¡°La Transici¨® va ser una impostura¡±

Una pregunta crucial sobrevola l'¨²ltima novel¡¤la de Javier Cercas (Ibahernando, C¨¤ceres, 1962), El impostor (Random House): tota vida t¨¦ una mentida dins? Tota exist¨¨ncia t¨¦ alguna cosa de ficci¨®? I, anant m¨¦s lluny, a les seves p¨¤gines sorgeix una altra q¨¹esti¨® m¨¦s important: tota hist¨°ria col¡¤lectiva ¨¦s, en el fons, un invent? Cercas torna a la Guerra Civil, que va tractar a Soldats de Salamina, i a la Transici¨®, que emmarca el seu llibre sobre el 23-F, Anatomia d'un instant, per construir el que anomena una novel¡¤la sense ficci¨® entorn de la figura d'Enric Marco, el nonagenari barcelon¨ª que es va inventar una vida amb tanta habilitat que va acabar sent president de l'Amical de Mauthausen sense haver estat detingut mai en un camp nazi com va mantenir durant d¨¨cades. Nom¨¦s el 2005, gr¨¤cies al treball d'un historiador, Benito Bermejo, es va desvelar la immensa mentida.

Potser perqu¨¨ tota novel¡¤la ¨¦s necess¨¤riament una impostura, els impostors tenen una profunda tradici¨® liter¨¤ria, des de Jean-Claude Romand, que va assassinar tota la seva fam¨ªlia perqu¨¨ no descobrissin que els mentia des de feia anys, un cas real que Emmanuel Carr¨¨re va retratar a L'adversari, fins al personatge central de Patricia Highsmith, Tom Ripley, un mentider despietat de ficci¨®, encara que ple de realitat. Cercas dialoga amb la hist¨°ria i amb la literatura en un llibre que arrossega el lector a molts racons de la seva pr¨°pia mem¨°ria, personal i col¡¤lectiva.

PREGUNTA. En el seu llibre hi ha diverses refer¨¨ncies a L'adversari, d'Emmanuel Carr¨¨re, que tamb¨¦ retrata la vida d'un tremend impostor i la relaci¨® amb l'autor d'una novel¡¤la de no-ficci¨® sobre ell. Com ha dialogat amb aquest llibre durant la seva investigaci¨® sobre Marco?

RESPOSTA. Quan vaig publicar la meva segona novel¡¤la, El inquilino, Sergi P¨¤mies em va dir: ¡°Has llegit El bigoti, de Carr¨¨re? T¨¦ molt a veure amb el que tu escrius¡±. Me'l vaig llegir, i tenia ra¨®. Encara que Carr¨¨re i jo escrivim coses que en el fons tenen poc a veure, ¨¦s cert que existeix des del principi una esp¨¨cie de connexi¨® mental entre tots dos. El impostor ¨¦s molt diferent de L'adversari. Enric Marco ¨¦s el Maradona de la impostura, un crac absolut. El protagonista de L'adversari era un home que havia enganyat poca gent, mentre que Marco va enganyar tothom; a m¨¦s, Marco ¨¦s el que som tots, per¨° en gran. D'altra banda, hi ha una difer¨¨ncia molt gran de concepci¨® liter¨¤ria: Carr¨¨re ¨¦s un gran admirador de Capote i vol seguir el seu cam¨ª. No tinc res a veure amb aix¨°. La meva jugada ¨¦s molt m¨¦s liter¨¤ria que cron¨ªstica, encara que faci servir recursos de la cr¨°nica. Jo crec que tenim una visi¨® una mica estreta de la novel¡¤la, fruit del triomf avassallador d'un model molt potent, el del XIX. ?s un model que concep la novel¡¤la, diguem, com una ficci¨® en prosa en la qual s'explica un drama de la forma m¨¦s r¨¤pida i efica?. Aquest model est¨¤ molt b¨¦, ha donat fruits extraordinaris, es continuen fent coses molt bones; per¨° el meu model no ¨¦s aquest; o no nom¨¦s. El meu vol recuperar el model de Cervantes i de tota la narrativa anterior al XIX. Es podria definir com un brou, o com un banquet: la virtut m¨¤xima de la novel¡¤la tal com l'encunya Cervantes, o una de les seves virtuts, ¨¦s la pluralitat, la llibertat absoluta. Pots ficar qualsevol cosa en una novel¡¤la. Aquesta ¨¦s part de la genialitat de Cervantes. Per ell, la novel¡¤la pot abastar-ho tot: assaig, cr¨°nica, tot. Aquest llibre no ¨¦s una ficci¨®, per¨° ¨¦s una novel¡¤la, igual que Anatomia d'un instant. El impostor ¨¦s una cr¨°nica, sens dubte; ¨¦s hist¨°ria, per descomptat; ¨¦s una biografia, ¨¦s assaig, ¨¦s autobiografia. A tot aix¨° li dic novel¡¤la, per¨° sense ficci¨®. Per qu¨¨ no havia de ser ficci¨®? A Anatomia vaig trigar tres anys a entendre que el llibre no havia de ser una ficci¨® perqu¨¨ el cop del 23 de febrer ja era per si mateix una gran ficci¨® col¡¤lectiva, i escriure una ficci¨® sobre una altra ficci¨® era redundant, liter¨¤riament irrellevant; a El impostor ja tenia la lli?¨® apresa, i des del principi vaig saber que era absurd escriure una ficci¨® sobre la ficci¨® ambulant que era Enric Marco. Per aix¨° el llibre havia de ser una novel¡¤la sense ficci¨®.

