Paolo Conte reparteix emocions

Nova visita de Paolo Conte a Barcelona i nou concert per guardar a la mem¨°ria. Conte ¨¦s dels pocs que sense variar gens la seva proposta, sempre igual a ell mateix, aconsegueix invariablement atrapar el personal i comptabilitzar les seves actuacions com a grans ¨¨xits.

Aquesta vegada l'Avvocato d'Asti no va acabar d'omplir l'Auditori ¡ªunes 1.300 places ocupades¡ª, per¨° l'ambient que es respirava va ser dens i c¨¤lid des del primer moment. La calor va suplir els seients buits i quan Conte va apar¨¨ixer amb la seva pinta habitual de "qu¨¨ faig jo aqu¨ª?", vestit amb tons foscos i amb un somriure malici¨®s, per atacar de peu, davant del micr¨°fon, les primeres notes de Ratafi¨¤, ja tot estava guanyat. La temperatura ambiental havia pujat fins a dalt de tot i ja no va decaure en cap moment. Per rematar-ho, la segona can?¨®, ja assegut (millor seria dir amagat) darrere del seu piano, va ser Sotto le stelle del jazz, a l'Auditori tothom estava exultant i desprenia felicitat.

No ¨¦s habitual que un cantautor col¡¤loqui un dels seus temes m¨¦s memorables tan aviat, per¨° res en un concert de Paolo Conte ¨¦s habitual, comen?ant pel mateix artista i seguint per la seva proposta musical. Conte no ¨¦s un cantant com els altres, en realitat no canta, sin¨® que explica hist¨°ries sobre un ritme que va del jazz dels bojos anys vint al c¨¤lid toc llat¨ª. No es tracta de cantar un grapat de can?ons, sin¨® de repartir emocions. Dimarts les va repartir a mans plenes.

Conte arribava amb un nou disc sota el bra?, per¨° nom¨¦s va interpretar dos temes d'aquest ¨²ltim treball, que es van perdre en una cascada de grans ¨¨xits cl¨¤ssics del seu repertori. Conte va obviar els seus ¨²ltims discos per centrar-se en can?ons amb un parell de d¨¨cades a l'esquena, temes prou coneguts que van impactar directament en un p¨²blic entregat.

Als 77 anys la veu de Paolo Conte segueix conservant la seva profunditat, i les instrumentacions dels temes s¨®n d'aut¨¨ntic luxe. Deu m¨²sics el van secundar utilitzant les combinacions instrumentals m¨¦s variades, d'una darbukka nord-africana a un obo¨¨ cl¨¤ssic, guitarra portuguesa, fagot o bandone¨®. Com acostuma a fer, no va pronunciar ni una paraula en tota la nit i es va acomiadar amb un sarc¨¤stic toc de kazoo tancant una recta final vertiginosa (Via con me, Max, Diavolo Rosso). Igual a ell mateix, commovedor com sempre.