Viure en valenci¨¤ a Alacant

En un pa¨ªs indesxifrable, Alacant ¨¦s un enigma. Per a la cultura valenciana, la ciutat m¨¦s gran del sud ¨¦s un interrogant que demana respostes m¨¦s enll¨¤ d¡¯un derrotisme est¨¨ril. Els ascetes del valencianisme fa temps que contemplen aquells carrers amb ulls dimitits. Alacant com un dolor. No hi ha cultura en valenci¨¤ all¨¤, sancionen els m¨¦s pessimistes. El seu diagn¨°stic ¨¦s implacable: una ciutat totalment castellanitzada, doncs. I punt final.

No ¨¦s aix¨ª. Almenys, hi ha qui pensa que la cultura en valenci¨¤ a Alacant, contra tots els vents, derrotes, euf¨°ries impossibles i passats foscos, encara navega, respira i viu. El problema, per¨°, ¨¦s que ho fa a l¡¯ombra. ¡°La cultura en valenci¨¤ ¨¦s bastant invisible des del punt de vista popular. S'ha obert a nous espais ciutadans, per¨° no deixa de ser un granet de sorra en el desert cultural de la ciutat¡±, afirma Ismael Vicedo, de l¡¯Associaci¨® C¨ªvica per la Normalitzaci¨® del Valenci¨¤ a l¡¯Alacant¨ª, m¨¦s coneguda com La C¨ªvica-Escola Valenciana, que s¡¯encarrega, entre altres, d¡¯organitzar les Trobades o els concerts de La Gira, el Festival Itinerant de M¨²sica en Valenci¨¤. El que fa Vicedo, en el fons, no ¨¦s res m¨¦s que posar paraules a una realitat, la de la dificultat d¡¯una cultura fora de l¡¯oficialitat per a traure el cap en una ciutat on no ¨¦s cap prioritat. En aix¨° no hi ha debat.

Una realitat que, per cert, t¨¦ la llengua com a estendard. No ¨¦s cap secret, aix¨°. Sense llengua no hi ha cultura. Si ¨¦s la llengua la que l¡¯articula, la que li d¨®na forma, a Alacant, senzillament, el valenci¨¤ passeja invisibilitat. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯ornamentaci¨® de les Fogueres ¨C les oficials, ¨¦s clar, lluny de la nova via oberta per les Fogueres Populars i Combatives¨C, la seua pres¨¨ncia ¨¦s de tot, menys evident. ¡°La quotidianitat en valenci¨¤ a Alacant no ¨¦s senzilla, per¨° no ¨¦s impossible. Has de ser una persona conscienciada ling¨¹¨ªsticament¡±, comenta D¨¨lia, fil¨°loga de Novelda i professora de valenci¨¤ a la ciutat, ¡°el primer pas ¨¦s dir ¡®bon dia¡¯. Si vas per Alacant dient ¡®bon dia¡¯ et trobes moltes sorpreses, perqu¨¨ no ¨¦s cert que hi haja poca gent que parle valenci¨¤, per¨° s¨ª que hi haja poca gent que el parle socialment¡±. Al seu costat, Irene assenteix. Amb 22 anys, tamb¨¦ fil¨°loga i origin¨¤ria de Castalla, no dubta a anar m¨¦s enll¨¤: ¡°La situaci¨®, amb tots els matisos que vulguem, no ¨¦s tan diferent de la de la ciutat de Val¨¨ncia o de la de Barcelona¡±. El dit a la nafra.

Les dues formen part del Casal popular Tio Cuc, una de les entitats que, juntament amb La C¨ªvica, m¨¦s treballa per la cultura valenciana a la capital. Amb tres anys de vida, una seixantena de socis i tres l¨ªnies de treball: llengua, mem¨°ria hist¨°rica i pa¨ªs, s¡¯ha convertit en un dels s¨ªmbols de l¡¯Alacant amagada. Organitza actes regularment, des d¡¯actuacions musicals fins a projeccions de documentals, passant per recitals, cursos de valenci¨¤ o, fins i tot, la recent creaci¨® de la Muixeranga d¡¯Alacant, que comen?¨¤ a caminar fa poques setmanes. El Casal vol erigir-se com a punt de refer¨¨ncia de la cultura en valenci¨¤ a Alacant, fet, per descomptat, gens f¨¤cil. Ara per ara nom¨¦s obrin els dijous, els divendres i els dissabtes. ¡°No som el Terra¡±, afirmen, rotundes, ¡°tant de bo, ¨¦s clar, amb m¨¦s gent, m¨¦s diners i, per tant, m¨¦s possibilitats¡±. Amb tot, s¡¯obrin pas: ¡°ara hi ve m¨¦s gent i m¨¦s diferent: de la universitat o dels pobles del voltant, per a qui comencem a ser refer¨¨ncia¡±.

