¡°El castell¨¤ ha perdut efic¨¤cia po¨¨tica¡±

Sembla sorpr¨¨s Pere Gimferrer (Barcelona, 1945) que se li faci notar que apareix quatre vegades la paraula mort en vuit estrofes d'un dels seus recents poemes. Agafa el volum i llegeix per sobre de les ulleres. Al cap de dos segons, murmura: ¡°Ai, ho estava mirant en castell¨¤, vaig a l'original itali¨¤¡­¡±. S¨ª, l'¨²ltim llibre de l'acad¨¨mic es titula Per riguardo (Fundaci¨® Jos¨¦ Manuel Lara) i est¨¤ escrit directament en aquesta llengua (versi¨® espanyola de Justo Navarro). I acompanya al mercat?El castillo de la pureza (Tusquets), versi¨® castellana (de Jos¨¦ Mar¨ªa Mic¨®) del seu ¨²ltim poemari en catal¨¤ El castell de la puresa, de principis d'aquest any.

L'ombra de la mort i certa enyoran?a per la joventut marquen el to del m¨¦s profund i personal de?Per?riguardo, temes que tamb¨¦ apareixen a?El castillo¡­ si b¨¦ el cord¨® umbilical m¨¦s fort ¨¦s un transsumpte cr¨ªtic amb la situaci¨® pol¨ªtica i social, d'una viol¨¨ncia latent ¡ªnella citt¨¤ di fiamme in?rivoltelle?(a la ciutat de flames en rev¨°lvers)¡ª i una vida aparent?¡ªAix¨ª vivim, com viuen els follets / o els focs follets, com la calamarsada / que nom¨¦s sap que ¨¦s la voluntat cega / d¡¯escampar el foc o l¡¯aigua destructiva.

La culpa dels versos italians la podria tenir Dante, la Divina Com¨¨dia del qual ha llegit sis vegades (¡°per sobre de Proust, a qui he llegit cinc vegades¡±, constata com sorpr¨¨s de si mateix), per¨° el fet ¨¦s que va publicar per vegada primera en castell¨¤ el 1966; en catal¨¤, el 1970 i ara en itali¨¤. ¡°No deixen de ser variables del llat¨ª. En una mateixa setmana he escrit en els tres idiomes; tamb¨¦ tinc alguna cosa en franc¨¨s, per¨° no ho mostro perqu¨¨ ¨¦s una llengua en la qual ¨¦s f¨¤cil fer un pastitx¡±.

Ho diu amb una naturalitat aclaparant. ¡°Fa anys que no llegeixo traduccions i aix¨° ajuda, potser d'algun rus o oriental s¨ª, per¨° penso i llegeixo en diversos idiomes, encara que no els parli¡±. I repassa la g¨¨nesi dels que li s¨®n propis: ¡°El castell¨¤ ¨¦s l'idioma de la meva formaci¨®, encara que a l'escola no vaig aprendre res d'idiomes, nom¨¦s llat¨ª; escriure en catal¨¤ als anys seixanta tenia un significat pol¨ªtic, per¨° per a mi era alguna cosa m¨¦s: jo vaig aprendre a anomenar les coses en catal¨¤ i aix¨° havia de sortir en algun moment; i de l'itali¨¤ he vist molt de cinema, he estat moltes vegades a It¨¤lia... L'itali¨¤ ¨¦s una llengua meva¡±.

A les causes terrenals cal afegir-hi les po¨¨tiques, les que li permeten versificar directament versos com:?Tutto questo azzardandosi all¡¯esistere / la morte consisteva nell¡¯insistere?(Tot aix¨° arriscant-se a existir / la mort consistia a insistir). ¡°Les paraules neixen com un nucli r¨ªtmic que es concreta en uns sons que em porten a un idioma determinat¡­ Per¨° els poetes no pensem en cap idioma, sin¨® en imatges i idees. Les idees no estan formulades en cap llengua¡±.