Pots ficar qualsevol cosa en una novel¡¤la. Aquesta ¨¦s part de la genialitat de Cervantes

P. Llavors, fa un esfor? conscient perqu¨¨ tot el que explica sigui veritat, per no arrodonir?

R. Esclar. Atenir-me a la realitat ¨¦s una regla que jo m'imposo, perqu¨¨ el llibre sigui efica?. Escriure un llibre consisteix a crear un joc amb unes regles determinades; i llegir-lo consisteix a esbrinar quines s¨®n aquestes regles. Encara que, esclar, jo faig coses que un periodista no pot fer, per exemple conjecturar. El llibre ¨¦s ple de conjectures. Aix¨° tampoc sol fer-ho un historiador.

P. Creu que el model de la novel¡¤la vuitcentista continua sent vigent o que ser¨¤ reempla?at per aquesta novel¡¤la h¨ªbrida en la qual cada llibre marca les seves pr¨°pies regles?

R. No tinc la bola de cristall, no s¨¦ qu¨¨ passar¨¤ en el futur; b¨¦, s¨ª que ho s¨¦: passar¨¤ el que els millors novel¡¤listes vulguin que passi. No dic que no es puguin escriure novel¡¤les com al XIX; la meva impressi¨® ¨¦s que aquest model ja no d¨®na gaire m¨¦s de si, malgrat que encara hi ha grans escriptors que ho continuen practicant. El que no vull ¨¦s renunciar a les possibilitats que m'ofereix el g¨¨nere, a la seva versatilitat infinita, a combinar, per exemple, la llibertat i la pluralitat de la novel¡¤la cervantina i el rigor geom¨¨tric de la novel¡¤la flaubertiana. Aquest ¨¦s el meu ideal.

P. Intenta vost¨¨ explicar a trav¨¦s de la figura d'Enric Marco que la Transici¨® va tenir alguna cosa de ficci¨® o d'impostura? T¨¦ una mica de falsificaci¨® col¡¤lectiva? Creu que la falsificaci¨® de la Transici¨® es pot accelerar segons es vagin apagant els testimonis?

