La millor gimn¨¤stica per al cervell ¨¦s el biling¨¹isme
Les persones que parlen diverses lleng¨¹es exerciten m¨¦s la ment
El cervell d'una persona biling¨¹e funciona com un sem¨¤for. Quan ha de triar una paraula, d¨®na llum verda a l'idioma que est¨¤ fent servir i frena amb una llum vermella el terme de la llengua que no necessita. Aquest proc¨¦s natural de selecci¨®, que fa centenars de vegades al dia, ¨¦s com una gimn¨¤stica involunt¨¤ria que millora la mat¨¨ria grisa.
Els efectes del biling¨¹isme en el cervell s'han analitzat ¨¤mpliament en els ¨²ltims anys des de diferents punts de vista. Hi ha investigacions que apunten al fet que parlar dos idiomes permet combatre millor l'alzheimer o la dem¨¨ncia. Dos equips d'investigaci¨® nord-americans estudien en l'actualitat els avantatges que una segona llengua suposa per al dia a dia. ¡°Els cervells biling¨¹es estan m¨¦s ben equipats per processar informaci¨®¡±, assenyala la professora Viorica Marian, psic¨°loga i autora principal d'un estudi de la Universitat de Northwestern (Evanston, EUA).
En la mateixa l¨ªnia treballa una altra instituci¨® nord-americana, l'Institut d'Aprenentatge i Ci¨¨ncies del Cervell de la Universitat de Washington (Seattle, EUA), que fa poc ha entrat en contacte amb les autoritats espanyoles i planeja traslladar part de la investigaci¨® aqu¨ª. Els codirectors, Patricia K. Khul i Andrew N. Meltzofr, analitzen el proc¨¦s informal que desenvolupen els nens per aprendre diversos idiomes a un temps. Des de mitjan 2014, estan en contacte amb la Comunitat de Madrid i el Ministeri d'Educaci¨® per ampliar la seva investigaci¨® a centres escolars durant la primera etapa infantil (de zero a tres anys).
Tots dos equips se centren en l'observaci¨® de les parts del cervell que s'activen en les persones que nom¨¦s dominen un idioma en comparaci¨® de les que funcionen en el cas de les persones que es comuniquen almenys en dues lleng¨¹es amb flu?desa. La professora Marian, de la Universitat de Northwestern, va realitzar el seu estudi amb participants de 18 a 27 anys seleccionats per la Universitat de Houston. Disset eren biling¨¹es en castell¨¤ i angl¨¨s, mentre que 18 m¨¦s parlaven nom¨¦s angl¨¨s. "Triem aquests idiomes perqu¨¨ ¨¦s el biling¨¹isme m¨¦s habitual a Texas, encara que suposem que els resultats serien similars amb altres lleng¨¹es", assenyala la investigadora.?
El treball, desenvolupat al llarg de tres anys, partia d'un experiment bastant simple. Despr¨¦s d'escoltar una paraula en angl¨¨s, llegida per una veu masculina amb accent neutre, els ensenyaven als integrants de tots dos grups un dibuix amb quatre objectes: dos amb una pronunciaci¨® similar en angl¨¨s i dos m¨¦s que sonen totalment diferents. Per exemple, clown (pallasso) i cloud (n¨²vol); candy (caramel) i candle (v¨¦s-la) o pig (porc) i picture (imatge). Mentre els participants triaven el terme correcte, l'equip d'investigaci¨® revisava el comportament del cervell a trav¨¦s d'imatges per resson¨¤ncia magn¨¨tica.
Com m¨¦s oxigen o sang flueix a una regi¨®, m¨¦s esfor? realitza aquesta part del cervell. Els que nom¨¦s parlen una llengua tenien m¨¦s activades les regions de control d'inhibicions del cervell que els biling¨¹es, ¨¦s a dir, ¡°els costa m¨¦s trobar les respostes¡±, afegeix Viorica Marian, autora principal de l'estudi publicat a la revista Brain and Language.
Quins efectes t¨¦ que el cervell funcioni d'un manera o una altra? Segons les conclusions de l'equip de la professora Marian, els nens biling¨¹es, per exemple, ignoren ¡°amb m¨¦s facilitat¡± el soroll a la classe per concentrar-se en la lli?¨®. ¡°Si est¨¤s conduint o operant en un quir¨°fan ¨¦s important enfocar-te en el que ¨¦s realment important i ignorar el que no ho ¨¦s¡±, afegeix.
L'equip de treball de Seattle inclou investigadors postgraduats que analitzen l'aprenentatge i el comportament del cervell dels seus propis fills, que s¨®n biling¨¹es d'angl¨¨s combinat amb diferents idiomes. ¡°El cervell d'una persona que parla dues lleng¨¹es ¨¦s molt m¨¦s flexible, afronta situacions m¨¦s complexes, de manera que busca millor les solucions i acaba resultant molt m¨¦s ¨¤gil¡±, explicava Patricia K. Khul, que va venir a Espanya amb Meltzofr a finals de setembre i va visitar la xarxa de col¡¤legis biling¨¹es de la Comunitat de Madrid.
Meltzofr i Khul ja han presentat les seves investigacions al Congr¨¦s dels Estats Units. Les seves conclusions ¡°van servir per tranquil¡¤litzar la societat davant del temor for?a est¨¨s que un alumne que creix entre dos idiomes t¨¦ problemes amb la llengua materna i l'aprenentatge d'altres mat¨¨ries¡±, segons Andrew N. Meltzofr.
El millor moment per aprendre un idioma
Com m¨¦s aviat millor. Els investigadors de l'Institut d'Aprenentatge i Ci¨¨ncies del Cervell de la Universitat de Washington, Patricia K. Khul i Andrew N. Meltzofr, ho tenen clar. El cervell d'un nen de zero a set anys ¡°s'adapta f¨¤cilment a qualsevol novetat¡±. ¡°A aquesta edat pot notar sense problema si la seva ¨¤via parla un tercer idioma i adquirir-lo de manera natural¡±, explica Meltzofr. ¡°Si vas de visita amb els fills a un altre pa¨ªs, ¨¦s probable que ells? tornin sabent diverses paraules relacionades amb el futbol despr¨¦s de jugar un partit amb altres nens, mentre que tu no pesquis res compartint una estona amb els seus pares¡±, afegeix.
Entre els vuit i divuit anys d'edat, segons aquests experts, l'aprenentatge es torna ¡°m¨¦s acad¨¨mic i lent¡±. A partir de llavors, el repte es complica. ¡°Si esteu llegint aix¨° i ja s¨®u adults, ja ¨¦s massa tard per a vosaltres¡±, ironitza?Meltzofr.
"Mai no ¨¦s tard per aprendre una altra llengua", considera, per contra, la professora Viorica Marian, de la Universitat de Northwestern. Marian va cr¨¦ixer parlant roman¨¨s i rus, la seva tercera llengua ¨¦s l'angl¨¨s i t¨¦ nocions b¨¤siques de castell¨¤, franc¨¨s i holand¨¨s. Aquesta investigadora admet els avantatges d'adquirir una segona llengua de petit, com "la possibilitat de semblar un parlant nadiu sense accent estranger", per¨° defensa que el domini d'un altre idioma "pot arribar a qualsevol edat" i millorar el control de la funci¨® d'inhibici¨® del cervell en tot just uns mesos.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.