Alacant, per a les empreses culturals, entra dins del circuit de M¨²rcia¡±

Un dels ¨²ltims actes del Casal fou el concert de Natxo Giron¨¦s, un cantautor de la ciutat que no renuncia a la llengua dels iaios. Serveix de s¨ªmbol. La m¨²sica, no debades, ¨¦s un dels ¨²ltims pulmons de la llengua. Tamb¨¦ a Alacant, ¨¦s clar. ¡°Sembla que va renaixent¡±, apunta Irene. I ¨¦s que no es tracta nom¨¦s de Giron¨¦s, sin¨® tamb¨¦ de la Caixa de Gel, Diluvi o Mervyn and the Moais, grups que, des d¡¯Alacant, han fet de la llengua pr¨°pia mat¨¨ria primera de g¨¨neres i melodies diferents.

La m¨²sica camina, s¨ª, i tamb¨¦ ho fa el teatre. Als mon¨°legs del conegut Clan Cabaret, a qu¨¨ Xavi Castillo o Eugeni Alemany han congregat centenars d¡¯espectadors durant l¡¯¨²ltim any, se sumen les programacions dels coliseus m¨¦s tradicionals. ?s el cas del Teatre Principal, on aquests dies es representa Ficci¨®, de Carles Alberola. Poca cosa, potser. Per¨° ¨¦s que el problema, de vegades, ¨¦s estructural. ¡°Alacant, per a les empreses culturals, entra dins del circuit de M¨²rcia¡±, diu D¨¨lia, ¡°l¡¯altre dia hi va actuar Albert Pla, per exemple, i no en toc¨¤ cap en valenci¨¤. Fa uns quants anys, en una confer¨¨ncia de Benet i Jornet, va passar el mateix. Ara hi ha una obra programada de Manuel Molins, per¨° posa ¡®obra en valenciano¡¯. En les altres hi diu ¡®obra en castellano¡¯? No, ¨¦s clar¡±. I ¨¦s que res no ¨¦s f¨¤cil, en aquesta riba.

I llibres? En paper, Alacant s¡¯allunya de Val¨¨ncia o de Barcelona, on totes les novetats editorials en valenci¨¤ s¨®n trobables, amb m¨¦s o menys odissees. En el cas de la capital alacantina, la llibreria 80 Mundos ¨¦s la de refer¨¨ncia per als qui busquen llibres i presentacions en la nostra llengua. No ¨¦s l¡¯¨²nica, ¨¦s clar, per¨° ¡°el cert ¨¦s que es fa complicat trobar certes novetats de vegades¡±, diu Irene. Malgrat tot, doncs, hi ha llibres i hi ha llibreries. I tamb¨¦ hi ha autors: Ximo Caturla, Lliris Pic¨®, Emili Rodr¨ªguez Bernabeu, Mari¨¤ S¨¢nchez Soler, Ximo Espin¨®s... Alacantins de naixement, alguns; d¡¯adopci¨®, d¡¯altres, tots fan del valenci¨¤ literatura. Tots, per¨°, publiquen en editorials de fora de la ciutat, perqu¨¨ a Alacant no hi ha cap segell que estampe en valenci¨¤. Lluny queda el cas d¡¯Aguaclara, que n¡¯editava als anys huitanta. Tampoc no hi ha revistes. Raons? Moltes, ¨¦s clar. ¡°No hi ha un m¨ªnim suport institucional¡±, comenta D¨¨lia. Des de les institucions, d¡¯iniciatives, ¡°les justetes¡±: alguna col¡¤lecci¨® de literatura infantil, el manteniment del retolament biling¨¹e dels carrers... I poca cosa m¨¦s.

Qu¨¨ hi ha, de la universitat? Juntament amb La C¨ªvica i el Casal Tio Cuc, la seu universit¨¤ria ¨¦s un altre dels punts forts de la cultura en valenci¨¤ a Alacant. Un punt indefugible, de fet, potser el que m¨¦s for?a i recursos t¨¦. El problema? No est¨¤ dins de la ciutat. El fet que el campus estiga situat fora dels carrers, a difer¨¨ncia, per exemple, del cas de Blasco Ib¨¢?ez a Val¨¨ncia, fa que els estudiants valencianoparlants dels pobles del voltant no tinguen barris de refer¨¨ncia. ¡°Si ac¨ª la universitat estiguera dins, les coses serien diferents, hi hauria una relaci¨® m¨¦s estreta entre cultura i ciutat¡±, diu Irene, conven?uda. Sap el que diu. No debades, ¨¦s estudiant de m¨¤ster i es despla?a al campus cada dia.

Aix¨ª doncs, cal buscar iniciatives noves, vies noves. Les xarxes socials s¨®n una de les ¨²ltimes vies per a recuperar la cultura valenciana a la ciutat. En els ¨²ltims mesos, s¡¯ha fet famosa la p¨¤gina de Facebook ¡°Alacant en valenci¨¤¡±, en qu¨¨ podem trobar des dels ¨²ltims actes culturals fins a refranys populars encara vius a la ciutat. La gestiona Pedro, un metge alacant¨ª de 25 anys, de pares castellanoparlants, que seu a l¡¯altra banda de la taula i que va redescobrir el valenci¨¤ parlant amb dos xiques de Lleida quan vivia a C¨°rdova. Ell no en dubta: ¡°S¨®c un cas molt at¨ªpic¡±. ?s cert, i tamb¨¦ que la seua p¨¤gina funciona ¨Cacumula vora 2.700 seguidors¨C, amb una consigna clara: ¡°La meua intenci¨® era fer valorar el valenci¨¤ a Alacant, donar-li visibilitat. ?s una manera d¡¯estimular la gent i mostrar-li que es fan coses¡±. Tot aix¨°, per cert, amb una actitud positiva. No hi ha lloc, ac¨ª, per a les autoflagel¡¤lacions. ¡°Aix¨° no serveix per a res¡±.

El seu optimisme, doncs, ¨¦s un de ben informat, que no cau en el derrotisme in¨²til, per¨° tampoc en idealismes no menys eixorcs. Alacant fa temps que viu desconnectada de la llengua i de la cultura valencianes. Qu¨¨ ha fallat? Respostes impossibles. El context hist¨°ric, ¨¦s cert, no ha estat f¨¤cil, immigraci¨® i pol¨ªtiques tenebroses, s¨ª, i sobretot desmem¨°ria, a la ciutat que va pagar com cap altra la postguerra d¡¯una Guerra Civil que va veure com el seu port esdevenia s¨ªmbol, d¨¨cades abans que Miquel Grau s¡¯hi deixara la vida penjants cartells del Nou d¡¯Octubre. Referents esborrats. Al capdavall, potser ¨¦s aix¨°, l¡¯abs¨¨ncia de mem¨°ria, un d¨¨ficit cr¨°nic de passat, el que ha fet de la ciutat una urbs amn¨¨sica. ¡°A Alacant se l¡¯ha silenciada¡±, sentencia D¨¨lia. Vol pensar, per¨°, que cada vegada hi ha m¨¦s veus que trenquen un silenci d¡¯anys. ¡°Hi ha molta gent a Alacant que treballa per la normalitat ling¨¹¨ªstica del sud, perqu¨¨ Alacant recupere la capitalitat que li correspon. No reculem; anem augmentant¡±, rebla. Pedro hi est¨¤ d¡¯acord, ¡°cal traure de l¡¯armari el valenci¨¤, el poc o molt que hi haja¡±. Irene se¡¯ls mira i pensa uns quants segons: ¡°S¨ª, Alacant, encara que siga m¨ªnimament, encara batega¡±. Els altres assenteixen en el moment que el cambrer d¡¯aquesta c¨¨ntrica terrassa s¡¯acosta i ens pregunta, en un valenci¨¤ apr¨¦s lluny, si volem alguna cosa m¨¦s. De sobte em miren tots plegats: ¡°Veus?¡±.