Banalitzar el present i el futur

A la Barcelona de 2024 el m¨®n de l'educaci¨® haur¨¤ canviat enormement. Ja no tindrem un ministre que vol espanyolitzar els nens, sin¨® un ministre nostre, catal¨¤. Les tradicions no estaran en perill perqu¨¨ Catalunya no haur¨¤ deixat de ser cristiana. Tampoc no hi haur¨¤ corrupci¨®, perqu¨¨, sense saber ben b¨¦ com, la independ¨¨ncia arrasar¨¤ amb tot. Els africans amb carretons de ferralla ja no recorreran els carrers de la ciutat gr¨¤cies a la gesti¨® d'un Estat propi que treballar¨¤ per al benestar social. Tampoc no es pagaran tipus marginals del 56% de l'IRPF, perqu¨¨ gr¨¤cies al fet que la Generalitat ha fet pol¨ªtiques adequades per al teixit empresarial tot anir¨¤ sobre rodes. El 2024 fins i tot el MIT de Boston envejar¨¤ l'embranzida de la investigaci¨® barcelonina.

Totes aquestes afirmacions es van sentir al Sal¨® de Cent dimecres passat, durant la presentaci¨® del llibre blanc Barcelona, capital d'un nou Estat. Un total de 148 persones han participat en aquest exercici de pensar com seria la capital d'una Catalunya independent. El resultat ¨¦s desigual, com passa en tots els grups humans de m¨¦s d'una persona. Els articles de reflexi¨®, an¨¤lisi i concreci¨® acompanyen uns altres de xerinola pura. Els textos constitueixen un bon reflex de la pluralitat intel¡¤lectual de Catalunya, per¨° sobretot, com la presentaci¨® de l'obra va posar en relleu, s¨®n una bona instant¨¤nia d'un pa¨ªs que tracta de sublimar amb la independ¨¨ncia les seves frustracions presents.

L'actitud del Govern central adoba de forma extraordin¨¤ria aquesta tend¨¨ncia. Tancar-se en banda al di¨¤leg, utilitzar la judicialitzaci¨® com a arma pol¨ªtica i la Constituci¨® com a front¨® ha generat m¨¦s independentistes que la tasca proselitista de l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta atmosfera viciada, amanida amb el bombardeig de la premsa cavern¨¤ria nacionalista espanyola, ha contribu?t a la banalitzaci¨® de la independ¨¨ncia, a fer creure en el seu cost zero, a pensar que en un tancar i obrir d'ulls tot haur¨¤ canviat i viurem en r¨¨gim igualitari de falansteris (tan cristians com catalans ¡ªque Fourier ens perdoni¡ª) i, segur, que amb impost de societats model illes Caiman.

Des del mateix camp sobiranista hi ha els qui adverteixen d'aquesta banalitzaci¨®, d'aquest canvi sense dolor. El diputat David Fern¨¤ndez, de la Candidatura d'Unitat Popular, ha reiterat que el proc¨¦s d'independ¨¨ncia ¨¦s un cam¨ª no exempt de dificultats i problemes. L'historiador Josep Fontana advertia, en una entrevista de Carles Geli, dijous passat a les p¨¤gines del Quadern: ¡°Amb aquesta idea que la independ¨¨ncia ¨¦s q¨¹esti¨® de mesos, preveig que hi haur¨¤ desencantament; no hi veig condicions objectives perqu¨¨ es pugui concedir en mesos. En aix¨° hem fallat¡±.

En el fons, la banalitzaci¨® del futur suposa fer el mateix amb el present. Per aix¨° s¨®n d'agrair reflexions com les que va apuntar en la presentaci¨® al Sal¨® de Cent del llibre blanc municipal Barcelona, capital d'un nou Estat, la llibretera Isabel Sucunza. Ella, des de la seva experi¨¨ncia quotidiana al Raval, ha apr¨¨s que el turisme tronat despla?a els habitants del barri i que aquest model de ciutat actual ajuda a ¡°no somiar barris, perqu¨¨ despr¨¦s te'ls desfan¡±. El futur es prepara barrejant a les prestatgeries de la seva Llibreria Calders els llibres en catal¨¤, castell¨¤, angl¨¨s o franc¨¨s, encara que amb aix¨° es desafi? algun client d'ideologia monoling¨¹e.

No ¨¦s una mala lli?¨® en una setmana en qu¨¨ l'Ajuntament de Barcelona va concloure amb una nota de 58 l¨ªnies els 16 desnonaments programats per dilluns passat a Nou Barris, una ¡°marat¨® macabra¡±, en paraules utilitzades per Clara Blanchar en aquestes mateixes p¨¤gines. Per¨° per desgr¨¤cia ¨¦s una realitat habitual en aquests barris de la perif¨¨ria nord, que s'han acostumat a conviure amb prop de 15 o 20 ordres de desallotjament a la setmana. Cada cas ¨¦s una mostra d'aquesta ciutat que no apareix en guies tur¨ªstiques ni campanyes publicit¨¤ries. Com el de Jorge Eduardo Revilla, equatori¨¤, i la seva parella. Viuen en un habitacle de 20 metres en un soterrani del carrer de Casals i Cuber¨®. O el desnonament del fill d'Antonia Cabrera, al carrer de Formentera, per un deute de 950 euros. L'endem¨¤ d'aquest dilluns negre es col¡¤locava la primera pedra de la Barcelona que obre les portes al luxe de la nova Marina Vela, al peu de l'hotel W. L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha investigat l'origen dels diners previstos per a la instal¡¤laci¨®. I ha concl¨°s que procedeix d'una xarxa "opaca", en la qual participen oligarques russos.

La Barcelona i la Catalunya del futur, segons qui les administri, no cal que siguin diferents de les actuals. Aix¨° dependr¨¤ de models econ¨°mics i socials concrets sobre els quals els ciutadans tamb¨¦ tenen tot el dret a decidir.