Podem: m¨¦s democr¨¤cia, nou tauler

La majoria de la ciutadania de Catalunya i els seus representants pol¨ªtics han mostrat de manera massiva que volen votar per decidir el tipus de vinculaci¨® del seu territori amb l¡¯Estat. Ho han fet amb manifestacions, declaracions parlament¨¤ries, mocions als ajuntaments i una extraordin¨¤ria vitalitat c¨ªvica que corroboren les dades demosc¨°piques: m¨¦s d¡¯un 80% dels i les catalanes est¨¤ d¡¯acord amb ser consultat. Podem d¨®na suport al dret a decidir del poble catal¨¤. No podria ser d¡¯una altra manera: l¡¯organitzaci¨® neix amb la finalitat de radicalitzar la democr¨¤cia. Hem nascut desafiant la resignaci¨® i l¡¯alienaci¨® de l¡¯esfera p¨²blica que la descomposici¨® del r¨¨gim podria provocar: reivindicant que se surt de la crisi org¨¤nica amb m¨¦s democr¨¤cia, amb una irrupci¨® plebea, de la gent comuna, que recuperi la pol¨ªtica enfront la minoria privilegiada que s¡¯ha situat per sobre de l¡¯Estat de dret.

Dit aix¨°, estem conven?uts que el debat pol¨ªtic sobre el dret a decidir es pot veure bloquejat per la totxesa de les elits a Barcelona i Madrid. Ens sembla que ha de ser posat en relaci¨® amb la discussi¨® de quines condicions avui han anat produint un estrenyiment de les condicions democr¨¤tiques, i amb quines transformacions poden garantir el dret de la ciutadania a decidir sobre q¨¹estions territorials, econ¨°miques i socials. Aquest ¨¦s el punt cec que comparteixen avui dirigents a Espanya i Catalunya: la desconfian?a de la sobirania popular i la seva supeditaci¨® a altres criteris i poders d¡¯origen no democr¨¤tic.

Si b¨¦ l¡¯arena social catalana s¡¯ha mostrat amb gran vitalitat i creativitat, l¡¯arena institucional est¨¤ actualment bloquejada. ?s important construir nous escenaris, encarar aquesta q¨¹esti¨® (i altres) des de noves perspectives. Superar el bloqueig travessant-lo. Aix¨ª doncs, i sent conscients que el 9-N ens situa en un conflicte asim¨¨tric si comparem recursos materials i simb¨°lics que tenen a les seves mans institucions espanyoles i catalanes, per superar aquest atzucac es podrien apuntar tres escenaris.

En un Estat plurinacional, nom¨¦s l¡¯acord i la seducci¨® haurien de ser coles per reconstruir ponts

El primer passaria pel desenvolupament unilateral d¡¯un proc¨¦s de decisi¨® sobre el futur de Catalunya; convocar un refer¨¨ndum no pactat i materialitzar el seu resultat nom¨¦s amb la voluntat i acci¨® de les institucions i el teixit social. Aix¨° comportaria el desplegament d¡¯iniciatives de desobedi¨¨ncia institucional, no acatar el Tribunal Constitucional (TC) i incomplir lleis estatals. Aquest exercici d¡¯insubmissi¨® hauria de combinar-se amb l¡¯obtenci¨® d¡¯amplis suports internacionals. Ens sembla que l¡¯esb¨®s queda molt lluny de la realitat actual.

Els altres dos escenaris que poden visualitzar-se passen perqu¨¨ es produeixi algun tipus de canvi tamb¨¦ a l¡¯Estat espanyol. El segon escenari contemplaria una sortida sist¨¨mica. Passaria perqu¨¨ el TC don¨¦s una resposta r¨¤pida al recurs presentat per la Generalitat i que obr¨ªs la porta a una reinterpretaci¨® i reforma de la Constituci¨®. Amb aquest moviment es buscaria relegitimar el TC a Catalunya, aix¨ª com tamb¨¦ suposaria un aval a les bases del PP perqu¨¨ Rajoy pogu¨¦s obrir di¨¤leg, i distensionaria el context amb el resultat que PSOE i CiU podrien recuperar cert control sobre la situaci¨® mitjan?ant la recuperaci¨® del di¨¤leg.

Es tracta d¡¯una reforma constitucional des de les elits actuals que no podria quedar-se nom¨¦s en l¡¯aspecte territorial i que hauria d¡¯incorporar continguts democr¨¤tics, institucionals i socials. Una mena de restauraci¨® des de dalt que enfront¨¦s la descomposici¨® de l¡¯ordre pol¨ªtic i cultural nascut el 1978. No obstant aix¨°, no semblen trobar-se entre els dirigents pol¨ªtics de les principals formacions molts exemples d¡¯aud¨¤cia i altura de mires com per assumir aquest repte. A m¨¦s, importants sectors olig¨¤rquics semblen m¨¦s motivats per conduir l¡¯ajust en solitari i donar per amortitzat el contracte social que per arriscar una sortida reformista d¡¯abast per determinar en un escenari en canvi accelerat.

El tercer escenari seria el d¡¯una obertura democr¨¤tica i constituent que canvi? la correlaci¨® de forces a favor de les majories empobrides. La irrupci¨® de Podem a escala estatal avan?a en aquesta direcci¨®, per¨° encara falta molt cam¨ª per rec¨®rrer en l¡¯articulaci¨® de l¡¯ampli consens necessari per al canvi pol¨ªtic. En el moment de la descomposici¨® del r¨¨gim del 1978, l¡¯atrinxerament de les elits pot aguditzar la crisi i enquistar les discussions. Un proc¨¦s de reconstrucci¨® de les bases de conviv¨¨ncia, sobre la base d¡¯un nou sentit com¨² que ja exigeix transformacions inajornables. En un Estat plurinacional, nom¨¦s l¡¯acord i la seducci¨® haurien de ser coles per reconstruir ponts, en un escenari de construcci¨® de la sobirania popular davant dels poders de minories i el diktat financer assumit per les castes catalana i espanyola l¡¯¨²nica p¨¤tria de la qual real ¨¦s Su?ssa.

??igo Errej¨®n i Gemma Ubasart s¨®n membres de Podem.