R. En aquest llibre hi ha un q¨¹estionament seri¨®s de la nostra fe en els testimonis. Els testimonis s¨®n fonamentals, per¨° ¨¦s un error creure que tenen la veritat absoluta. Un testimoni nom¨¦s ¨¦s un testimoni; sacralitzar-lo ¨¦s un error greu. La Transici¨® va ser en part una gran impostura. Va haver-hi moltes persones que es van inventar la seva pr¨°pia biografia; en acabar el franquisme va resultar que tothom havia estat antifranquista. Una gran mentida: d'antifranquistes reals n'hi va haver poqu¨ªssims, i per aix¨° Franco va durar el que va durar. Aquesta ¨¦s la veritat. Per¨°, com que ¨¦s tan desagradable, ens n'inventem una altra. D'aix¨° tracta El impostor. Marco m'interessa com a emblema, com a mirall: ell ¨¦s d'alguna manera el que som tots; i el que ha estat aquest pa¨ªs al llarg de gaireb¨¦ un segle. Marco no va moure ni un dit contra el franquisme durant 40 anys, per¨° en acabar el franquisme, en pocs mesos, es va convertir en secretari general de la CNT, el tercer sindicat m¨¦s important a Espanya. La seva impostura com a deportat en un camp nazi dura fins al 2005. Una altra q¨¹esti¨® diferent ¨¦s si podr¨ªem haver fet la Transici¨® mirant al passat amb valentia. La resposta ¨¦s que no ho s¨¦.

P. En el seu llibre diu que hem arribat a una saturaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica. Per qu¨¨? Qu¨¨ ha fallat?

R. Que es va convertir en una ind¨²stria. No proporcionava beneficis econ¨°mics, sin¨® morals i pol¨ªtics, i tamb¨¦ art¨ªstics. Molta gent s'hi va sumar no per resoldre un problema flagrant, sin¨® per obtenir coses. L'exemple m¨¦s clar torna a ser Marco; ¨¦s el s¨ªmbol perfecte de tot aix¨°. Per a mi del que es tractava era de rescabalar les v¨ªctimes de la guerra i la postguerra, d'enterrar-les dignament, d'assumir el passat fins al fons i de manera cr¨ªtica. Per aix¨° no necessit¨¤vem una llei de la mem¨°ria hist¨°rica; necessit¨¤vem que l'Estat, amb els diners de tots, quan hi havia diners, assum¨ªs les despeses de fer les paus amb el passat, comen?ant per treure tots aquests morts que continuen estant a les cunetes: un espant i una vergonya. El que va fallar ¨¦s que vam convertir aquest moviment just i necessari en un negoci, en una ind¨²stria. I aix¨ª ¨¦s com, segons Adorno i Horkheimer, la ind¨²stria de l'entreteniment genera kitsch, mentides est¨¨tiques, un art que no ¨¦s art sin¨® succedani d'art, la ind¨²stria de la mem¨°ria genera una mem¨°ria mentidera, sentimentaloide i falsament heroica: pur cartr¨® pedra, pur kitsch. Aix¨° ¨¦s el que donava Marco en les seves xerrades, aix¨° ¨¦s el que la gent esperava, i per aix¨° Marco ¨¦s un emblema d'aquest moment. En resum: els que vam fallar vam ser nosaltres, no els que van fer la Transici¨®, als quals sempre donem les culpes, per no haver d'assumir la nostra pr¨°pia responsabilitat.

P. Comparteix el tipus de cr¨ªtiques que s'est¨¤ fent a la Transici¨® des de nous moviments d'esquerres? Pot ser una falsificaci¨®, per¨° va ser una estafa?

Els catalans falsifiquem el nostre passat per falsificar el nostre present

R. Em sembla una posici¨® d'un infantilisme vergony¨®s. No ¨¦s de dretes ni d'esquerres: ¨¦s irresponsable, a m¨¦s d'ignorant. En un article titulat La Transici¨®n, pap¨¢ y mam¨¢, deia que els de la meva generaci¨® hem decidit que la culpa de tot all¨° dolent que passa la tenen el pare i la mare, els que van fer la Transici¨®. De tot vol dir de tot: de la crisi econ¨°mica, de la baixa qualitat de la democr¨¤cia, de tot. ?s fals: els responsables en som nosaltres, la nostra generaci¨®. Perqu¨¨ la democr¨¤cia ¨¦s una cosa din¨¤mica, que millora o empitjora; sempre cito un vers de Bob Dylan: ¡°Qui no est¨¤ ocupat a viure, est¨¤ ocupat a morir¡±. La democr¨¤cia ¨¦s el mateix: si no millora, empitjora; i nosaltres, ni el pare ni la mare, hem deixat que es podreixi. I la soluci¨® no consisteix a repetir el que ha passat els ¨²ltims segles d'hist¨°ria espanyola, que s¨®n ruptures constants, creient que cada nova ruptura ens portar¨¤ el parad¨ªs terrenal o que assaltarem els cels. La soluci¨® ¨¦s reformar el que hem fet. ?s una obvietat que la Transici¨® va ser imperfecta, un nyap. Per¨° prefereixo un mili¨® de vegades un nyap com el que van fer els nostres pares, que genera una democr¨¤cia i ens col¡¤loca a Europa, que una guerra amb 500.000 morts com la que van fer els nostres avis.

