Les finestres de Barbarella

Hi va haver un temps, entre els anys cinquanta i setanta, durant el qual una conflu¨¨ncia de fen¨°mens art¨ªstics i sociopol¨ªtics va convertir les ciutats europees en camp d'experimentaci¨® de l'anomenat brutalisme arquitect¨°nic, l'estil que va donar protagonisme al formig¨® com a vehicle expressiu de la modernitat, la prosperitat i l'igualitarisme de la postguerra. Derivat de les propostes de Le Corbusier i del funcionalisme, el brutalisme es va prodigar amb obres eloq¨¹ents, envoltants i, en general, molt discutides. A Barcelona, aquesta conjunci¨® planet¨¤ria va comptar amb un element distorsionador: l'inefable alcalde Porcioles. Com a regidor de Barcelona entre el 1958 i el 1973, va donar carta blanca al desenvolupisme i a ell se li atribueixen moltes de les p¨ªfies urbanes de Barcelona en l'¨¨poca de Franco.

Paral¡¤lelament al brutalisme, els ressons futuristes dels moviments Archigram i metabolista i la renovaci¨® formal de les escoles locals ens han llegat una bona col¡¤lecci¨® d'edificis que, vistos ara, resulten tan experimentals, tan tremends o tan vintage que, simplement, fascinen. Com sol passar en aquests casos, no hi s¨®n tots els que s¨®n, per¨° s¨ª que s¨®n tots els que hi s¨®n.

PRECURSORS

Edifici d'habitatges

Oriol Bohigas, Josep Martorell i David MacKay (1959-1966). Avinguda Meridiana, 312.

Celebrat com un exercici rupturista pel que fa a la tradici¨® franquista d'habitatge social, el bloc de cases de Bohigas ¨¦s una enorme paret fractal que s'al?a auda?ment en la dura avinguda Meridiana. Dissenyat amb criteris moderns pel que fa a la insolaci¨® ¨Ctotes les finestres miren al sud¨C, concentrar-se en el mar de taulells i vidre de la seva fa?ana facetada ¨¦s un exercici visual estimulant.

Palau Municipal d'Esports

Josep Soteras Mauri, Lorenzo Garc¨ªa-Barb¨®n, Frederic Floch (1953-1955). Gu¨¤rdia Urbana, s/n.

Aquest pavell¨® dels esports es va construir per celebrar els II Jocs del Mediterrani del 1955. De marcada est¨¨tica franquista, ¨¦s una oda a les possibilitats pl¨¤stiques del ciment. Cal destacar la utilitzaci¨® de vuit arcs de formig¨® armat immensos que articulen el cobriment de l'edifici i la contradicci¨® de les seves formes, que juguen alternativament amb la corba i l'angle recte.

IE-IE

Edifici d'apartaments Val¨¨ncia

Mario Catal¨¢n (1974). Val¨¨ncia, 384.

Si l'astronauta m¨¦s sexy de l'univers ¨CBarbarella, Jane Fonda a la pel¡¤l¨ªcula del 1968 basada en el c¨°mic del franc¨¨s Jean-Claude Forest¨C visqu¨¦s a Barcelona, ho faria sense cap mena de dubtes en aquest bloc d'apartaments. El regust espacial, les finestres, que funcionen com a cilindres incrustats en un pl¨¤nol rectangular, i la foscor deliberada de la fa?ana de formig¨® no deixen, per b¨¦ o per mal, indiferent ning¨². La seva heterod¨°xia recorda llunyanament una obra mestra del moviment metabolista japon¨¨s, la toquiota Torre C¨¤psula Nakagin, de Kisho Kurokawa (1970-1972).

Torre Autopistes Acesa

Claudio Carmona (1963-1967). Pla?a Gal¡¤la Plac¨ªdia, 1-3.

?s una de les icones pop de la ciutat. Injuriada amb massa severitat, es troba a la conflu¨¨ncia de dos carrers d'import¨¤ncia econ¨°mica de Barcelona: la Via Augusta i la Travessera de Gr¨¤cia. La seva gelosia met¨¤l¡¤lica t¨¦ un meravell¨®s regust sixty que li atorga una modernitat molt pr¨°pia de l'¨¨poca. La ciutat arribava tard a l'international style i a assemblar-se a Manhattan, per¨° alguna cosa en va quedar.

