El divorci entre Catalunya i Espanya

Ho mostren totes les enquestes: Espanya est¨¤ immersa en una profunda crisi de confian?a pol¨ªtica. El Govern espanyol, el Parlament, l'Administraci¨® p¨²blica, la Corona, la Just¨ªcia i, molt particularment, els partits i la classe pol¨ªtica estan patint una severa deterioraci¨® de la seva imatge. Segons el Centre d'Investigacions Sociol¨°giques (CIS), la preocupaci¨® per la corrupci¨® est¨¤ en m¨¤xims hist¨°rics i pr¨¤cticament ning¨² confia en els partits.

La crisi de confian?a pol¨ªtica que viu Espanya ha afectat totes les peces que conformen el nostre sistema, incloent-hi tamb¨¦ el model d'organitzaci¨® territorial. En efecte, durant els ¨²ltims anys s'ha produ?t un augment considerable del nombre ciutadans que valoren negativament el funcionament del nostre Estat de les autonomies. Tot i que abans de la crisi econ¨°mica la majoria tenia una opini¨® favorable cap a les autonomies, actualment passa el contrari.

?s un error pensar, doncs, que la desafecci¨® cap al model territorial ¨¦s un problema exclusivament catal¨¤, ja que es tracta d'un fenomen que ha tingut lloc a totes les comunitats aut¨°nomes, sense excepcions. I ¨¦s que les difer¨¨ncies entre Catalunya i la resta d'Espanya no es troben tant en el diagn¨°stic que el model territorial est¨¤ en crisi com en les solucions que es proposen. Malgrat que entre els espanyols han augmentat els partidaris d'un Estat unitari sense autonomies, entre els catalans s'aposta cada vegada m¨¦s per la independ¨¨ncia.

A Catalunya s'ha produ?t durant els ¨²ltims anys un ascens sense precedents de les tesis sobiranistes. Els partidaris de la independ¨¨ncia han crescut entre un 50% (segons el CIS) i un 85% (segons el CEO) des del 2011. Aquest espectacular auge del sobiranisme s'ha produ?t de forma relativament transversal, al marge de l'edat, el nivell educatiu, la classe social o el lloc de resid¨¨ncia. Tot i aix¨°, els ritmes de creixement han estat desiguals, ja que el suport a l'independentisme s'ha produ?t de forma not¨°riament m¨¦s acusada entre les classes m¨¦s acomodades.

Si el sobiranisme ha guanyat terreny de forma molt notable entre els catalans, a la resta d'Espanya l'opini¨® p¨²blica s'ha mogut en la direcci¨® oposada. Segons el CIS, entre el 2011 i el 2012 es va produir un augment molt considerable dels ciutadans partidaris de desfer-se de les comunitats aut¨°nomes. Fins i tot algunes empreses demosc¨°piques destacades (per exemple, MyWord) mostraven llavors que una Espanya unit¨¤ria sense autonomies se situava com la principal prefer¨¨ncia territorial dels espanyols. Des de finals del 2012, aquesta tend¨¨ncia s'ha estancat i fins i tot s'ha revertit molt lleugerament. Malgrat aquesta t¨ªmida reconciliaci¨® amb l'Estat de les autonomies, la demanda d'una Espanya unit¨¤ria es mant¨¦ com el model territorial preferit entre els ciutadans de regions com Madrid o l'Arag¨®.

En suma, tant entre l'opini¨® p¨²blica catalana com entre l'espanyola ha crescut de forma molt notable la sensaci¨® que l'actual Estat de les autonomies est¨¤ esgotat. No obstant aix¨°, el model alternatiu que proposa cadasc¨² ¨¦s diametralment oposat. No hi ha dubte que aquest panorama representa un veritable problema per a l'entesa entre les diverses comunitats aut¨°nomes. Avui m¨¦s que mai necessitem governants amb lideratge i voluntat de comprom¨ªs que ajudin a revertir aquest divorci entre catalans i espanyols. De moment, cap de les parts sembla que estigui per la labor.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat Carlos III de Madrid.