P. Assumint que El impostor no ¨¦s una obra sobre Marco, sin¨® sobre la mentida, llegit ara apareix una immensa mentida que ¨¦s la corrupci¨®. Creu que vivim en una mentida molt m¨¦s gran del que pens¨¤vem?

R. La corrupci¨® no ens l'hem inventat nosaltres, no l'han inventat ni Pujol ni B¨¢rcenas; existeix des que el m¨®n ¨¦s m¨®n: els ¨¦ssers humans som aix¨ª. El problema, per tant, no s¨®n els corruptes: el problema ¨¦s el sistema que no impedeix o que encoratja la corrupci¨®; cal canviar les persones, per¨° abans cal canviar el sistema. El m¨¦s dif¨ªcil no ¨¦s canviar els lladregots per persones decents, sin¨® impedir que les persones decents es converteixin en lladregots. D'altra banda, aquest llibre no parla de Marco: parla de la nostra insaciable i humiliant necessitat de ser estimats, acceptats i admirats; parla que tots som una mica actors; parla de la nostra infinita capacitat per dir s¨ª i de la nostra covarda incapacitat per dir no. Totes aquestes coses no s¨®n d'ara; s¨®n de sempre, i a m¨¦s universals. ¡°De te fabula narratur¡±, diu Horaci: la hist¨°ria parla de tu. El impostor no ¨¦s Enric Marco: som tots. Marco ¨¦s l'home com¨², l'home que sempre diu s¨ª. Els que no ho s¨®n, els que tenen el coratge de dir no, els que s¨®n capa?os d'oposar-se al que diu la majoria i fer el m¨¦s correcte, s¨®n els veritables herois, per¨° aquests els amaguem, perqu¨¨ no ens avergonyeixin als altres. Hi ha un cas que apareix al llibre, uns quants nois de l'extraradi de Barcelona que, just despr¨¦s de l'entrada dels franquistes a la ciutat, creen una organitzaci¨® de resist¨¨ncia, la Uni¨® de Joventuts Antifeixistes (UJA). Els detenen, passen anys a la pres¨®, algun mor per tortures. D'aquests nois no en sap res ning¨². No existeixen. Uns historiadors locals els van desenterrar fa uns anys en un llibre del qual ning¨² ha parlat. Aquest ¨¦s el premi per als que diuen no.

P. Vost¨¨, al principi del llibre, es planteja si salva Marco o no el salva. Per¨°, en acabar-lo, com a lector no tinc una resposta. Vost¨¨, com a autor, en t¨¦?