Els poetes no pensem en idiomes, sin¨® en imatges i idees

Pessoa, que escrivia en portugu¨¨s, angl¨¨s o franc¨¨s; Carles Riba, Francisco Aldana i Rodolfo Wilcock, que ho feien tant en catal¨¤ com en castell¨¤, en itali¨¤¡­ L'erudici¨® de Gimferrer treu precedents com d'una cistella, la mateixa m¨¤gia amb qu¨¨ explica que la culpa de tot la tenen les mateixes paraules. ¡°Cada idioma t¨¦ paraules que determinen la poesia; les paraules en un idioma tenen una efic¨¤cia po¨¨tica que no tenen en un altre. Fixi's en la sonoritat de morte: en itali¨¤ mana molt, per comen?ar s¨®n les mateixes s¨ªl¡¤labes que notte, s¨®n gaireb¨¦ sin¨°nimes¡­¡±. Redobla la seva did¨¤ctica: ¡°Les paraules determinen en part les tem¨¤tiques i d'altres han deixat de ser po¨¨tiques per l'ab¨²s que se n'ha fet; per exemple: uns llavis vermells ja no funciona po¨¨ticament, s'ha de dir d'una altra manera. Hi ha moltes paraules catalanes del segle XV que no han envellit, que s'han preservat pel seu no-¨²s, i en canvi d'altres del segle XIX i del segle XX, per la necessitat de construcci¨® del llenguatge po¨¨tic, han quedat totalment inutilitzades per aix¨°¡±. Tamb¨¦ passa en castell¨¤? ¡°Esclar: hi ha moltes paraules gastades per la mateixa Generaci¨® del 27, recuperades de Rub¨¦n Dar¨ªo, G¨®ngora o Garcilaso, que no funcionen m¨¦s enll¨¤ del 27. Fora d'all¨¤, no van b¨¦. El castell¨¤ ha perdut efic¨¤cia po¨¨tica per la seva alta activitat¡­¡±.

Gimferrer admet que els seus poemes en itali¨¤ ¡°potser s¨®n m¨¦s foscos perqu¨¨ el vocabulari em porta a concentrar m¨¦s el que vull dir; ¨¦s la suma de Dante i Ungaretti i Montale¡­ El catal¨¤ de El castell de la puresa tamb¨¦ porta a aix¨°, per¨° l'estil ho camufla¡±. De jove, despr¨¦s d'una primera redacci¨®, Gimferrer eliminava nexes d'associaci¨® d'idees de les seves composicions. ¡°Ara ho faig autom¨¤ticament durant el proc¨¦s d'escriptura mateix; avui tinc m¨¦s confian?a que el lector em segueixi¡±. I si no ho fa? ¡°La poesia consisteix en l'associaci¨® de paraules i sons que nom¨¦s existeixen en el poema. Voler entendre-la com s'ent¨¦n l'argument d'una novel¡¤la est¨¤ descartat en poesia. Ning¨² llegir¨¤ les Soledades de G¨®ngora per assabentar-se del que fan els ca?adors i pescadors; es llegeix per un altre motiu: es busca l'associaci¨® d'imatges i paraules que fa G¨®ngora amb el pretext d'aquests ca?adors i pescadors¡±.

El millor per a Espanya seria la confederaci¨®; per¨° fa por dir-ho¡±

Hi ha a?Per riguardo i a El castell de la puresa una notable pres¨¨ncia de la parca (¡°hi ¨¦s tamb¨¦ ja a?Arde el mar o a?Hora foscant; puc morir dem¨¤ o d'aqu¨ª 10 anys, per¨° aquesta pres¨¨ncia de la mort ja la tenia als 20 anys¡±, arg¨¹eix) i una notable nost¨¤lgia d'una joventut (La bella addormentata) enyorada: Ens fan malament els estelles del temps adolescent / s¡¯han esberlat els vidres de tanta primavera¡­ ¡°Tamb¨¦ hi era a?Arde el?mar, a?Rapsodia i a?Alma Venus, i en uns poemes castellans in¨¨dits¡­ Veia aquesta joventut com si no la visqu¨¦s de molt jove: als 13 anys, el 1958, havia llegit Blas de Otero, que acabava de publicar Ancia, on hi havia una angoixa existencial que potser no em va marxar¡±.

