Ven¨¨cia, Barcelona i els creuers

Durant els ¨²ltims 15 anys l'expansiva ind¨²stria tur¨ªstica ha desenvolupat un nou camp de viatge massiu amb els creuers: a Ven¨¨cia, entre el 1997 i el 2011 han augmentat un 439%, arribant a 1.795.000 passatgers, i a Barcelona s'ha passat dels 115.000 creueristes l'any 1990 a 2,6 milions el 2013. Aquest gigantisme naval est¨¤ pensat per a un nou target, classes mitjanes i baixes, preferentment jubilats i parelles amb fills, m¨¦s gregaris que els que van en busos i viatges organitzats, i que troben una manera de veure m¨®n r¨¤pida, distreta i encantadora, massificant ports i aeroports.

Un creuer pot transportar fins a 5.000 viatgers, que descendeixen de cop a les ciutats, els dediquen poques hores i exigeixen visites r¨¤pides i llocs de consum efica?os. Davant d'aquesta aflu¨¨ncia, botigues, restaurants, discoteques i museus competeixen per acollir-los, encara que sigui uns minuts. Barcelona ja ha patit els efectes d'alguns caps de setmana col¡¤lapsada de creueristes i busos tur¨ªstics. I Ecologistes en Acci¨® ja han demostrat la creixent contaminaci¨® atmosf¨¨rica ocasionada a Barcelona per aquestes naus; cada creuer, que no atura els motors, contamina com 12.000 autom¨°bils.

Un creuer pot transportar fins a 5.000 viatgers que descendeixen a les ciutats, els dediquen poques hores i exigeixen visites r¨¤pides i llocs de consum efica?os

El problema arriba a l¨ªmits escandalosos a Ven¨¨cia, on no nom¨¦s es pateixen aquests efectes, sin¨® que els creuers cada mat¨ª i cada tarda fan el seu tour pel canal de la Giudecca i el Bacino di San Marco, oferint als passatgers una vista ins¨°lita de la ciutat ducal des d'una altura aproximada de dotze pisos, al mateix temps que oculten i sobrepassen els monuments de Ven¨¨cia. Hi ha poques visions m¨¦s tristes i apocal¨ªptiques que les precioses arquitectures de Palladio empetitides per les grans naus.

Per¨° aquesta ¨¦s tan sols la part est¨¨tica del problema, ja que els efectes per a la ciutat s¨®n altament nocius. Cada vegada que un creuer travessa la llacuna, segons la velocitat, la mida i el pes aixeca el nivell de l'aigua per la proa, l'abaixa pels laterals i recupera el seu nivell per la popa. Aix¨° provoca un despla?ament de tones d'aigua, que creen cadenes d'onades, eleven artificialment els nivells dels canals interns i erosionen els ja molt desgastats i febles fonaments i murs d'una infraestructura veneciana que el 2100 s'haur¨¤ enfonsat uns 5 cent¨ªmetres, al mateix temps que, per l'escalfament global ocasionat pel canvi clim¨¤tic, el nivell de l'aigua haur¨¤ pujat uns 10 cent¨ªmetres. Despr¨¦s del pas de cada nau, la suspensi¨® dels sediments a l'aigua dura 20 minuts i amb tants vaixells aquesta ciutat sense autom¨°bils t¨¦ l'aire m¨¦s contaminat de plom i mercuri que si tingu¨¦s avingudes col¡¤lapsades de tr¨¤nsit.

Fa alguns anys que la ciutadania lluita contra aquest ab¨²s d'apropiaci¨® indeguda de l'ecosistema veneci¨¤, organitzats al Comit¨¨?No Grandi Navi-Laguna Bene Comune, manifestant-se i penjant pancartes ¡°contra la m¨¤fia¡± i ¡°contra el pas de les grans naus¡±. Davant d'aquestes queixes, l'autoritat portu¨¤ria i les grans companyies de navegaci¨®, que s¨®n les que mouen el negoci, han plantejat un nou projecte de canal a la llacuna per facilitar aquest pas invasiu dels creuers, projecte al qual s'oposen els venecians, proposant alternatives perqu¨¨ els grans vaixells no travessin la llacuna.

Mentrestant, cada vegada que un creuer es planta davant de Ven¨¨cia es produeix l'espectacle de la m¨²tua contemplaci¨® del col¡¤lapse: milers de turistes que s¨®n a l'illa observen estupefactes i sorpresos els bucs que amaguen els monuments; i els fan fotos. Al mateix temps, els passatgers, des de la coberta, m¨¦s o menys conscients d'una transgressi¨® que tant de bo tingui els mesos comptats, miren la bella i fr¨¤gil ciutat i els turistes que els contemplen; i els fan fotos.

La Unesco, que vetlla per Ven¨¨cia com a patrimoni mundial, est¨¤ molt preocupada i amena?a de retirar-li la qualificaci¨®. I el Ministeri d'Infraestructures del Govern itali¨¤ va aconseguir fa pocs anys prohibir el pas dels creuers tan prop de Ven¨¨cia. Navilieres i autoritat portu¨¤ria van rec¨®rrer i van aconseguir que la Magistratura dictamin¨¦s a favor del dret de les grans naus a travessar Ven¨¨cia. Es comprova aix¨ª que les autoritats portu¨¤ries s¨®n igual d'especuladores i sense escr¨²pols a tot arreu. Aprofiten vora?ment les qualitats de la ciutat contigua, sense importar-los els efectes nocius que puguin produir en l'ecosistema. Al Port de Ven¨¨cia i a les companyies no els importa si la ciutat es deteriora. ?s similar a l'avar¨ªcia de l'Autoritat Portu¨¤ria de Barcelona: la llei de ports li permet fer el que li doni la gana i encara li hem d'agrair la rebaixa d'uns pisos de l'alegal hotel W i que hagi aconseguit una inversi¨® tan luxosa i transparent per privatitzar el port amb la Marina del Port Vell. Els ¨¦s igual si Ven¨¨cia s'enfonsa o Barcelona es fa invivible: ells tenen previst fugir en un vaixell de luxe a les muntanyes de Su?ssa.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedr¨¤tic de l'ETSAB-UPC.