Mor Josep Maria Bachs, una de les primeres icones de TV-3

Si hi ha hagut un presentador en la hist¨°ria encara relativament jove de Televisi¨® de Catalunya m¨¦s lligat a una frase potser ¨¦s Josep Maria Bachs, vinculat a l¡¯expressi¨® "Tanquem la paradeta" amb la qual acomiadava el concurs Filiprim. Bachs va tancar la paradeta de la seva vida vinculada a una llargu¨ªssima traject¨°ria en r¨¤dio i televisi¨® diumenge passat, als 70 anys, segons ha transcendit avui dilluns. La cerim¨°nia de comiat tindr¨¤ lloc aquest dimarts, a les 11.30 hores, al tanatori de les Corts de Barcelona.

"En aquesta feina no et jubiles, et jubilen", deia amb un punt de s¨°bria enyoran?a a uns estudiants de Periodisme fa tot just dos anys. Ho constatava potser pensant en aquesta traject¨°ria que el va convertir en un dels primers grans rostres de l¡¯star-system popular de la cadena auton¨°mica catalana. Era un ¨¨xit que s¡¯havia sustentat en una traject¨°ria treballad¨ªssima d¡¯aquest nen nascut al barri barcelon¨ª de Gr¨¤cia el 1944 i que als 13 anys ja intentava els seus primers passos radiof¨°nics. No estava disposat a deixar aquest m¨®n, ni quan va comen?ar venent pastilles de tos per a un laboratori farmac¨¨utic, feina que compaginava ja amb la seva formaci¨® a l¡¯escola radiof¨°nica de Radio Juventud, obtenint un t¨ªtol de radiofonista que va aplicar en la mateixa emissora als anys setanta del segle passat, amb dos programes que ja han passat a la petita hist¨°ria del mitj¨¤: el magaz¨ªn Quisicosas i El sacapuntas, aquest ¨²ltim amb Jordi Estadella i Jos¨¦ Mar¨ªa Pallard¨®.

Consolidat a Radio Juventud va saltar a Televisi¨® Espanyola a Catalunya. All¨¤ va presentar diversos programes produ?ts als hist¨°rics estudis de Miramar a Montju?c (Opini¨®, Giravolt...); per¨° del que se sentia especialment feli? era d¡¯haver estat el rostre visible dels Informatius catalans de la cadena durant una d¨¨cada. En realitat, era un g¨¨nere que combinava m¨¦s amb la seva personalitat: un home que, encara que no era del tot cert, admetia que se¡¯l podia veure com a "poc sociable", sobri, de cultura notable, imaginatiu i amb un humor de caire brit¨¤nic. Va aprofitar algunes d¡¯aquestes caracter¨ªstiques per fer front a les propostes que el 1984 li van fer des de la recentment creada TV-3. All¨¤, despr¨¦s de presentar el magaz¨ªn matinal Bon dia (del qual nom¨¦s es va emetre un programa) va abordar el concurs Tres i l¡¯astr¨°leg (1984). Menys d¡¯un any despr¨¦s es va posar al capdavant de Filiprim (1986-1989), pel qual ha estat recordat sempre m¨¦s. Amb un equip de guionistes del qual formaven part monstres de l¡¯humor com Tom, Romeu i l¡¯inoblidable Jaume Perich, abans del Telenot¨ªcies vespre va aconseguir una notable popularitat l¡¯espai i ell mateix, entre altres coses per una falsa serietat que combinava amb les intervencions i l¡¯attrezzo m¨¦s singular, per deixar anar acudits sobre la localitat de Palau de Plegamans (que despr¨¦s va dedicar un carrer al concurs) i per l¡¯expressi¨® amb la qual acomiadava l¡¯espai: "Tanquem la paradeta". La clau de l¡¯¨¨xit?: "Era un programa pensat per a adults per¨° que va acabar enganxant els nens i la gent m¨¦s gran, en realitat els amos del comandament a dist¨¤ncia de les tardes abans dels telenot¨ªcies", argumentava.

"No s¨®c humorista; per aix¨° vaig decidir deixar-me un bigoti amb el qual em disfressava com si fos Carnaval, i aix¨ª em tapava la cara i em feia menys vergonya fer el que feia", justificava temps despr¨¦s. Despr¨¦s va anar conduint a la cadena auton¨°mica espais com Dicciopinta, 2/4 de Bachs (1991) i 10 del 3 (1993). El bigoti va desapar¨¨ixer moment¨¤niament quan aquell mateix 1993, potser a la cresta de la seva fama televisiva, va saltar a TVE per presentar l¡¯emblem¨¤tic concurs Un, dos, tres, que dirigia Chicho Ib¨¢?ez Serrador. Substituint el seu antic company de Radio Juventud, Estadella, va arrencar el primer programa assegurant: "Tant de bo que ens aguantin fins al final...". El final, desgraciadament, va arribar aviat; van ser tot just 18 programes: l¡¯hist¨°ric format semblava que s¡¯havia esgotat.

El fam¨®s bigoti va desapar¨¨ixer del seu rostre de la televisi¨® catalana el 1997, quan va tornar a la cadena per presentar Si l¡¯encerto l¡¯endevino: "Passaven els anys i, com que m¡¯havien sortit cabells blancs, calia afegir algun p¨¨l blanc al bigoti; i llavors vaig creure que ja era l¡¯hora de deixar-ho". Semblava una met¨¤fora de la seva traject¨°ria a TV-3, on el 2003 va presentar el seu ¨²ltim espai: A+a+.

Des de llavors sembla que va tornar als seus or¨ªgens radiof¨°nics, que en realitat va compaginar fins que la televisi¨® el va absorbir del tot. Aix¨ª, va acabar col¡¤laborant en programes radiof¨°nics a Catalunya R¨¤dio, R¨¤dio 4 i RAC-1. El 2008 va tornar moment¨¤niament a la televisi¨®, amb el magaz¨ªn matinal Connexi¨® Barcelona, de Barcelona Televisi¨®. I fins i tot va tenir temps de publicar una novel¡¤la: Un home indefinit (2011).

Durant els ¨²ltims anys, Bachs es mostrava educadament cr¨ªtic amb el mitj¨¤ en general i, indirectament, amb la cadena auton¨°mica. "Feia aquesta mena de programes perqu¨¨ el que em proposaven eren concursos", deia sobre una TV-3 de la qual els ¨²ltims temps trobava a faltar "la il¡¤lusi¨® del principi de tot, quan, en el fons, tots comen?¨¤vem, treball¨¤vem 12 hores al dia i amb molta imaginaci¨® per esquivar les dificultats inicials... Tinc la sensaci¨® que avui no hi ha tantes ganes de fer coses noves, innovadores".

Sense m¨°bil ("localitzar-me al carrer tampoc ¨¦s necessari") i sense ordinador, admetia que li feia "certa vergonya" veure "tanta caca de vaca a la tele d¡¯avui". Per¨° tamb¨¦ ho deia ell sobre la seva traject¨°ria i sobre la vida en general: "Mirar cap enrere no ¨¦s bo". Paradeta tancada.