Una exposici¨® recordar¨¤ el barraquisme del Tur¨® de la Rovira

Les rajoles roses amb floretes s¨®n les t¨ªpiques de les de parets del lavabo ¡ªde fa unes quantes d¨¨cades¡ª per¨° s¨®n a terra, adherides al que va ser la fonamentaci¨® d'una de les barraques del Carmel, al Tur¨® de la Rovira. ¡°Molts dels qui vivien a les barraques treballaven en la construcci¨® i aprofitaven les restes de les obres per endre?ar casa seva. I si no, les compraven com a restes d'obra¡±, explica Custodia Moreno, una veterena lluitadora ve?nal del Carmel. D'aqu¨ª ve la varietat del mosaic que apareix i desapareix a la coberta de les bateries antia¨¨ries que Barcelona va construir el mar? de 1938 com a defensa a¨¨ria. La seva comesa inicial ¡ªdissuadir els bombardejos italians que venien de Mallorca¡ª va esdevenir un espai que va ser colonitzat durant els primers anys quaranta per emigrants que van arribar a Barcelona a la recerca d'una vida millor.

Custodia va ser un d'aquests emigrants i com altres 300 fam¨ªlies van tenir el seu primer refugi on hi ha aquest excel¡¤lent mirador de la ciutat. El que hi van viure, per¨° sobretot com ho van viure s'explicar¨¤ en un espai expositiu que s'est¨¤ habilitant en l'espai que va ser el dormitori dels oficials destacats a les bateries. Es convertir¨¤, de fet, en l'¨²nic espai explicatiu del barraquisme de Barcelona.

Tota la zona de les bateries est¨¤ ara literalment de cap per avall en la recta final dels treballs de rehabilitaci¨® que dirigeix el Museu d'Historia de Barcelona (MuHba), que la setmana passada va organitzar una jornada t¨¨cnica sobre la recuperaci¨® patrimonial del Tur¨® de la Rovira.

Un audiovisual recull

¡°El nostre prop¨°sit ¨¦s reflectir el que va ser amb el mateix rigor que el que apliquem a les troballes romanes o que hem tingut amb la Barcelona del 1714. Per aix¨° volem fer-ne un relat hist¨°ric¡±, explicava Joan Roca, director del Muhba. Un lloc elevat ¡ª267 metres ¡ª l¨ªmit de municipis i, despr¨¦s, des del qual al llarg dels anys es veia com avan?ava la ciutat des del mar. ¡°El Tur¨® de la Rovira t¨¦ prou for?a per explicar diversos relats de la ciutat i del m¨®n d'avui. Un lloc explicatiu de la guerra ¡ª s'hi poden veure els ancoratges de subjecci¨® dels canons Vickers 105¡ª i de la postguerra amb les restes que s'han decidit conservar del barraquisme. Tot plegat va estar a punt de no passar i que, en bona mesura, s'ha aconseguit gr¨¤cies a les reivindicacions de l'associaci¨® de ve?ns de Can Bar¨® i de les persones que van viure a les barraques. Perqu¨¨ la sort ¨¦s que algunes viuen a prop.

¡°De les 300 fam¨ªlies que vam arribar a viure al Tur¨®, unes 123 se'n van anar el 1977 en la primera operaci¨® de reubicaci¨® a la Guineueta, 160 van quedar-se en pisos de barris propers i al principi dels 90 ¡ªamb la cita ol¨ªmpica a tocar¡ª els que quedaven se'n van anar al passeig d'Urrutia¡±, concreta Moreno.

Algunes d'aquestes fam¨ªlies apareixen a l'audiovisual que s'hi podr¨¤ veure i que tamb¨¦ recull el testimoniatge d'un soldat que va estar destacat a les bateries durant la guerra. El que va passar quan es van enderrocar les ¨²ltimes barraques ¨¦s que bona part de la runa es va emmagatzemar en el que havien estat els edificis dels soldats de les bateries. Un espai de poc m¨¦s de 60 metres quadrats que ha tingut diverses vides: va ser barraca i va allotjar fam¨ªlies, despr¨¦s es va transformar en l'escola d'adults dels barraquistes ¡ª¡±les classes les feia un anarquista del barri¡±, recorda Moreno¡ª i, en l'¨²ltima etapa, es va transformar en un colomar.

L'espai es va degradar i entre 2006 i 2008 hi van venir a fer feina voluntaris de m¨¦s d'un centenar de pa?sos que, de quatre grapes i amb cabassos, van treure tones de maons i ciment. Despr¨¦s el projecte va aturar-se i, una altra vegada, el seu aspecte era el d'una zona completament abandonada. Les obres de recuperaci¨®, que inclouen nous camins, van comen?ar fa quatre anys.

¡°Hi ha sortit una paret pintada de vermell que sembla que ¨¦s l'original¡±, va explicar divendres passat una de les restauradores. ¡°No ¨¦s una pintura habitual en una construcci¨® militar i que, potser, es pot explicar perqu¨¨ quan es van construir les bateries es va pensar que en un futur es podrien transformar en una altra cosa¡±, argumenta Roca. A mesura que han anat descobrint coses han intentat obtenir informaci¨® de la documentaci¨® de la construcci¨® de les bateries ¡ªlocalitzada en un arxiu d'?vila¡ª i de les persones que van ocupar les barraques: ¡°La veritat ¨¦s que ha estat un treball seri¨®s i en aquest sentit n'estem molt satisfets¡±, apunta Moreno.

Ara, el que m¨¦s inquieta els ve?ns ¨¦s com s'articular¨¤ el que fins ara ha estat un barri tranquil amb una probable allau de visites futures. La veritat ¨¦s que ara desenes de persones assalten les bateries cada cap de setmana. Retiren les tanques d'obra i passen. Molts s¨®n turistes: ¡°Esclar, com que les bateries apareixen com a lloc d'inter¨¨s quan visiten el parc G¨¹ell¡±, ironitza Moreno.

?