Artur Mas recupera el tim¨®

La foto era l'¨¨xit m¨ªnim assegurat. Artur Mas la va obtenir. Les cues enormes a les portes dels col¡¤legis electorals s¨®n l'expressi¨® pl¨¤stica del desig ¨¤mpliament compartit de decidir el futur de les relacions de Catalunya amb Espanya a trav¨¦s del vot. Aix¨° est¨¤ fet i ¨¦s dif¨ªcil que alg¨² ho sotmeti a discussi¨®. El problema existeix, t¨¦ dimensions serioses i ha estat perfectament captat pels periscopis del m¨®n sencer.

No ens ha d'estranyar. Sab¨ªem segons les enquestes que la idea de votar en una consulta, amb totes les seves variants, era compartida pel 80 per cent de la poblaci¨®. Uns volien un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, uns altres una consulta acordada i legal i uns altres m¨¦s aquest proc¨¦s participatiu d'ahir o el que fos, per¨° tots estaven d'acord que nom¨¦s un clau en treu un altre: la sent¨¨ncia del Constitucional, que va esmenar el 2010 un Estatut aprovat per tres cambres representatives (Parlament catal¨¤, Congr¨¦s i Senat espanyols) i pel cos electoral catal¨¤ en refer¨¨ndum, obliga primer a oferir una nova proposta de relaci¨® i despr¨¦s a preguntar als catalans com volen que sigui.

Fins ara, amb l'excepci¨® de l'encara boirosa reforma constitucional federalista del PSOE, l'¨²nica proposta que havia aparegut sobre la taula era la de la independ¨¨ncia. Ning¨² ha de sorprendre's per tant de l'¨¨xit de la jornada d'ahir, tot i les enquestes sobre identitats compartides i sobre prefer¨¨ncies majorit¨¤riament federalistes o de tercera via. Molts dels que van anar a votar no desitgen la independ¨¨ncia o es sentirien perfectament c¨°modes amb f¨®rmules federalistes o amb un pacte fiscal. Tamb¨¦ en s¨®n molts, fins i tot entre els que volen la independ¨¨ncia, que haguessin preferit votar en una consulta legal i pactada.

Convocar eleccions immediatament hagu¨¦s estat l'¨²nic cam¨ª raonable per a un president desautoritzat davant dels seus seguidors

El punt de convicci¨® que pogu¨¦s faltar el va satisfer amb escreix la ret¨°rica excitada i pobra d'arguments que han anat suscitant les iniciatives sobiranistes i els ¨²ltims esfor?os per prohibir les urnes, el recurs del Govern central en contra del proc¨¦s participatiu incl¨°s. Votar ¨¦s bell i votar quan alg¨² pret¨¦n prohibir-ho o impedir-ho afegeix un plus d'atractiu a les urnes. Ho era en sortir del franquisme i per a molts catalans ho ha estat ara intentant respondre una pregunta que ning¨² havia gosat formular fins ahir mateix com ¨¦s saber si volen que Catalunya sigui independent. Encara que no sigui un refer¨¨ndum, encara que no sigui una consulta, encara que no sigui ni tan sols un proc¨¦s participatiu, ja que el Govern l'ha recorregut davant dels tribunals, amb el sol fet d'expressar un desig, aquest desig, encara que despr¨¦s no es realitzi, n'hi ha prou per a molts ciutadans catalans per sentir-se satisfets i fins i tot agra?ts amb el president Mas, que ¨¦s qui l'hi ha facilitat.

Un cop feta la foto d'expressi¨® del desig, conv¨¦ entrar en el detall de les xifres de participaci¨®: la proporci¨® de vots del doble s¨ª i del no a la primera o a la segona pregunta ¨¦s menys important o gens. Cal fer projeccions sobre el que signifiquen de cara a unes eleccions auton¨°miques i fins i tot a una consulta acordada i legal en la qual participessin els que van preferir quedar-se a casa ahir. Per¨° aix¨° no t¨¦ rellev¨¤ncia ara, perqu¨¨ continua establint l'an¨¤lisi en el pla dels desitjos, en el que la gent vol, no en el que la gent pot. La participaci¨® interessa, en canvi, perqu¨¨ la xifra expressa sobretot el calibre de l'arma que els ciutadans han posat a les mans de Mas per seguir liderant el proc¨¦s, no el que la gent vol sin¨® el que Mas pot fer.

Amb una participaci¨® molt baixa, posem per sota del mili¨®, Artur Mas sortiria seriosament tocat de l'envit. El seu proc¨¦s participatiu no hauria tingut credibilitat ni entre els sobiranistes: un segon frac¨¤s a afegir al de les eleccions de 2012, quan va voler una majoria indestructible i va perdre 12 diputats. Mariano Rajoy no va imaginar cap estrat¨¨gia per aconseguir aquest escac i mat. Convocar eleccions immediatament hagu¨¦s estat l'¨²nic cam¨ª raonable per a un president desautoritzat davant dels seus seguidors? i, sobretot, davant del Govern espanyol. Ning¨² tret de Converg¨¨ncia acceptaria en tal cas la seva intenci¨® d'encap?alar una llista ¨²nica independentista. Una ¨¤mplia i somrient avinguda s'hauria obert en tal cas davant Oriol Junqueras i la seva Esquerra Republicana. Era l'escenari preferit del PP: ja s'assabentaran els catalans del que val Esquerra sola.

Una participaci¨® considerable, al voltant dels dos milions, significa tot el contrari per Artur Mas. Li ofereix la possibilitat de recuperar el lideratge ¨²nic del proc¨¦s que va perdre en les eleccions de 2012 en favor de Junqueras i en algun grau de les senyores Forcadell i Casals. I amb el tim¨®, t¨¦ tamb¨¦ l'oportunitat de reprendre el control del calendari i fins i tot del programa sobiranista, perdut en aquella ocasi¨®. No ¨¦s oci¨®s recordar que el pacte d'estabilitat parlament¨¤ria signat entre CiU i Esquerra preveia fer una consulta el 2014; per¨° no parlava directament d'independ¨¨ncia, sin¨® d'un Estat propi dins d'Europa, i establia unes excepcions respecte de la data en cas que no hi hagu¨¦s les condicions per fer-la. Amb un Mas afeblit, tot va prendre el caire m¨¦s extremat possible.

Despr¨¦s d'haver desafiat Rajoy i haver-li guanyat l'envit, sobretot en el pl¨¤nol medi¨¤tic, el de la foto, que tant importa en la pol¨ªtica internacional d'avui, Artur Mas t¨¦ ara m¨¦s autoritat davant dels seus seguidors per procurar allargar la legislatura fins al 2016, en comptes de precipitar-se a unes eleccions que nom¨¦s convenen a Esquerra. T¨¦ a m¨¦s l'oportunitat d'obrir un nou torn de di¨¤leg, governar una mica despr¨¦s de no haver governat gens en dos anys, pactar almenys l'abstenci¨® amb el PSC i el PP per fer els pressupostos de 2014 i esperar tranquil¡¤lament, sense l'excitaci¨® d'una data compulsiva, al fet que canvi? la correlaci¨® de forces en el conjunt d'Espanya. Tot aix¨° ¨¦s el millor del 9N: que ja ¨¦s passat i no hi ha cap data que faci de topall a partir d'ara. Per tant, temps i obligaci¨® per al di¨¤leg i per al pacte, des de la for?a que cadascun ha obtingut despr¨¦s d'aquest llarg, tedi¨®s i exasperant envit.