L¡¯obligaci¨® de decidir

Encara que Mas i els seus socis ho invoquin cada dia, el ¡°dret a decidir¡± no existeix. El que, en canvi, s¨ª que hi ha ¨¦s l'¡°obligaci¨® de decidir¡±, conseq¨¹¨¨ncia de la llibertat de l'home, que ¨¦s la que d¨®na car¨¤cter moral als seus actes. ?s precisament perqu¨¨ est¨¤ obligat a decidir entre b¨¦ns o valors oposats i a assumir les conseq¨¹¨¨ncies d'aquesta decisi¨®, que l'home ¨¦s responsable del que fa. Sartre es va adonar del que aix¨° significa quan a L'existencialisme ¨¦s un humanisme va escriure: ¡°L'home est¨¤ condemnat a ser lliure¡±.

La filosofia moral, des d'Arist¨°til, ha elaborat diversos sistemes ¨¨tics. Hi ha ¨¨tiques formals i materials, individualistes i socials, aut¨°nomes i heter¨°nomes. Totes, per camins diferents, miren d'esbrinar la manera d'obrar b¨¦ i el fet que continuem discutint sobre aix¨° demostra que ¡ªcontra el que se sol opinar¡ª la filosofia encara no ha acabat el seu llarg cam¨ª, que ¨¦s una altra manera de dir que cal continuar-hi pensant. El que s¨ª que sembla que es pot descartar, ¨¦s que la soluci¨® als problemes ¨¨tics pugui trobar-se per mitj¨¤ de cap f¨®rmula, m¨¨tode o codi. Perqu¨¨, en efecte, la suprema dignitat de ser lliure ¨¦s alhora una condemna que fa l'home responsable de les seves decisions i si s'equivoca no li serveixen de disculpa ni la llei de D¨¦u ni la dels homes. Per¨° s¨ª que est¨¤ obligat a intentar encertar-la utilitzant la llum de la ra¨® i l'esfor? i reflexi¨® de qu¨¨ sigui capa?, amb el ben ent¨¨s que res ni ning¨² li garantir¨¤ que la seva decisi¨® ser¨¤ la correcta.

A Europa el nostre futur dependr¨¤ de les decisions d'uns quants l¨ªders que m¨¦s val que l'encertin

Cada dia prenem decisions i, sovint, en el curs de la vida recordem, per a la nostra tranquil¡¤litat o el nostre remordiment, els encerts o equivocacions de les tries que vam fer. Per¨° hi ha moments essencials en la vida de tot individu, com n'hi ha, sens dubte, en la hist¨°ria dels pobles, en qu¨¨ una decisi¨® transcendental canvia per complet el rumb, amb conseq¨¹¨¨ncies de llarg abast. La hist¨°ria est¨¤ plena d'exemples: S¨°crates, davant l'opci¨® d'escapar a lloc segur o d'acceptar la condemna dictada per la seva ciutat decideix morir i, a m¨¦s, n'explica el perqu¨¨, en una de les grans lli?ons d'¨¨tica de la hist¨°ria de la filosofia i del que significa ser lliure. Dos mil dos-cents anys despr¨¦s, Heidegger, probablement la ment m¨¦s poderosa de la filosofia contempor¨¤nia, coneixedor com pocs del pensament grec, de la moral kantiana, de la nietzscheana, educat en el rigor d'un mestre il¡¤lustre com Husserl, quan va haver de prendre la decisi¨® m¨¦s important de la seva vida es va equivocar i, per a la seva eterna ignom¨ªnia, va decidir donar suport al r¨¨gim i acatar les ordres d'uns nazis embogits. Amb ell, la gran majoria del poble alemany, incloent-hi notables personalitats del m¨®n intel¡¤lectual, va optar per seguir Hitler i els seus botxins. Aix¨ª doncs, ni els t¨ªtols acad¨¨mics s¨®n garantia de bon judici ni les societats m¨¦s cultes i il¡¤lustrades responen sempre com caldria esperar.

La necessitat de prendre decisions les conseq¨¹¨¨ncies de les quals poden alterar de manera dram¨¤tica el curs de les nostres vides ofereix avui un panorama inquietant encara que no es pot negar que, tamb¨¦, de m¨¤xim inter¨¨s com a objecte d'an¨¤lisi i conjectures. Al Regne Unit, Cameron s'enfronta a decisions en relaci¨® amb Europa que definiran el futur del seu pa¨ªs. El mateix passa a Fran?a, on els socialistes es juguen el ser o no ser del seu partit i, en bona mesura, de la Fran?a que hem conegut. Tamb¨¦ a Alemanya i, en definitiva, a Europa el nostre futur dependr¨¤ de les decisions d'uns quants l¨ªders que m¨¦s val que l'encertin. I, per descomptat, podem ampliar el focus i incloure-hi les altres nacions del m¨®n m¨¦s i menys civilitzat. Per¨° ens referirem, per acabar, al nostre pa¨ªs, on seria desitjable que la Generalitat de Catalunya dediqu¨¦s els seus recursos a exhortar els ciutadans en la direcci¨® de complir amb les seves obligacions en lloc d'escalfar-los el cap amb el joi¨®s dret al¡¤ludit al principi. Exhortaci¨® que, a m¨¦s de Catalunya, aniria b¨¦ a tot el territori nacional i sobretot als pol¨ªtics, que no s¨®n precisament la classe m¨¦s ben valorada avui per la ciutadania. Perqu¨¨ no tot siguin males not¨ªcies cal ressenyar un cert aire de renovaci¨® al PSOE, i no nom¨¦s pel que fa a les persones, despr¨¦s de l'oportuna jubilaci¨® de Rubalcaba. Per contra, a la dreta no hi passa res. Ells ja han pres totes les mesures necess¨¤ries pel que fa a la corrupci¨®, no tenen res a dir sobre el problema catal¨¤ tret que fiat iustitia pereat mundus i que l'economia va molt b¨¦. Potser ¨¦s que no han vist les enquestes d'opini¨® i la valoraci¨® que mereixen els seus l¨ªders. Com que s¨®n tan estranys...! Quant a l'obligaci¨® de decidir i pel que fa a Catalunya, no dic que la t¨¤ctica de no moure's no sigui la millor, o la menys dolenta, davant d'un personatge com Mas. Per¨° el problema catal¨¤ ¨¦s alguna cosa m¨¦s que Mas. I els altres problemes segurament requereixen m¨¦s que ficar-los sota la catifa. Una cosa ¨¦s segura: en el termini d'un any caldr¨¤ enfrontar-s'hi perqu¨¨ els ciutadans decidiran qui creuen que els pot resoldre millor. Aix¨° s¨ª, la batalla es lliurar¨¤ en termes i amb regles de joc democr¨¤tiques, mitjan?ant el vot lliure dels espanyols, no constret des del poder pol¨ªtic ni influ?t per la propaganda oficial com han hagut de patir els catalans en aquesta lamentable bestiesa de fa uns dies.

Jaime Bot¨ªn ¨¦s alumne de l'Escola de Filosofia. Va ser president de Bankinter entre el 1986 i el 2002.