Fingir no ¨¦s enganyar

La novel¡¤l¨ªstica de Valent¨ª Puig (Palma de Mallorca, 1949), des de Complot (1986) fins a La vida ¨¦s estranya (2012), pot irritar i decebre el lector excessivament convencional perqu¨¨ se centra m¨¦s en els processos mentals dels personatges que no pas en les seves viv¨¨ncies, perqu¨¨ sempre sorpr¨¨n amb un rumb ins¨°lit, com si neglig¨ªs a prop¨°sit la construcci¨® argumental, o com si no pretengu¨¦s anar enlloc i la novel¡¤la no tingu¨¦s cap m¨¦s ra¨® de ser que ella mateixa, perqu¨¨ no importa tant qu¨¨ s¡¯esdevindr¨¤ a la pr¨°xima frase com saber qu¨¨ est¨¤ passant a la que s¡¯est¨¤ llegint: la densitat de la prosa de Puig exigeix un tempo lento, i la seva pr¨¤ctica de l¡¯escriptura el distancia molt de ser l¡¯autor ideal per a una ¨¨poca captiva de la pressa, de les explicacions absolutes dels titulars de les not¨ªcies, i de la cruesa de les imatges. Com si buid¨¦s tots els armaris de la imaginaci¨® verbal i ho aprofit¨¦s i ho mescl¨¦s tot, sempre atent a l¡¯harmonia aut¨°noma de les paraules i al seu suggeriment, de la prosa de Puig es podria dir el mateix que deia Julien Gracq de la de Chateaubriand a la Vida de Ranc¨¦: la seva prosa tamb¨¦ ¨¦s una suma de missatges en Morse, bruscos, entretallats, que interrompen de sobte la narraci¨®, com si es captessin d¡¯un altre planeta. Tamb¨¦ ¨¦s una veritat coneguda que el secret de la literatura de tots els temps no es revela si el lector no hi inverteix esfor?, perspic¨¤cia i paci¨¨ncia, i que els escriptors de deb¨° saben confondre i orientar alhora.

La vida ¨¦s estranya, en un principi, s¨®n les mem¨°ries que escriu Oleguer Reg¨®s, l¡¯¨²ltim membre d¡¯una fam¨ªlia carlina, a l¡¯edat de seixanta anys, per fer saber qui ¨¦s i qu¨¨ ha fet i desmentir d¡¯aquesta manera el rumor que circula pel caf¨¨ del seu poble natal ¡ªTossals, a la Catalunya profunda¡ª, que ¨¦s un ¡°fracassat sense pal¡¤liatius¡± i un ¡°paranoic¡±. Ha publicat un llibre d¡¯erudici¨® local, Hist¨°ria de l¡¯ermita de la Salvaci¨®, i des de fa anys es documenta met¨°dicament per escriure l¡¯estudi definitiu sobre les lleis de la Hist¨°ria. Tot i que els caps de setmana visita el seu poble, viu a Barcelona, ha tractat un mecenes nacionalista que acaben d¡¯empresonar per corrupci¨®, vol prendre grans decisions i s¡¯ha de conformar amb la contemplaci¨® del terrabastall de la crisi econ¨°mica, l¡¯hegemonia de la mediocritat i els desequilibris i les inconnexions que contaminen el present. En un principi, el protagonista sembla complir amb el pacte establert, i confia al lector els avatars ¨¨pics de la seva fam¨ªlia i els episodis vitals que han anat forjant el seu car¨¤cter ¡°d¡¯home d¡¯inacci¨®¡±, el seu itinerari sentimental i les relacions dels seus afectes.

Per¨°, de mica en mica, va adquirint consist¨¨ncia la intu?ci¨® que potser hi ha una discrep¨¤ncia entre el que afirma ser i el que probablement ¨¦s ¡ªi aqu¨ª apareix l¡¯humor despietat de l¡¯autor¡ª, i que tampoc fa el que ha prom¨¨s fer ¡ªconfessar-se¡ª perqu¨¨ vaga com un somn¨¤mbul entre els seus records, espigolant aqu¨ª i all¨¤ ecos, refer¨¨ncies vitals i noms d¡¯amics i coneguts, sense dotar a penes el conjunt de cohesi¨®, com si no hi hagu¨¦s concatenaci¨® entre les escenes, o com si les escenes es convertissin en un seguit d¡¯estampes independents i espectrals, ja sigui en forma de conte, d¡¯assaig o de fragment d¡¯alt fulgor po¨¨tic: les frases, les met¨¤fores, els s¨ªmils ¡ªque sovint nom¨¦s existeixen per la seva pr¨°pia bellesa inexplicable¡ª semblen encendre¡¯s bruscament, com avisos d¡¯alguna cosa que despr¨¦s no es formula i que el lector ha d¡¯omplir amb la imaginaci¨®.

A La vida ¨¦s estranya, Puig ha escrit un concert d¡¯idees d¡¯una elaborada concisi¨® on el llenguatge i el pensament salten de sorpresa i meravella, per¨° de tant en tant un solo de melancolia il¡¤lumina el relat amb la llum d¡¯una bellesa verbalment torbadora. L¡¯efecte ¨¦s formidable: Oleguer Reg¨®s s¡¯exhibeix meditabund o sublim mentre magnifica amb una set desbordada de grandesa l¡¯¨¤nsia de ser una gl¨°ria local, per¨° en escriure els seus records segurament ignora que si els millora ¨¦s perqu¨¨, en comptes de ser un notari de la seva vida, ¨¦s un escriptor que es ref¨¤ gr¨¤cies a l¡¯estil, perqu¨¨ per a ell fingir no ¨¦s enganyar sin¨® perfeccionar-se a trav¨¦s de la literatura: es pot tornar a Chateaubriand i dir tamb¨¦ que la perfecci¨® no destrueix la veritat.

?