Tenim assaig?

L¡¯any 1925, en un article intitulat Una generaci¨® sense novel¡¤la Carles Riba analitzava amb arguments de sana intel¡¤lig¨¨ncia la idea, o el fet, que Catalunya no tenia novel¡¤la, o la tenia petita. Per¨° ni ell ni cap dels defensors d¡¯una s¨°lida tradici¨® novel¡¤l¨ªstica (cosa de tot punt impossible, perqu¨¨ en aquell temps els autors catalans s¡¯havien d¡¯emmirallar en la novel¡¤la del XV) no van aconseguir cap prosperitat per a la novel¡¤la catalana: Riba i molts cr¨ªtics que l¡¯havien precedit van diagnosticar com calia aquesta mancan?a ¡ªque encara ¨¦s un fet, per¨° menys¡ª per¨° no van poder col¡¤laborar en la producci¨® d¡¯una novel¡¤l¨ªstica de patent, com la que hi havia, aleshores, a Fran?a, Anglaterra o Alemanya. Al cap i a la fi, Riba va ser el primer traductor universal d¡¯una narraci¨® de Kafka, Un fratricidi, a la revista La M¨¤ Trencada, el 1924. D¡¯antenes, com a Eugeni d¡¯Ors, no li¡¯n faltaven i, com D¡¯Ors, sempre va preuar la gran poesia catalana del primer ter? del segle XX mentre blasmava aquesta novel¡¤l¨ªstica d¡¯¨ºtre pour la maison que era la que havien produ?t els modernistes (menys V¨ªctor Catal¨¤) i la que no havien ni intentat els noucentistes, sens dubte a causa de la inflaci¨® po¨¨tica de la seva generaci¨®.

Per¨° ni Riba ni ning¨² no va plantejar l¡¯altra de les q¨¹estions punyents del panorama literari catal¨¤: tampoc no ten¨ªem una assag¨ªstica catalana de qualitat, i, a difer¨¨ncia de la novel¡¤la, que ha guanyat una mica de terreny i ha recuperat una bona part del temps perdut, continuem no tenint una tradici¨® d¡¯assaig com han tingut, des de fa segles, els pa?sos d¡¯Europa. Hi ha hagut, tradicionalment, molt bona filologia a Catalunya, molta investigaci¨® i recuperaci¨® arqueol¨°gica que calia dur a terme, moltes tesis doctorals publicades per compte dels autors i poc llegides, per¨° minsos resultats en el camp del que entenen per ¡°assaig¡± els pobles m¨¦s cultes del continent.

?s cert que els francesos, per exemple, es van passar ben b¨¦ dues d¨¨cades publicant una dosi espantosa d¡¯assajos de caire semi¨°tic i estructuralista, i que els alemanys han escrit, al darrer mig segle, molt m¨¦s d¡¯assaig hist¨°ric i filos¨°fic que assaig en els termes m¨¦s universals del terme: val a dir la temptativa de penetrar amb sentit com¨² i una llengua passadora els vaivens d¡¯all¨° que en llat¨ª se¡¯n deia mores, els costums de cada dia.

Qui m¨¦s b¨¦ ha conreat el camp de l¡¯assaig en els termes que acabem d¡¯apuntar s¨®n els anglesos i els nord-americans. Hem tingut mai nosaltres ¡ªexceptuem-hi les proses de Carner o de Sagarra, tamb¨¦ els papers de Riba (encara que estiguin escrits amb sintaxi grecollatina), o m¨¦s tard Joan Fuster i uns quants m¨¦s¡ª, hem tingut, d¨¨iem, un assaig divulgatiu, apte per a moltes edats, que entri a fons, per¨° de manera intel¡¤ligible i mai dogm¨¤tica, en les grans q¨¹estions d¡¯ordre religi¨®s, educatiu, moral, filos¨°fic, pol¨ªtic, literari i de la vida quotidiana com han tingut i encara tenen els pa?sos angl¨°fons?

Tot aix¨° ens ve al cap despr¨¦s de la lectura de dos llibres molt importants de Roger Shattuck, l¡¯un tradu?t i dues vegades editat en castell¨¤ (Conocimiento prohibido, Taurus, 1998 i ss.) i Candor and Perversion (Norton, 1999), aquest no tradu?t ni al catal¨¤ ni al castell¨¤. En la l¨ªnia tra?ada per aquesta tradici¨® moral que diria que arrenca d¡¯Emerson (visible a Joan Maragall) i arriba fins a ell mateix, passant per Lionel Trilling, Virginia Woolf, Mary McCarthy o Susan Sontag, Shattuck ens ha ofert, entre altres, dos llibres d¡¯assag¨ªstica al m¨¦s pur estil anglosax¨®. El primer dels esmentats entra a fons en el comentari de grans autors i llibres ¡ªMadame de Lafayette, Goethe, Melville, Dickinson o Camus¡ª i en l¡¯altre tot gira a l¡¯entorn de dos temes cabdals, molt propis de l¡¯escriptura moral¨ªstica (un cop m¨¦s, de mores, costums i fets de cada dia), ¨¦s a dir: l¡¯educaci¨® liter¨¤ria considerada com a forja d¡¯una bona ciutadania, capa? de distingir entre racionalitat i fal¨°rnies, i la definici¨® i tossuda preservaci¨® del gran c¨¤non de les lletres d¡¯Occident (l¡¯art de separar el gra de la palla, i de no tenir manies a l¡¯hora de fer llegir als estudiants primer George Eliot o Vinyoli, i molt m¨¦s tard, potser mai, Pedrolo o Mart¨ª i Pol).

?