La Interpol ordena a Espanya la detenci¨® preventiva de 20 exfranquistes

La secci¨® de la Interpol amb seu a l'Argentina ha cursat una comunicaci¨® "molt urgent" a la seva oficina d'Interpol a Madrid en qu¨¨ sol¡¤licita la detenci¨® preventiva amb finalitats d'extradici¨® de les 20 persones investigades per la jutgessa Mar¨ªa Servini per crims del franquisme, entre les quals hi ha els exministres Jos¨¦ Utrera Molina i?Rodolfo Mart¨ªn Villa.

Aix¨ª ho exposa en un escrit amb data del 4 de novembre, recollit per l'ag¨¨ncia Europa Press, presentat davant del jutjat del qual ¨¦s titular Mar¨ªa Servini de Cubr¨ªa, en qu¨¨ demana totes les dades identificatives dels imputats com a requisit "indispensable" per emetre una ordre de captura internacional completa i evitar detenir persones amb el mateix nom, ¨¦s a dir, "casos d'homon¨ªmia", diu.

Aquesta informaci¨® permetr¨¤ a la Interpol fer extensiva la mesura de detenci¨® a totes les policies dels pa?sos membres de l'Organitzaci¨® Internacional de Policia Criminal OIPC-Interpol per al sup¨°sit que els imputats es trobin fora de les fronteres espanyoles.

No obstant aix¨°, dins del mercat de la cooperaci¨® policial internacional existent amb els col¡¤legues espanyols, la Interpol Argentina ja ha reclamat que proporcionin la totalitat dels registres filiatoris que tinguin sobre els investigats.

La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA), personada en la causa oberta a Buenos Aires, ha explicat que una vegada cursada i rebuda l'ordre de detenci¨® preventiva per part de les autoritats competents, les Forces de Seguretat hauran de procedir a la detenci¨® dels reclamats per posar-los a disposici¨® del jutjat central d'instrucci¨® de l'Audi¨¨ncia Nacional que estigui de gu¨¤rdia en un termini no superior a les 24 hores.

L'organitzaci¨®, que al¡¤ludeix a l'article 8 de la Llei 4/1985, d'Extradici¨® Passiva espanyola, afegeix que l'Audi¨¨ncia Nacional podr¨¤ ordenar la pres¨® provisional, la llibertat o mesures cautelars, com visites peri¨°diques a un jutjat, retirada del passaport o prestaci¨® de fian?a, entre d'altres.

El jutjat espanyol despr¨¦s haur¨¤ de comunicar la seva decisi¨® al jutjat nacional criminal i correccional federal n¨²mero 1 de Buenos Aires, que pot sol¡¤licitar l'extradici¨® en el termini que determini. En cas d'ordenar una detenci¨® preventiva, no es pot allargar m¨¦s de quaranta dies si dins d'aquest termini no es presenta la sol¡¤licitud d'extradici¨®, segons la CEAQUA.

Aquestes disposicions coincideixen amb el que estableix l'article 24 del Tractat Bilateral d'Extradici¨® i Assist¨¨ncia Jur¨ªdica en mat¨¨ria penal subscrit a Buenos Aires el 3 de mar? del 1987 entre el Regne d'Espanya i?la Rep¨²blica Argentina.

La jutgessa Servini va imputar i va ordenar detenir recentment una vintena de persones per crims del franquisme, encara que una d'aquestes, l'exministre Antonio Barrera de Irimo, va morir fa poc i, per tant, s'ha extingit qualsevol acci¨® penal.

La magistrada imputa Mart¨ªn Villa (ministre de Governaci¨® entre el 1976 i el 1979), Utrera Molina, que ¨¦s sogre de l'exministre de Just¨ªcia Alberto Ruiz-Gallard¨®n, altres pol¨ªtics de la dictadura, exmembres de les Forces Armades, exjutges i fins i tot un antic ginec¨°leg.

Entre els pol¨ªtics, hi ha els exministres Antonio Carro Mart¨ªnez (ministre des del 1974 al 1975), Licinio de la Fuente (vicepresident del Govern espanyol entre el 1974 i el 1975), Jos¨¦ Mar¨ªa S¨¢nchez Ventura (ministre en l'¨²ltim Govern franquista), Alfonso Osorio Garc¨ªa (ministre de Presid¨¨ncia entre el 1975 i el 1976) i Antonio Barrera de Irimo, que va morir el setembre passat.