Illa Seida

Francesc Mitjans (1955-1967). Avinguda de Sarri¨¤, 130-152.

Notable exercici de geometria maquinista, l'illa Seida est¨¤ adossada a una gasolinera d'est¨¨tica nord-americana. La seva fa?ana sud ¨¦s una pantalla de peces del Tetris, amb pilones molt estilitzades i unes balconades de r¨ªtmica horitzontal aclaparadora. El paral¡¤lelep¨ªpede imposa la seva pres¨¨ncia a l'avinguda de Sarri¨¤, marcant l'entrada a aquest m¨®n silenci¨®s de blocs enjardinats que ¨¦s la zona alta de la ciutat. Amb un altre acabat, per¨° amb un esperit similar, es pot veure l'edifici d'habitatges de Francisco-Juan Barba (1959-1964) a la ronda del General Mitre, 1-13, 19-25.

Edifici d'oficines Maria Claret

Mario Catal¨¢n (1975). Sant Antoni Maria Claret, 112.

Llu¨ªs Permanyer, autor de La Barcelona lletja, va dedicar la portada del seu fascinant llibre a aquest edifici, per¨° no resulta dif¨ªcil dissentir-ne. El seu aspecte mutant, que recorda una caixa tor¨¤cica, les l¨ªnies sinuoses i org¨¤niques, el tractament setinat del formig¨® i les rajoles de piscina de color blau cobalt s¨®n una sonora bufetada a la resta d'edificacions anodines de l'¨¨poca.

BARREJA

Facultat de Ci¨¨ncies Econ¨°miques

Pedro L¨®pez, Xavier Subias, Guillermo Gir¨¢ldez (1964-1967). Diagonal, 690.

Un dels exemples del brutalisme m¨¦s acad¨¨mic a la ciutat ¨¦s aquest complex universitari. Compost per diversos m¨°duls geom¨¨trics, t¨¦ tots els elements t¨ªpics de l'estil: un aspecte mass¨ªs i grisenc, bigues dobles a la vista, grans panells i gelosies de formig¨®, i revestiments de maons i taulells marrons... aquells marrons dels seixanta! I prop d'aqu¨ª, a la Travessera dels Corts, 174-200, espera un veritable Titanic del ciment, un bloc de cases amb torres d'ascensors segregades del qual Ern? Goldfinger, autor de la Trellick Tower de Londres, no podria estar m¨¦s orgull¨®s.

Torre Colom

Josep Anglada, Daniel Gelabert, Josep Ribas (1965-1971).

Sense contemplacions es va plantar aquest gratacel a les rodalies de la Rambla i l'est¨¤tua de Colom el 1971. Amb prop de trenta plantes, ¨¦s un s¨ªmbol dissonant, per¨° imprescindible, de la ciutat. La seva forma piramidal i el seu cos hexagonal superior, que funciona com una tapa de ciment expressionista, trenquen amb tot l'espai circumdant (de fet, tota la zona ¨¦s plena de cacofonies constructives). ?s interessant situar-se just sota la seva fa?ana per comprovar que est¨¤ lleugerament corbada, igual que els pilars.

Edifici Telef¨®nica

Francesc Mitjans (1975). Avinguda de Roma, 73-91.

La seva volumetria (conv¨¦ envoltar-lo per adonar-se'n), d'agressivitat escalonada, a m¨¦s d'un des¨²s que dura ja anys, el converteixen en un dels edificis m¨¦s detestats pels barcelonins. Per si fos poc, els jardins que l'envolten i els ficus que creixen a les plantes superiors fan pensar en una Barcelona postapocal¨ªptica.

Edifici Atalaya

Federico Correa, Alfonso Mil¨¢ i Jos¨¦ Luis Sanz (1966-1970). Avinguda de Sarri¨¤, 71.

Aquesta torre podria estar en alguna ciutat d'urbanisme de platja, per¨° s'al?a en el burg¨¨s encreuament de les avingudes Sarri¨¤ i Diagonal. La seva volumetria variable, que canvia notablement segons la perspectiva triada; la construcci¨® en plaques de ciment blanc; les prominents balconades i una afortunada disposici¨® pel que fa a la il¡¤luminaci¨® solar li confereixen dignitat i, per qu¨¨ no dir-ho, una inusitada eleg¨¤ncia. Fins i tot va ser premi FAD (Foment de les Arts i del Disseny) d'arquitectura el 1971.