Vancouver, a 5.000 quil¨°metres, nom¨¦s per donar la seva opini¨® sobre si Catalunya hauria de continuar vinculada a Espanya. Una cosa semblant li passa a ?scar Vall a Perth, Austr¨¤lia (2.056 catalans). Per¨° en el seu cas, molt a desgrat seu, no podr¨¤ votar perqu¨¨ l'¨²nica possibilitat de fer-ho era volant fins a Sidney. Malgrat aix¨°, explica, ja s¡¯ha comen?at a parlar del tema als mitjans australians. ¡°S¨®n bastant imparcials, diuen que ¨¦s un tema espanyol. Per¨° ¨²ltimament apareix com un conflicte, el comparaven amb R¨²ssia i Crimea. Destaquen m¨¦s les tensions o els problemes del conflicte, per¨° com a m¨ªnim es parla d'aix¨°¡±, explica.

A Mont-real no entenen que s'hagi impugnat la consulta", explica Marc Duran

Per¨° ¨¦s complicat, perqu¨¨ en alguns llocs, com a Su?ssa (11.949 catalans hi viuen oficialment), com explica l'arquitecte Miquel del R¨ªo, del despatx Focketyn del Rio, de vegades la q¨¹esti¨® queda redu?da a un conflicte merament econ¨°mic. ¡°El que intento explicar ¨¦s que la m¨¤gia d'aquest proc¨¦s ¨¦s inventar un altre sistema. Proposar un altre model de societat. Intento explicar que fa temps es va dir que Europa hauria de ser la Europa de les regions, no ¨¦s incompatible la fragmentaci¨® amb la globalitzaci¨®. Per qu¨¨ Catalunya ha de ser m¨¦s amiga d¡¯Arag¨® que de Perpiny¨¤?¡±, argumenta del R¨ªo, resident a Basilea que aquesta vegada no votar¨¤ i per a qui el problema de l'independentisme ¨¦s que el seu discurs ha estat massa monopolitzat pel nacionalisme.