En concret, acusa Utrera Molina, Licino de la Fuente, Carro i Barrera d'haver convalidat amb la seva signatura la sent¨¨ncia de mort de Salvador Puig Antich el 1974. La germana de l'¨²ltim condemnat al garrot vil a Espanya ¨¦s una de les querellants de la causa.

A Rodolfo Mart¨ªn Villa el considera responsable de la repressi¨® d'una concentraci¨® de treballadors a Vit¨°ria el 3 de mar? del 1976, en la qual van ser assassinats cinc treballadors i va haver-hi m¨¦s de cent ferits, molts d'ells per armes de foc.

A l'exministre de Presid¨¨ncia Antonio Carro l'acusa de convalidar la sent¨¨ncia de mort de Puig Antich i dels ¨²ltims afusellaments del r¨¨gim franquista el 27 de setembre del 1975 a Madrid, Barcelona i Burgos, en els quals van ser executats Jos¨¦ Humberto Baena Alonso, Jos¨¦ Lu¨ªs S¨¢nchez Bravo Sollas, Ram¨®n Garc¨ªa Sanz, Juan Paredes Manot i ?ngel Otaegui Echeverr¨ªa.

Contra S¨¢nchez Ventura es dirigeix per haver signat les sent¨¨ncies de mort dels ¨²ltims afusellaments del r¨¨gim franquista, igual que contra Fern¨¢ndo Su¨¢rez, mentre que Osorio est¨¤ acusat per la seva responsabilitat per la mort dels treballadors de Vit¨°ria.

A m¨¦s d'aquests c¨¤rrecs pol¨ªtics, la querella es dirigeix contra antics membres de les Forces Armades, auditors del Cos Jur¨ªdic de l'Ex¨¨rcit i un metge ginec¨°leg acusat de sostracci¨® de menors.

A petici¨® de la Fiscalia, ha imputat Antonio Troncoso (coronel auditor del Cos Jur¨ªdic Militar), Carlos Rey (antic capit¨¤ auditor del Cos Jur¨ªdic de l'Ex¨¨rcit) i antics membres de les Forces Armades, Jes¨²s Quintana, Jes¨²s Gonz¨¢lez, Ricardo Algar, F¨¦lix Criado, Pascual Honrado, Jes¨²s Mart¨ªnez, Benjam¨ªn Solsona i Atilano del Valle.

A m¨¦s, imputa Abelardo Garc¨ªa, denunciat pel cas de Flor D¨ªaz Carrasco, que busca el seu germ¨¤ desaparegut a l'Hospital Municipal de La L¨ªnea de la Concepci¨®n el 6 de novembre del 1967, on treballava com a metge ginec¨°leg.

La magistrada recorda que l'Audi¨¨ncia Nacional va rebutjar extradir l'expolicia Antonio Gonz¨¢lez Pacheco, Billy el nen,?i l'excapit¨¤ de la Gu¨¤rdia Civil Jes¨²s Mu?ecas perqu¨¨ els seus delictes havien prescrit, i que nombrosos jutjats espanyols han arxivat aquesta mena de casos.

Servini, que va viatjar el maig passat a Espanya per interrogar v¨ªctimes i visitar diverses institucions, al¡¤lega que l'Argentina ¨¦s competent per con¨¨ixer aquesta querella criminal i emmarca els fets en crims de lesa humanitat.

"En el terreny dels crims de dret internacional, l'extraterritorialitat equipara i encara despla?a la territorialitat com a base per a l'exercici jurisdiccional", diu Servini, que defensa la jurisdicci¨® per part dels tribunals argentins i al¡¤ludeix a la Convenci¨® contra la Tortura i la Convenci¨® Interamericana sobre desaparici¨® for?ada de persones.

El cas t¨¦ l'origen en la den¨²ncia interposada l'abril del 2010 per m¨²ltiples v¨ªctimes i els seus familiars agrupats en la Coordinadora CEAQUA en entendre que els crims ocorreguts des del 17 de juliol del 1936 constitu?en un pla sistem¨¤tic i planificat d'"aterrir espanyols" per la seva ideologia i de sostracci¨® de menors.