Parlar catal¨¤, sentir-se aragon¨¨s

Hi ha unes comarques aragoneses frontereres amb Catalunya a l'altura de Lleida que uns les anomenen Arag¨® Mitj¨¤; d'altres, Baix Cinca; d'altres, Franja de Ponent. Encara que se senten aragonesos fins a la medul¡¤la, molts dels seus 60.000 habitants parlen catal¨¤. Per¨° hi ha qui assegura que el que parlen en realitat ¨¦s aragon¨¨s antic derivat del llemos¨ª, un dialecte de l'idioma occit¨¤.

¡°Sobre la q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica sempre he dit que a Fraga no tenim cap problema perqu¨¨ ens identifiquem perfectament amb la nostra manera de parlar¡±, assegura Santiago Esc¨¢ndil, alcalde de Fraga, del PP. ¡°Tot i que nosaltres aqu¨ª sempre ho hem anomenat fragat¨ª, tenim molt clar que tot ve del mateix i no hi ha hagut cap problema. I potser s'ha intentat massa fer servir l'idioma per separar en lloc de per unir¡±, afegeix.

Esc¨¢ndil creu que ¡°Madrid s'ha equivocat en no recon¨¨ixer les diferents formes de llengua que hi ha a Espanya¡±, i subratlla: ¡°A Fraga som molt aragonesos, ens considerem espanyols, per¨° mai hi ha hagut cap rebuig al catal¨¤ ni a Catalunya, al contrari, perqu¨¨ vivim al costat i tenim molts vincles, sobretot amb Lleida. Hem viscut molt de cara a Lleida en tots els ¨¤mbits. Anem al cinema, a la universitat, a l'hospital, hi naixem, tots hi tenim algun parent...¡±.

Per¨° gent com ?ngel Hern¨¢ndez, fundador de la Federaci¨® d'Associacions Culturals de l'Arag¨® Oriental (FACAO), denuncia que ¡°l'objectiu ¨¦s la catalanitzaci¨® de l'Arag¨®¡±. "El problema ¨¦s els Pa?sos Catalans. ?s un problema pol¨ªtic, no ¨¦s un problema ling¨¹¨ªstic. Estan fent servir la llengua com a cavall de Troia per ficar-se a tot arreu, per crear aquesta uni¨® que no existeix: el valenci¨¤ ¨¦s catal¨¤, el mallorqu¨ª ¨¦s catal¨¤, el que es parla a l'Arag¨® Mitj¨¤ ¨¦s catal¨¤, el que es parla al sud de Fran?a ¨¦s catal¨¤. Tot ¨¦s catal¨¤, quan ¨¦s una mentida com un piano", afegeix, apassionat. ¡°El que es parla a Fraga ¨¦s l'aragon¨¨s antic, que s'assemblava molt al catal¨¤¡±. Una tesi a la qual va donar suport el Govern aragon¨¨s amb una llei que es refereix al catal¨¤ parlat a la zona com a ¡°llengua aragonesa pr¨°pia de l'¨¤rea oriental¡±, que els cr¨ªtics de la llei l'anomenen sarc¨¤sticament lapao.

Magda Godia, alcaldessa socialista de Mequinensa, creu que barrejar llengua i territori ¡°mostra un desconeixement total de la realitat en aquests pobles de la Franja i ¨¦s crear problemes on no n'hi ha¡±. ¡°Sempre hem defensat que som pobles de l'Arag¨® de parla catalana i que cal distingir tres conceptes: ser, sentir i parlar. Jo s¨®c de l'Arag¨®. Cadasc¨² sent el que sent. I quan parlo de llengua nom¨¦s parlo de llengua. Amb la llengua que parlo s¨¦ que tinc unes relacions extraordin¨¤ries amb Catalunya, on tamb¨¦ parlen la meva llengua. Per tant, la llengua ens uneix, no ens ha de separar¡±.

¡°Fa molt mal que a l'Arag¨® s'interpreti la llengua com una confrontaci¨® en comptes de veure-ho com una riquesa, en lloc de pensar com una comunitat que t¨¦ tres lleng¨¹es i les hauria de cuidar i potenciar. Jo envejo com Catalunya defensa i protegeix la seva llengua. Voldria que l'Arag¨® fes exactament el mateix¡±, diu God¨ªa.