Hi ha nost¨¤lgia camuflada, per¨° en qualsevol cas amb una exuber¨¤ncia de colors molt visible. ¡°Ho vaig aprendre de Jo?o Cabral de Melo, que el 1967 mantenia que un poeta no pot dir una cosa que no sigui visualitzable; pot formular coses que no siguin acceptables en el terreny de la realitat; t¨¦ ra¨®: Gonzalo de Berceo parla sobre la Verge en un prat i pots no creure-t'ho, per¨° ho pots visualitzar i aix¨° em porta a una poesia d'imatges i colors¡­¡±.

?s dif¨ªcil que domini b¨¦ el catal¨¤ o el castell¨¤ qui no ha apr¨¨s s¨°lidament llat¨ª

Per¨° la realitat ¨¦s m¨¦s bruta: tots dos llibres i el seu predecessor, Alma Venus, estan escrits entre 2012 i avui, moments d'ebullici¨® pol¨ªtica i baixa aparen?a moral en l'imperi del que ¨¦s material. Si per tant de dolor i per tantes gemmes / no hem sabut viure m¨¦s que de biaix... La societat i la gent est¨¤ tacada (Si tots nosaltres som una m¨¤scara) i el nacionalisme exacerbat, el feixisme i el terrorisme fan aflorar versos en els quals cita des de la marxa sobre Roma de Mussolini a les Brigades Roges. ¡°De la situaci¨® pol¨ªtica ja n'he parlat clarament a?Alma Venus: aqu¨ª ja sortien Paesa i, indirectament, Urdangarin. No crec que aquests siguin anys m¨¦s greus que altres ja viscuts: Rold¨¢n, els GAL i, abans, la matan?a d'Atocha¡­ Hi ha molt d'aix¨° en la hist¨°ria recent¡±. I l'afecta com a poeta? ¡°Com a persona m¨¦s aviat i, de vegades, com a poeta, per¨° la persona ¨¦s el poeta, no?¡±.

La consulta popular sobiranista de diumenge a Catalunya ¨¦s ¡°una jugada m¨¦s d'una partida d'escacs que no sabem com evolucionar¨¤¡±, per¨° que a difer¨¨ncia d'altres moviments nacionalistes a Europa, arriba amb el factor d'¡°una crisi econ¨°mica que tamb¨¦ explica la pujada de Podem¡±. Per¨° la clau torna a estar en una paraula: ¡°Ning¨² vol pronunciar-la: confederalisme. Fa por a tots. Seria el millor, per¨° ¨¦s m¨¦s f¨¤cil demanar federalisme o, fins i tot, independ¨¨ncia¡±. A?El castell¡­ recull: Tants homes morts per l¡¯or d¡¯una senyera / per una llum ap¨°crifa potser.

Qualsevol llibre que arriba d'Am¨¨rica est¨¤ m¨¦s ben escrit que el que arriba d'Espanya; el castell¨¤ d'aqu¨ª viu una degradaci¨® extraordin¨¤ria

Per¨° la preocupaci¨® major de Gimferrer ¨¦s la llengua. Sobre el catal¨¤, creu que ha d'optar entre un ¨²s extensiu o de prestigi: ¡°L'¨²s de prestigi ¨¦s important perqu¨¨ si no sembla que estiguis defensant una llengua secund¨¤ria. Per¨° el sol ¨²s de prestigi ens podria portar al xin¨¨s mandar¨ª. Al rev¨¦s, l'¨²s en els mass-media?ens porta a un catal¨¤ xar¨®¡±. Tamb¨¦ l'inquieta el castell¨¤: ¡°El que s'usa a la Pen¨ªnsula no ¨¦s gaire bo; ¨¦s molt millor a M¨¦xico, Col¨°mbia o Buenos Aires¡±. I no ¨¦s bo per un tema escolar: ¡°?s dif¨ªcil que domini b¨¦ el catal¨¤ o el castell¨¤ qui no ha apr¨¨s s¨°lidament llat¨ª; sona reaccionari, per¨° n'estic absolutament conven?ut; qualsevol llibre que arriba d'Am¨¨rica est¨¤ m¨¦s ben escrit que el que arriba d'Espanya, el castell¨¤ d'aqu¨ª viu una degradaci¨® extraordin¨¤ria, per¨° tamb¨¦ veig faltes d'ortografia en diaris francesos com mai les havia vistes abans¡­¡±.