Matinal de can?ons eternes

La gorra no era una cosa que portava sobre el cap, sin¨® que semblava que en form¨¦s part, com els cabells que li brollaven de la part posterior. Els pantalons texans, igual que la camisa, texana de reglament. I per descomptat, noblesa obliga, els peus enfundats en botes camperes. Un rocker de llibre. ??igo Coppel es va sincerar dient ¡°i ara escolteu-me i no sigueu gaire durs, la can?¨® que us interpretar¨¦ no ¨¦s gaire del meu estil¡±. Va comen?ar a tocar el primer acord de Hoy no me puedo levantar i just quan entrava la veu va fallar el to. El van saludar rialles de complicitat. No, no era un concert normal, entre altres coses perqu¨¨ era l'hora del vermut i a l'auditori del CaixaForum coincidien nens de cinc anys i senyores empolainades per les quals els cinquanta eren un record de joventut. ??igo Coppel, el rocker que cantava a Mecano, tamb¨¦ va riure en aquest concert inusual que presentava a Barcelona la col¡¤lecci¨® El Pa¨ªs de M¨²sica, un rep¨¤s per les millors can?ons de la nostra m¨²sica popular dels ¨²ltims trenta anys. Era tamb¨¦ una manera menys formal que un acte oficial amb parlaments de presentar l'edici¨® digital d'elpais.cat, una manera de donar la benvinguda el seu naixement amb m¨²sica.

El repertori tenia bemolls, una vintena de can?ons votades pels lectors entre les que formen part de la col¡¤lecci¨® i que va establir una llista en qu¨¨ han triomfat Sabina, Serrat i Los Secretos, els ¨²nics artistes que han col¡¤locat dues composicions en aquest imaginari col¡¤lectiu de la nostra m¨²sica popular. I ??igo, carregat amb la guitarra ac¨²stica, moviments d'artista foguejat en el circuit de bars i antres, no va poder sin¨® dedicar Y sin embargo a tots aquells que com ell s'han quedat sense entrades per als concerts del seu autor, Sabina. El p¨²blic, en bona part familiar a tenor de l'hora i de l'espai, callava amb aquest silenci que no indica desatenci¨® sin¨® emoci¨®, l'efecte que la lletra de Sabina semblava causar-los en l¡¯¨¤nim. Coppel, que havia comen?at amb una pe?a del D¨²o Din¨¢mico ¡ªposant-hi versatilitat i atreviment¡ª ja estava calent, i malgrat que al p¨²blic li costava brindar un voluntari per acompanyar-lo a l'escenari per cantar amb ell, ja estava entonat, com si all¨° fos un bar de Lavapi¨¦s ple d'aficionats entre gots.

I potser per aix¨° Coppel, en rebre un amic que es va atrevir a trencar el gel i pujar a l'escenari a cantar, va saludar primer amb un bona nit i despr¨¦s amb un bona tarda sense arribar a l'adequat bon dia. M¨¦s rialles. I aplaudiments a mansalva quan va sortir el primer voluntari de deb¨° i va emocionar cantant Paraules d¡¯amor, fins i tot quan potser pels nervis va oblidar l'inici d'una estrofa, que li va apuntar una mare que bressolava una criatura al mateix ritme que somreia i movia el cap. Despr¨¦s va arribar Mediterr¨¢neo i la poca contenci¨® que quedava es va fondre en "lo que duran dos peces de hielo en un g¨¹squi on the rocks", que cantava Sabina en els llavis de Coppel. La recta final va combinar dues peces enormes. Amb El sitio de mi recreo el silenci es va fer profund, un moment ¨¤lgid d¡¯estremiment, mentre que amb Volando voy, ¡°una pe?a que mai falla al carrer¡±, va dir Coppel, el so de la gent picant de mans van galopar per l'aire. Era el final d'un mat¨ª que per moments va semblar una nit. Les grans can?ons no miren el rellotge.