L'espia que passava fred

L'obstinaci¨® per simplificar Josep Pla ¨¦s una empresa vana, per¨° sempre hi ha qui ho intenta. La polseguera pel Pla espia franquista ¨¦s recent, un episodi amb zones obagues, sobretot si no s'est¨¤ al cas del que va ser la trag¨¨dia intel¡¤lectual europea dels anys trenta. Perqu¨¨ Pla era aix¨° en bona part, complexitat irreductible i la lucidesa rara que preveu els desprop¨°sits de cada circumst¨¤ncia hist¨°rica. En realitat, Pla sempre s'escapoleix. Com enjudiciar l'home que cada dia apunta el que menja, quan en realitat beu m¨¦s que no pas menja? En una edici¨® tan suggestiva com rigorosa del professor Xavier Pla, ja ¨¦s a les llibreries La vida lenta, notes in¨¨dites de 1956, 1957 i 1964. S¨®n tres agendes, anotacions brev¨ªssimes que l'escriptor pren com a recordatori per a futurs dietaris en amplitud o per a la passi¨® tan incontenible d'escriure m¨¦s i m¨¦s, tot i que al mateix temps estava immers en diversos llibres a l'any i centenars d'articles. Com en altres notes ja publicades, Josep Pla ¨¦s el solitari que escriu full time, per¨° sense deixar de portar una vida agitada per la beguda en exc¨¦s, per la loquacitat imparable del t¨ªmid, en fi, per la curiositat i l'embranzida sensual que li porta a fabulacions il¡¤lus¨°ries que per pudor nom¨¦s insinua. El mateix passava amb les notes de 1967 i 1968 publicades en el volum El viatge s'acaba.

La vida lenta no ¨¦s una obra liter¨¤ria en el seu sentit ple. No hi falta la monotonia de les agendes telegr¨¤fiques ¡ªel dia a dia, el men¨², la beguda que consumeix, l'insomni¡ª per¨°, a m¨¦s de ser un material biogr¨¤fic de primera per a qualsevol plani¨¤, hi abunden les pinzellades, els detalls, el tret creatiu que van m¨¦s enll¨¤ de l'acotaci¨® hor¨¤ria sobre un viatge o una conversa. Pla enumera i, de sobte, l'escriptor sobrepassa la p¨¤gina d'agenda i deixa l'empremta digital de la seva millor literatura. Segurament, La vida lenta no ¨¦s el llibre m¨¦s indicat per a qui vulgui estrenar-se amb Pla o tot just comenci llegir-lo, per¨° pels planians t¨¦ moments d'aquesta fuga? bellesa de les fulles que el vent arrossega a la tardor. S¨®n notes que despr¨¦s es converteixen en articles per al setmanari Destino, segons ha rastrejat minuciosament Xavier Pla. Queden in¨¨dites les notes d'uns mesos de 1936. A part d'escriure els volums que edita a Selecta, estava revisant ¡ªreescrivint¡ª El quadern gris.

Irremeiablement, la pol¨ªtica continua sent una passi¨® per al Pla espectador

Irremeiablement, la pol¨ªtica continua sent una passi¨® per al Pla espectador. Parla de ¡°la relativa capacitat del catal¨¤ per a la pol¨ªtica¡±. El franquisme l'aclapara, la censura l'esgota. Greu pessimisme sobre Espanya. Voldria emigrar, qui sap on. La veritat ¨¦s que entre els seus viatges d'aquells anys per Destino, It¨¤lia continua enamorant-lo. Entre ressaca i ressaca, ¡°el m¨¦s important de la vida ¨¦s dormir¡±. Fer la maleta en un instant i despr¨¦s tornar a Llofriu, com sigui. Quan viatja, no deixa d'enyorar la masia del seu llinatge, encara que sigui tan freda. Voldria anar cap a Palafrugell, Barcelona el cansa massa. A Madrid no hi va. L'hi queden uns pocs amics i massa coneguts. Editors, pol¨ªtics, exiliats que tornen, la colla de Palafrugell, inesgotable i extraviada. L'impressionen la intel¡¤lig¨¨ncia de Dionisio Ridruejo o de Vicens Vives. L'afecta el c¨¤ncer fat¨ªdic de Gaziel. Anota esdeveniments com la intervenci¨® militar a Suez, la trag¨¨dia d'Hongria o el triomf del laborisme brit¨¤nic, per¨° sense aprofundir-hi, excepte quan com un diamant entre les cendres apareix l'adjectiu ¨²nic, insubstitu?ble. A Su¨¨cia hi contempla un crepuscle ¡°dol? i ¨¤ton¡±. Descriu ¡°ulls de neurosi¡± del vell poeta Josep Sebasti¨¤ Pons. De Cotlliure en diu que t¨¦ un color ¨²nic a Europa perqu¨¨ combina el color de dentifrici i de tabac amb la pissarra negra.

Casar-se, anar-se'n a qualsevol lloc, envellir de manera indeclinable, per¨° tal vegada preco?, si considerem que va morir el 1981. El 1956 creu que potser nom¨¦s li queden tres anys de vida. Continua enlluernat per la intensa mem¨°ria sensual d'Aurora Perea, l'amant dels anys quaranta que se'n va anar a Buenos Aires. I l'escriptor llegeix cada matinada, gaireb¨¦ en llevar-se. Llegeix la revista Il Borghese, nucli itali¨¤ de l'inconformisme conservador en qu¨¨ havia escrit Montanelli. Segueix amb la seva admiraci¨® per The New Yorker, avui convertit en una altra cosa. Repassa Le monde. Es fia molt del El journal de Gen¨¨ve. Queda clar fins a quin punt els dietaris de Junes Renard o de L¨¦autaud l'influeixen. Pensa que sumar Voltaire a Chateaubriand seria la gran f¨®rmula. Llegeix una vegada m¨¦s els moralistes francesos del segle XVII. I tamb¨¦ les cartes de Madame de Sevign¨¦, per¨° malgrat tot diu que la literatura anglesa ¨¦s l'¨²nica confortable. Parla del ¡°romanticisme fren¨¨tic¡± del diari de Kafka perqu¨¨ nom¨¦s escriu sobre si mateix. ¡°Mala vida, sempre la mateixa vida¡±. Per¨° queden els dies color d'absenta, els vins del Rin, el rossinyol entre les branques, el vent que porta l'olor de les primeres violetes.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor