L¡¯¡®art Vilaseca¡¯

No em considero un bon periodista, m¨¦s que res perqu¨¨ mai he tret grans exclusives, alguna de tant en tant, segurament perqu¨¨ prefereixo estar assabentat de les coses que passen per comprendre-les abans que deixar-les anar sense m¨¦s explicaci¨® que la immediatesa, circumst¨¤ncia que m'ha fet acostar a les persones que no et donen not¨ªcies, sin¨® que t'ajuden a trobar-les. Si he apr¨¨s a desxifrar una mica l'esport ha estat a partir de Josep Llu¨ªs Vilaseca. Mai m'ha donat una prim¨ªcia i, no obstant aix¨°, m'ha facilitat la tasca i s'ha guanyat la meva admiraci¨®, res que no li hagi passat a altres companys, com es va veure en la presentaci¨® del llibre Que consti en acta, unes mem¨°ries de Vilaseca editades per Gen¨ªs Sinca, expert en biografies (Proa).

Va caldre habilitar una sala contigua a la central del Palau de Pedralbes per poder donar cabuda als molts assistents, prova de l'estima que es t¨¦ per un senyor que va ser decisiu en la vertebraci¨® de l'esport a Catalunya. Vilaseca (Barcelona, 1930) volia que la trobada, sense ser grandiloq¨¹ent, fos correcta i estigu¨¦s presentada per Jordi Bast¨¦, de la mateixa manera que estava il¡¤lusionat que el pr¨°leg de l'obra l'escriv¨ªs Pep Guardiola. Tots dos van complir el seu desig i l'acte va ser multitudinari i tamb¨¦ c¨¤lid, d'acord amb la gratitud que es mereixia la figura de qui va ser directiu del Bar?a (1970-1978), membre i president de la Comissi¨® de Control i Disciplina de la UEFA (1978-2006), secretari general de l'Esport de la Generalitat (1980-1995) i diputat al Parlament per CiU.

Vilaseca assegura que una vegada retirat va treballar m¨¦s que mai, de manera que quan ¡°em vaig jubilar de la jubilaci¨®¡± ¡ªaix¨ª ho va definir¡ª va buscar un editor per a un llibre en el qual explicaria aquelles hist¨°ries que mai, va explicar, va dir en p¨²blic ni a la premsa. Va agrair la ploma de Sinca, per ser un periodista no vinculat a l'esport, i va relatar coses no sabudes, algunes intu?des i d'altres mig conegudes, com que el Bar?a va voler fitxar el 1973 Gerd M¨¹ller abans que Johan Cruyff en temps de la presid¨¨ncia d'Agust¨ª Montal, anys de divulgaci¨® de la causa catalana des del Camp Nou.

Mai va voler aspirar a la presid¨¨ncia del Bar?a, per m¨¦s que l'hi proposessin, i a canvi va preferir mantenir la tibantor amb el secretari d'Estat per a l'Esport, Javier G¨®mez Navarro. ¡°Em va arribar a dir que si el Bar?a no acceptava transformar-se en una societat an¨°nima esportiva, baixaria a Segona. No vaig poder resistir-m'hi i li vaig respondre que abans que pass¨¦s aix¨°, ell ja no hi seria en el c¨¤rrec¡±. Els amos del Bar?a segueixen sent els seus socis i si Vilaseca no va aconseguir amb l'ajuda d'Evarist Murta que en temps de Cort¨¦s Elvira s'eliminessin els avals per cobrir possibles p¨¨rdues que avui tants plets generen al club va ser perqu¨¨ al final no va voler N¨²?ez.

Amb un bon interlocutor al Consell Superior d'Esports (CSD) com Rom¨¤ Cuy¨¤s, Vilaseca va ser capa? d'implicar el Govern central a favor de la candidatura ol¨ªmpica de Barcelona 92. L'informe que en el seu moment va encarregar Jes¨²s Hermida, president del CSD, i que qualificava d'¡°inviable¡± el projecte catal¨¤, es va convertir en ¡°viable¡± quan hi van intervenir Cuy¨¤s i Vilaseca. Temps de negociacions, d'objectius comuns, d'influ¨¨ncia catalana a Espanya, de personatges h¨¤bils en l'art de la diplom¨¤cia i el saber fer de Vilaseca, una figura amb poder perqu¨¨ sempre va tenir tracte directe amb presid¨¨ncia de la Generalitat.

El trasp¨¤s de compet¨¨ncies a les comunitats aut¨°nomes va afavorir que en el mandat de Vilaseca es constru?ssin m¨¦s de mil instal¡¤lacions, milloressin l'INEF i la Blume i es cre¨¦s el CAR de Sant Cugat. No solament va ser decisiu en la modernitzaci¨® de les infraestructures del pa¨ªs, sin¨® que va aconseguir que la UEFA utilitz¨¦s les imatges de v¨ªdeo com a prova per a les sancions.

Agradable i intel¡¤ligent, tenia una especial habilitat per ser influent sense ser vist. ¡°Passava inadvertit, camuflat entre les personalitats¡±, escriu Guardiola, que sempre va associar la seva figura amb la gavardina beix que vestia Vilaseca. ¡°Aquella eleg¨¤ncia s¨°bria i atenta (¡­) que rematava la imatge d'efic¨¤cia i control (...) d'omnipres¨¨ncia, absolutament discret, fins a cert punt distant, gaireb¨¦ n¨°rdica, per¨° mai altiva i totalment modesta¡±.

El periodista Paco Aguilar assegura que Vilaseca s'inscrivia de vegades com a Guasch, el seu segon cognom, perqu¨¨ no el localitzessin als hotels, i se sap tamb¨¦ de la seva ironia per tutejar figures que demanaven tracte protocol¡¤lari com la d'Alfonso de Borb¨®n, president del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Espanyol. Va ser, en qualsevol cas, el que en l'argot espanyol es denomina ¡°un senyor de l'esport¡± i, a ulls dels seus amics, ¡°un home recte, rigor¨®s i honest¡±. Evarist Murtra el retrata de manera precisa: ¡°Sempre ha tingut una gran capacitat de treball, ha buscat el consens amb diplom¨¤cia i ha estat una persona de fortes conviccions. Mai s'ha precipitat sin¨® que ha administrat el temps amb una gran intel¡¤lig¨¨ncia¡±.

Advocat, va entendre del tot el funcionament de les societats mixtes, potser pel seu temps de president d'Agrupaci¨® M¨²tua, c¨¤rrec posterior al de secretari del consell d'administraci¨® de Banca Catalana. Vilaseca, que va n¨¦ixer al carrer Urgell, a la mateixa escala on vivia Marta Ferrusola, sempre es va creure i va practicar el fer pa¨ªs, una manera de fer que ha estat d'acord amb la seva amistat amb Pujol. Ning¨² va parlar, no obstant aix¨°, de pol¨ªtica al Palau de Pedralbes. Als 84 anys, Vilaseca s'ha guanyat el respecte i la credibilitat de la gent i l'aplaudiment period¨ªstic, sobretot perqu¨¨ sense dir res sabia posar en la pista de la not¨ªcia els que feien un bon ¨²s de la informaci¨®, la millor manera de ser fidel a l'entitat que servia i atendre els periodistes. Els entesos en diuen?l'art Vilaseca.