Rajoy anir¨¤ a Catalunya per recuperar l¡¯espai enfront de l¡¯independentisme

Ning¨² a la Moncloa, el Govern o el PP nega que Mariano Rajoy, i Espanya en general, tenen un gran problema a Catalunya. Els dubtes i discussions v¨¦nen a l'hora de decidir com fer-hi front. Per primera vegada, despr¨¦s de la consulta alternativa del 9-N, el president sembla decidit a prendre la iniciativa i afrontar un dels principals problemes que reconeixen a la Moncloa: l'escassa pres¨¨ncia a Catalunya del Govern i del missatge a favor d'una Espanya unida. Per aix¨°, Rajoy est¨¤ ultimant la data per a la seva propera visita a aquesta comunitat aut¨°noma, gaireb¨¦ amb seguretat a Barcelona, que ¨¦s imminent. ?s probable que es tanqui a partir de dilluns, a la tornada del seu viatge a Austr¨¤lia per participar en el G-20.

Catalunya inquieta, doncs, encara que no en la seva dimensi¨® internacional. ¡°Acabo de venir de Singapur, una pla?a financera important¡±, va explicar ahir Luis de Guindos, ministre d'Economia, en un rec¨¦s de la cimera del G-20. ¡°Els inversors creuen que a Espanya hi haur¨¤ estabilitat pol¨ªtica i que Cataluna continuar¨¤ sent part d'Espanya, com no pot ser d'altra manera¡±, va assegurar. ?s a dir, ning¨² veu real el risc d'independ¨¨ncia.

El gran problema, i no nom¨¦s per Catalunya, el t¨¦ Rajoy en el seu electorat, segons admeten al PP. Tant per la llei de l'avortament com, sobretot, pels esc¨¤ndols de corrupci¨® i ara pel problema sobiranista, l'allunyament de l'electorat tradicional del PP ¨¦s cada vegada m¨¦s gran, encara que les enquestes detecten que de moment es va a l'abstenci¨®, de manera que podria tornar.

L'independentisme est¨¤ acaparant tot l'espai del debat, admeten a la Moncloa i el PP, encara que en l'Executiu segueixen conven?uts, i m¨¦s despr¨¦s de les dades del 9-N, que el sobiranisme ¨¦s minoritari. Hi ha per tant un problema d'orfandat dels no sobiranistes, el que des del Govern defineixen com a ¡°majoria silenciosa¡± de Catalunya.

¡°Ens enfrontem a la tempesta perfecta: primer les targetes [de Caja Madrid], despr¨¦s l'Operaci¨® P¨²nica i ara Catalunya, per¨° aix¨° ¨¦s excepcional, en algun moment baixar¨¤¡±, resumeix un membre de l'Executiu. Un altre admet que Rajoy ho t¨¦ molt dif¨ªcil perqu¨¨ bona part de la ciutadania i el mateix PSOE li exigeix un pla atractiu per a Catalunya, amb una oferta per frenar l'independentisme, per¨° alhora els barons territorials del PP ¡ªja en campanya electoral¡ª i l'electorat conservador ¡ªque reclama m¨¤ dura amb Artur Mas¡ª pressionen cap a l'altre costat. En aquest context el PP catal¨¤ est¨¤ en el pitjor moment, amb una notable sensaci¨® de desemparament i de derrota, admeten diversos dirigents. I ara la inquietud creix davant la divisi¨® que hi ha en la fiscalia sobre la querella contra Mas.

¡°La roda de premsa que Rajoy va fer dimecres [la seva primera intervenci¨® en p¨²blic despr¨¦s del 9-N] calma una mica les coses, per¨° la situaci¨® ¨¦s molt complicada. ?s molt dif¨ªcil explicar el que est¨¤ passant per a una part del nostre electorat que solament vol guerra contra Mas¡±, assenyala un dirigent. ¡°Als nostres els hav¨ªem explicat que no hi hauria consulta i ells van entendre que no hi hauria urnes. No ¨¦s f¨¤cil conv¨¨ncer-los que la consulta que es va celebrar no valia per res: la imatge est¨¤ aqu¨ª¡±, admet un ministre.

La lentitud de Rajoy a l'hora de respondre a les crisis ¡ªla decisi¨® d'esperar tres dies abans de parlar sobre el 9-N, presa per Rajoy i el seu assessor Pedro Arriola, ha generat cr¨ªtiques un¨¤nimes¡ª fa que de vegades el Govern sembli a la defensiva. ¡°No podem estar a la defensiva. Ni en aix¨° ni en la corrupci¨®. Cal actuar r¨¤pid i explicar per qu¨¨ ho fem¡±, opina un dirigent. Fonts de l'Executiu assenyalen que en aquest moment hi ha moltes possibilitats de resposta en estudi. Gaireb¨¦ totes excepte la d'acceptar una consulta d'autodeterminaci¨® pactada, una cosa que Rajoy no far¨¤ mai, insisteixen els seus. Per aix¨° el president respondr¨¤ la carta que li va enviar Artur Mas quan torni d'Austr¨¤lia, per¨° per dir-li que la seva principal petici¨® en aquest text, la d'un refer¨¨ndum definitiu, ¨¦s impossible.

A partir d'aqu¨ª hi ha moltes idees. Fins ara el president havia rebutjat la possibilitat d'organitzar una campanya de l'estil de la de Better Together (millor junts) que van inventar conservadors, liberals i laboristes brit¨¤nics amb la participaci¨® d'intel¡¤lectuals, artistes, cantants, esportistes i tot tipus de persones conegudes a favor d'una Gran Bretanya unida enfront dels independentistes escocesos. Per¨° ara aquesta idea s'est¨¤ replantejant. Rajoy sap que el Govern no podria liderar aquesta campanya, per¨° s¨ª que podria impulsar-la.

Quan li van preguntar dimecres quin pla tenia per oferir als catalans, Rajoy es va limitar a dir que no calia proposar cap pla de resposta als 2,2 milions que van votar el 9-N perqu¨¨ els altres quatre milions no ho van fer. ¡°El meu pla ¨¦s seguir lluitant per abaixar l'atur. Parlem d'economia, que ¨¦s el que importa¡±, va insistir, abundant en la tesi que la recuperaci¨® econ¨°mica abaixar¨¤ la pressi¨® independentista. Per¨°, malgrat aquestes paraules del president, l'Executiu s¨ª que treballa, segons diversos membres del Govern, en un pla per capgirar a Catalunya el domini absolut de l'espai dels sobiranistes.

Encara que ¨¦s Rajoy qui prendr¨¤ l'¨²ltima decisi¨® i encara no hi ha res tancat, la sensaci¨® m¨¦s estesa ¨¦s que ha arribat el moment de canviar el rumb i fer alguna cosa realment de fons. El president t¨¦ un grat record de l'¨²ltima campanya electoral catalana, el 2012. Es va bolcar per evitar que Mas tragu¨¦s la majoria absoluta que estava reclamant i, quan CiU va perdre 12 escons, el PP ho va celebrar com una enorme vict¨°ria. Ara les coses estan molt pitjor per al PP catal¨¤, per¨° l'Executiu d¨®na voltes a com recuperar la iniciativa.