Un catal¨¤ de retruc

L'arquitecte angl¨¨s David Mackay (Eastbourne, East Sussex 1933), un dels pares de la Vila Ol¨ªmpica de Barcelona, amb Oriol Bohigas i Josep Martorell, que va transformar el litoral barcelon¨ª de cara als Jocs del 1992, ha mort aquest dimecres amb 81 anys.

El seu definitiu establiment a Barcelona tres anys abans, havia anar precedit per una complexa amalgama de pa?sos, de ciutats, de lleng¨¹es i escoles, per les quals va transitar quan era nen, que li donaven aquell aire lleugerament cosmopolita. En realitat, deia sovint, no acabava de sentir-se de cap naci¨®, no sentia la crida de cap sentiment nacionalista. Una afirmaci¨® que, els que vam tenir la sort de con¨¨ixer-lo, enten¨ªem que no estava nom¨¦s motivada pel seu cosmopolitisme sin¨® pel seu convenciment moral.

En el seu llibre de mem¨°ries Un catal¨¤ de retruc ens sorpr¨¨n amb magn¨ªfics secrets que no es van revelar mai. Un llibre que comen?a amb certa dificultat, per¨° quan ho aconsegueix, ens apassiona. Tamb¨¦ el mateix David Mackay comen?ava les converses, pensatiu, pausat, amb certa dificultat, per¨° una vegada arrencava descobries un personatge ir¨°nic, amb gran finor en la descripci¨® d'ambients familiars i un narrador d'an¨¨cdotes que sempre ens feien somriure.

Recordo episodis del seu aprenentatge del catal¨¤ i del castell¨¤ que nom¨¦s ell podia descriure amb tanta ironia. El catal¨¤ el va aprendre a l'esgl¨¦sia!, escoltant els sermons sobre la nova teologia que gaireb¨¦ sempre anaven a c¨¤rrec de Joan Jarque, germ¨¤ de Roser Jarque, la seva dona. En canvi, el castell¨¤ va intentar aprendre¡¯l veient pel¡¤l¨ªcules de l¡¯Oest que, com l'argument, sempre era el mateix. Tenien l'avantatge, deia, que li donaven temps per pensar. Resultat: no va aconseguir parlar castell¨¤ mai.

La seva incorporaci¨® definitiva a l'estudi de Bohigas i Martorell va ser fonamental per a l'evoluci¨® dels projectes que sortien d'aquell despatx.

Certament va aportar una nova modernitat, unes formes de projectar, d'entendre l'arquitectura, ben diferent de la que planejava aquells anys a Catalunya. I aquella nova mirada va venir a sumar-se a l'esfor? per recuperar la modernitat que arquitectes com Sostres, Bohigas, Martorell, Moragas, Gili, etc¨¨tera, havien iniciat aglutinats pel Grup R.

No crec que m¡¯equivoqui, veient l'extensa obra d¡¯MBM, si entreveig la bona sincronitzaci¨® que sempre va existir entre els avui ja vells arquitectes durant m¨¦s de 50 anys.

Avui se'n va, doncs, un arquitecte fonamental en els inicis de la recuperaci¨® de l'arquitectura moderna a Catalunya.