La llei de N¨²?ez

Encara que pugui semblar mentida, han ficat N¨²?ez a la pres¨® quan ja t¨¦ 83 anys i semblava que tornaria a sortir-se¡¯n, com havia fet tota la vida. A l¡¯expresident del Bar?a l¡¯han engarjolat per subornar els inspectors d¡¯Hisenda, un delicte que avui pot semblar poca cosa tal com est¨¤ el pati i que, per descomptat, l¡¯empresari no admet haver com¨¨s de cap de les maneres. Aix¨ª ¨¦s que no t¨¦ de qu¨¨ penedir-se, res d¡¯estrany, d¡¯altra banda, en la seva conducta vital, reflectida en una fotografia de Joan Puig en qu¨¨ se¡¯l veu dins d¡¯un jeep cam¨ª de Quatre Camins.

Assegura que l?¨²nic que va fer fa vint anys va ser vendre dos pisos m¨¦s barats que el preu de mercat a uns senyors que buscaven diners amagats en un temps en qu¨¨ la fortuna de N¨²?ez y Navarro era ben visible a les cantonades de Barcelona. Un altre, en el seu cas, hauria dit que li sabia molt greu, que no volia fer-ho pas, que no n¡¯era conscient, i a hores d¡¯ara segurament seguiria corrent pel carrer tan fresc i tan ample com fan els estafadors de la categoria de Millet. No ¨¦s el cas de N¨²?ez, que es va eternitzar en el c¨¤rrec de tal manera que encara se sent Napole¨®.

N¨²?ez ha fet de la seva ra¨® una veritat absoluta, fins i tot quan ha q¨¹estionat un jutge, sense tenir en compte l¡¯hora, el dia, l¡¯any i les circumst¨¤ncies, segur com est¨¤ que no passa el temps. No acostuma a baixar del burro, de totes les seves coses en fa una q¨¹esti¨® personal, i si li portes la contr¨¤ria has begut oli. No s¡¯explica, si no, que un senyor milionari, capa? d¡¯haver sobreviscut amb grandesa a la crisi immobili¨¤ria, acabi d¡¯entrar a la pres¨® de bracet del seu fill, com si fossin la mateixa persona, tots dos part¨ªcips d¡¯una manera de fer que ja no es porta.

L¡¯empresari N¨²?ez forma part d¡¯una casta que tenia una ¨¨tica molt particular quan manava als anys noranta. Tot tenia un preu i, per tant, no hi havia res que no es pogu¨¦s negociar, i molt m¨¦s si es tractava de pagar menys cal¨¦s a l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria. La q¨¹esti¨® consistia m¨¦s o menys a comprar complicitats. I en el seu cas, com en el d¡¯altres presidents de l¡¯¨¨poca, no es pot pas destriar l¡¯empresa del club. Va exercir el poder fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies en un anys en qu¨¨ es practicava la pol¨ªtica de favors, dies en qu¨¨ els amos feien llistes de bons i dolents, ¨¨poca de reis del mambo que ara es mostren sorpresos perqu¨¨ el poble els tira de tot de cam¨ª cap a la pres¨®.

No s¡¯hauria d¡¯oblidar que N¨²?ez va aconseguir que els seus propis jugadors li demanessin la dimissi¨® p¨²blicament en l¡¯anomenat mot¨ª de l¡¯Hesperia, ni que un grup de socis agrupats en l¡¯Elefant Blau li fessin una moci¨® de censura per haver administrat el club i el calendari electoral a la seva mida, sempre avalada per un sac de vots d¡¯uns 25.000 socis. I ¨¦s que N¨²?ez mai va ser un ingenu, sin¨® que sempre va saber trobar el suport necessari per governar ni que fos pel poder que tenia al Camp Nou. No s¡¯hauria d¡¯oblidar que Cruyff va jugar a favor seu a les eleccions de 1978 i tamb¨¦ a les de 1988, quan Converg¨¨ncia li va plantar cara a trav¨¦s d¡¯una candidatura avalada per Marta Ferrusola.

Les coses canvien amb el temps, i avui Cruyff i N¨²?ez no es poden ni veure, un a cada cant¨® del Camp Nou, estadi governat per un president que demana integraci¨® des dels jutjats. N¨²?ez, en canvi, va fer les paus amb Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa despr¨¦s d¡¯haver-se dit el nom del porc. No ha passat el mateix amb altres periodistes. Alguns encara recorden una frase lapid¨¤ria de N¨²?ez quan va arribar a la presid¨¨ncia: ¡°Alguns periodistes tindran problemes amb el seu lloc de treball si persisteixen en la seva actitud¡±. Ho llegeixo en la contraportada del llibre Per un Bar?a triomfant?, obra de Morera Falc¨®, el mateix que va denunciar ¡°una cacera de bruixes oberta pel nu?isme que em va afectar de manera molt directa¡±.

Tamb¨¦ es va barallar amb ?lex Botines, al qual va declarar persona non grata per denunciar presumptes irregularitats en el servei militar de Carrasco. Han estat molts els periodistes que l¡¯han gaudit i m¨¦s els que l¡¯han patit, en funci¨® de si eres o no dels seus, sotmesos sovint a xantatges emocionals: si no est¨¤s amb mi, vas en contra meva. No acceptava que es critiqu¨¦s una gesti¨® molt personalista, i si ha perdut agressivitat amb el temps ¨¦s perqu¨¨ el seu personatge ha estat humanitzat per la caricatura d¡¯Ar¨²s i els gags de Latre, que l¡¯ha convertit en un garrepa encantador, res a veure amb el president que va dir: ¡°Maradona costa que cada soci deixi de comprar un diari a la setmana¡±.

?s veritat que N¨²?ez va endre?ar el club i el va fer tan ric econ¨°micament, patrimonialment i socialment com la seva millor empresa. No ¨¦s pas l¡¯hora, per¨°, de fer inventari de la seva obra, ja que segurament d¡¯aqu¨ª pots dies obtindr¨¤ el tercer grau i nom¨¦s haur¨¤ d¡¯anar a la pres¨® per dormir. Ara s¡¯imposa recordar que, si est¨¤ a la pres¨®, ¨¦s per un delicte que no prescriu amb l¡¯edat, ni es perdona amb un parenostre. Segurament ¨¦s tan injust que l¡¯hagin tancat a la pres¨® amb 83 anys com que no li pass¨¦s res quan va subornar els inspectors d¡¯Hisenda. No cal participar de l¡¯apedregada ni tampoc se l¡¯ha de beatificar. No hi ha greuges comparatius que valguin si es t¨¦ en compte que hi ha gent que ja compleix o ha complert la pena pel mateix delicte i expedient, i que en el seu dia no van tenir advocats ni intermediaris que els salvessin la pell.

N¨²?ez no acostumava a perdonar els que no es posaven de la seva part; d¡¯aqu¨ª ve que s¡¯entengui que no li hagin concedit l¡¯indult ni susp¨¨s la pena. Molts es conformen que entri i surti de la pres¨® en un tres i no res; n¡¯hi ha prou. I amb el nom del Museu del Bar?a que facin el que vulguin els socis culers.