R. La resposta ¨¦s al llibre.

P. Per¨° no la d¨®na.

R. Per aix¨° ¨¦s una novel¡¤la. Perqu¨¨ formula una pregunta, per¨° no la respon, o com a m¨ªnim no ho fa de manera clara i taxativa. El impostor juga en el tall de la ironia: aqu¨ª tot ¨¦s una cosa i la contr¨¤ria. Com en totes les novel¡¤les des d'El Quixot o com en totes les novel¡¤les que a mi m'agraden. El Quixot ¨¦s boig, per¨° tamb¨¦ ¨¦s assenyat: aix¨° ¨¦s la ironia; i aix¨° ¨¦s la novel¡¤la com a g¨¨nere. Aquest llibre, que apel¡¤la a El Quixot sense parar, juga a la frontera de la ironia, entesa com a instrument de coneixement. La ironia significa que una cosa pot ser dues coses alhora. O m¨¦s. La ironia mostra que la veritat moral ¨¦s una veritat poli¨¨drica, que som moltes coses alhora. Per aix¨° la novel¡¤la ¨¦s l'ant¨ªdot absolut contra els fanatismes. La resposta a la pregunta del llibre ¨¦s que no hi ha resposta; la resposta ¨¦s el mateix llibre, la mateixa pregunta: aix¨° ¨¦s una novel¡¤la. El Quixot ¨¦s aix¨°; i d'aqu¨ª venim tots. La novel¡¤la no ¨¦s el g¨¨nere de les respostes, sin¨® de les preguntes, i com m¨¦s complexes, millor. A El impostor intento presentar Marco en tota la seva complexitat. Aquest home ¨¦s un mentider? Sens dubte. Ha enganyat? Per descomptat. Aquest engany t¨¦ alguna justificaci¨®? Cap. El m¨¦s interessant per a mi ¨¦s mirar d'entendre per qu¨¨ va fer el que va fer. Aquesta ¨¦s la pregunta que m'interessa. El meu prop¨°sit, d'entrada, no era ni salvar ni condemnar. Marco es va inventar una vida per sobreviure. Aix¨°, en major o menor mesura, ho fem tots: tots som novel¡¤listes de nosaltres mateixos. I oferim als altres una imatge que no sempre ¨¦s la veritable. Marco no pot suportar el que ¨¦s, un home corrent que ha tingut por, que ha estat covard, que ha estat humiliat. Ha viscut una exist¨¨ncia miserable, i se n'inventa una altra, com Alonso Quijano s'inventa el Quixot. I, despr¨¦s de passar-se la vida tancat en un taller mec¨¤nic, es fabrica una vida d'heroi, viu el que no ha viscut mai, canvia de dona i de feina i de ciutat, de tot. La ficci¨® d'alguna manera el salva, com ens passa a tots. Per¨° el que diu aquest llibre ¨¦s que, al final, cal afrontar la veritat, com l'afronta el Quixot, que abans de morir torna a ser Alonso Quijano. I aix¨° val per als individus, per¨° tamb¨¦ per a les col¡¤lectivitats.

P. Marco ha llegit el llibre?

R. Per descomptat: per a mi era molt important que ho fes, i abans que es publiqu¨¦s.

P. Qu¨¨ li ha semblat?

R. Aquesta pregunta l'ha de contestar ell. Tot el que jo puc dir ¨¦s que ho ha ent¨¨s, i molt b¨¦.

P. S¨¦ que ha vingut aqu¨ª a parlar del seu llibre¡­

R. S¨ª, com Umbral.

P. ¡­ i que est¨¤ saturat del tema catal¨¤, per¨°, hi ha alguna cosa de la falsificaci¨® de la qual parla en el seu llibre en el moviment independentista?

R. Per descomptat: els catalans falsifiquem el nostre passat per falsificar el nostre present; i els espanyols, tamb¨¦. Tots en alguna mesura ho fem; afrontar la veritat ¨¦s dur, tot i que indispensable, si un no vol tenir una vida del tot falsa i indecent. Pel que fa a Catalunya, he parlat molt d'aquesta q¨¹esti¨® en aquest diari, amb la m¨¤xima precisi¨®, lucidesa i honestedat de la qual s¨®c capa?. I crec que, des de fa segles, el problema m¨¦s gran d'aquest pa¨ªs ¨¦s la intoler¨¤ncia: la nostra incapacitat per mantenir un di¨¤leg civilitzat sobre les coses, per acceptar la discrep¨¤ncia. La millor definici¨® de toler¨¤ncia que conec ¨¦s d'Alejandro Rossi, l'escriptor mexic¨¤: consisteix a ¡°no confondre un error intel¡¤lectual amb un error moral¡±. Jo puc estar equivocat sobre Catalunya, per descomptat: pot ser que les coses s'estiguin fent molt b¨¦, que no s'hagi parat cap parany, que no s'estigui intentant enganyar ning¨², i que a m¨¦s, si Catalunya fos independent, seria un pa¨ªs com Su?ssa o Noruega; potser estic equivocat en tot. Per¨° no per aix¨° s¨®c un pocavergonya, ni estic a sou del CNI, ni els meus pares s¨®n uns ocupants extremenys a Catalunya. Aix¨° ¨¦s el que hauria de preocupar-nos a tots perqu¨¨, hist¨°ricament, ha estat la cat¨¤strofe del nostre pa¨ªs: si tu no penses el mateix que jo, agafo un garrot i te'l parteixo al cap.